Contes russos II, Diversos Autors
A voltes em demano si algunes editorials es prenen prou seriosament la literatura infantil i juvenil. Comprovant el poc interès que hi demostren, en general, i el baix nivell que exigeixen per a la publicació d’una bona pila de llibres, caldria preguntar-se per quin motiu ho fan. Alguns cauen, literalment, de les mans. O són massa simples o estan mal escrits. No hi ha per on agafar-los.
Es tracta de Contes russos, II, publicat dins de la col·lecció “Els flautats” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En la contraportada, lloant-ne la tasca del traductor – el nom del qual m’estalvio, per motius obvis – ens asseguren que: «La notable versió catalana de XXX mostra el domini de la llengua, que es reflecteix en les versions acurades, vives i llegidores, que ha fet de les diverses narracions». (El subratllat, no cal dir-ho, és meu).
Comprovem aquesta versió tan llegidora amb alguns exemples:
«[…] [El jardiner], trico-trico, ja preparava el jardí amb la intenció que ella i les altres mosques s’hi regalessin. Si anem a mirar, el capteniment del jardiner era tant més d’agrair que ell mateix no en gaudia pas gaire, del jardí, per tal com no sabia volar i, fins i tot, caminava dificultosament pels caminals amb una cama mig a rossegons. (sic) […].»
«Sens dubte, el pobre home ho deia cosit d’enveja (…); però, pel que fa a volar, havia d’espinyar-se-les. La mosqueta, per tal de fer-lo gruar […].»
«[…] i els granets de sucre que l’Heleneta els deixava a dreticent damunt la taula […].»
«[…] D’ençà que la tia Olga va observar que el sucre i la confitura donaven encantàries a les mosques, va posar-se a fer-ne tan sovint, de confitura, que les mosques, a la fi, van capissar que les preparava fonamentalment per a elles (…). L’Heleneta també se l’hauria menjada a cremadent, la confitura , però la tia Olga només li’n donava una o dues cullerades a fi de no deixar les mosques massa al baix de llur aliment favorit. Les mosques no podien pas engorjar-se tota la confitura en un sol àpat […].»
«[…] Jo, he de confessar-ho, no li faig pas vores, a la cervesa… […]»
L’he extret del conte Rondalla de les aventures i les desaventures de la darrera mosca, d’un dels escriptors que millor i amb més estimació ha sabut descriure la natura i la vida animal, el genial Mamin, conegut com a Sibiriak.
Tot i que no puc comparar-lo amb l’original, dubto més que molt que fes servir aquest nivell de complexitat. No només no és llegidor, és que és abstrús, quasi inintel·ligible. I si ho és per un adult, com ha d’ajudar als infants o joves a acostar-se a la lectura…
Per tal de no fer-me pesat, en transcric tan sols una mostra curta més, que deixa clar el tipus de registre que fa servir el traductor :
«[…] (El gos) va prendre l’avés d’un sopar excel·lent cada dia al vespre […]»
Si la idea és avesar els infants i joves al costum i plaer de la lectura, potser seria millor defugir el virtuosisme innecessari… I més tractant-se d’una traducció…! És clar que, en aquest cas, fan bé d’advertir-nos, parlant-nos d’una versió…! Encara que potser agrairíem que haguessin estat més exactes, indicant-nos que es tractava d’una… perversió!
És una llàstima, una vertadera llàstima, ja que els contes russos per a infants i joves són una font sublim de bona literatura, de goig i de meravella.
I més quan hi intervenen els grans —immensos— escriptors d’aquell extens país. Les faules de Tolstoi o els contes de Txèkhov són mostres magnífiques de la literatura en majúscules. Immolar-les d’aquesta manera és un vil sacrifici que no es mereixen. I menys encara els joves que podrien assaborir-les —que se n’haurien de delectar, per a dir-ho en termes llegidors…
diumenge, 20 d’abril del 2008
© Xavier Serrahima 2008
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades
