Tres tasses de te, David Oliver Relin, Greg Mortensen
En aquest temps on el sol esment a la paraula terrorisme sembla justificar-ho tot —des de la creació i manteniment de l’abominable camp de concentració de Guantanamo fins a l’arbitrarietat de l’Audiencia Nacional— potser convindria convertir Tres tasses de te en un dels llibres de capçalera de les democràcies i, sobretot, de la judicatura. Si més no, del tot recomanable per a que els magistrats de totes les causes penals de caràcter excepcional, tan nacionals com internacionals, la conservin al costat de les seves tauletes de nit.
Una història real, emocionant, viva i de plena actualitat, que el periodista David Oliver Relin ha compartit i relatat de primera mà, acompanyant Mortenson en la seva increïble croada humanitària per alguns dels països més abandonats i devastats del món: el Pakistan, l’Afganistan i les seves zones limítrofes. Zones inestables i depauperades, en constant conflicte, sotmeses a la voluntat salvatge, atzarosa i sempre canviant dels interessos polítics, geo-polítics i econòmics de les grans potències mundials.
Països i zones del tot desconegudes per la immensa majoria de la població del planeta fins tot just fa quatre dies, quan el bestial atemptat contra les Torres Bessones i la igualment bestial resposta –o més aviat venjança– de l’exèrcit dels Estats Units van convertir-les en el centre del món…, durant uns quants dies.
Perquè, com amb molt d’encert i cruesa relata el llibre, en els del tot imprescindibles capítols finals, van tornar a l’anonimat i a l’oblit una vegada els interessos del gegant americà havien assolit els seus objectius. Interessos disfressats d’humanitaris, però que el temps ha posat de manifest que eren principalment –si no única— militars estratègics i econòmics.
Una vegada complerts, i havent suposat l’assassinat d’inquantificables –i volgudament inquantificades…– vides humanes i d’haver arrasat quasi la totalitat de l’Afganistan, les ajudes humanitàries, socials i mèdiques, no han arribat ni tan sols a un terç de les promeses abans del inici dels atacs.
Tanmateix, a banda de permetre tot aquest tipus de consideracions i anàlisis polítiques, el llibre és, per damunt de tot, la constatació de que els miracles són possibles. I ho són, fins i tot, quan provenen d’una sola persona, sense cap mena de recursos ni ajudes extraordinaris que no siguin altres que la seva consciència i la seva invencible i insubornable força de voluntat.
Llegiu-la i podreu comprovar que al món –com al nostre país– tot està per fer i tot és possible…!
divendres, 2 de maig del 2008
PS: Com sempre, convido a tothom a llegir l’obra i, un cop llegida, a fer-me arribar els seus comentaris. Tots seran benvinguts. Ben segur que enriquiran —i milloraran— la meva opinió sobre l’obra. Mercès d’avançada.
© Xavier Serrahima 2008
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades
