Que el cognom Broggi és sinònim d’una praxi mèdica i quirúrgica tan acurada com exquisida és una evidència tan palmària que no creiem que calgui insistir-hi gaire. El que ja no és tan conegut és que per a aquesta família de metges l’atenció i la consideració envers el malalt —envers la persona que hi ha darrera de cada pacient— és, almenys, tan essencial com el mateix tractament.
Amb una generosa voluntat pedagògica, que situa gairebé en un nivell d’igualtat l’atenció mèdica i l’atenció personal, el cirurgià ofereix tot un seguit de pautes que permeten acostar-se de la manera més eficient, però sobretot més humana, a la realitat de la mort; perquè si bé “morir és inevitable (…), morir malament no ho és” (p.14).
Pautes o consells que s’adrecen als tres grans àmbits implicats en aquesta situació tan extrema: “l’íntim, el familiar i el públic o professional” (p. 18). Tenint tothora present que, atès que la mort cadascú l’acull —o la viu (i l’ha de viure)— d’acord amb el seu tarannà intransferible, l’objectiu no ha d’ésser “ensenyar a morir”, ans “ajudar a aquella persona a fer-ho a la seva manera” (p. 31). Sabent que “ajudar” significa, per damunt de tot, fer costat: escoltar, entendre i acceptar. En definitiva, vetllar per la lleial i completa satisfacció dels valors i interessos personals del malalt.
Raó que justifica no tan sols la mateixa necessitat de l’obra, sinó la manera de plantejar-la i de redactar-la: no tant com un llibre de lectura, sinó com un manual de bones pràctiques adreçat a tots aquells que hagin de tractar un malalt terminal: els metges i infermeres en primer lloc però també —i sobretot— als familiars que envolten al pacient.
Quan els primers es vegin aclaparats, i els segons desemparats, per una tan desgraciada situació, si no tenen a prop el llibre de Broggi… és més que probable que el trobin a faltar!
dijous, 9 de febrer del mmxii
Publicat al Suplement de Cultura El Punt Avui, el 9 de febrer del 2012
