Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el codi deontològic com el personal exigeixen un esforç per a alliberar-se tant com sigui possible de les opinions i dels interessos propis.
Amb La rereguarda en guerra, (L’Avenç, Barcelona, 2012) José Luis Martín Ramos demostra, sense cap mena de dubte, que l’aprofundiment i l’anàlisi detallada, tant de les fonts històriques com de les publicacions més recents, ofereix la possibilitat de comptar amb un molt més ampli i plural camp de visió per a referir-se als successos del passat; que el treball exhaustiu i la dedicació faculten una interpretació molt més acurada des fets històrics.
Llàstima, tanmateix, que, en no poques ocasions, faci la impressió de balafiar una part del crèdit d’aquesta tan imposant obra —fonamental per altra banda per a conèixer l’incessant fluir d’esdeveniments diaris a la rereguarda republicana a casa nostra al llarg del primer i cabdal any de la guerra civil— assajant d’eximir al PSUC de les acusacions d’haver afeblit la República en la seva defensa dels interessos propis de partit. L’efecte acaba per ésser contraproduent: a base de voler polir-ne la imatge —amb una bona part de raó, en general—, acaba resplendint amb una lluor tan infal·lible, tan angelical que fins i tot les afirmacions constatades acaben pareixent inversemblants: “La retirada del PSUC de Patrulles (…) va suposar el [seu] perfil com a defensor més coherent del projecte frontpopulista”.
Cal confiar que, en la promesa segona part, l’autor faci un esforç suplementari per a aconseguir una major objectivitat, del tot imprescindible. Si reïx en el propòsit, si informa allí on interpreta, tant el llibre com la seva lectura resultaran molt més enriquidors.
© Xavier Serrahima 2o12
www.racodelaparaula.cat
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
