Xenofòbia a les urnes, Sergi Pardos-Prado
En un temps on tot es mou tan de pressa sovint caiem en el parany de deixar de banda qüestions cabdals que poden determinar el nostre futur —més encara quan és negativament. Un d’aquests assumptes que convé que mai no perdem de vista és tan progressiu com preocupant creixement del racisme, que —com advertia Xavier Rius i Sant a Xenofòbia a Catalunya— amenaça, com l’ou de la serp, qualsevol societat.
Per a obtenir una resposta, duu a terme una exhaustiva anàlisi comparada dels darrers processos electorals europeus, que comporta uns resultats, si més no, sorprenents: en comptes d’ésser, com semblaria lògic esperar, les classes desfavorides les que mostren una actitud més combativa davant els immigrants, per entrar-hi en competència directa, són “les posicions més properes a la dreta” les que “tenen més tendència a expressar actituds hostils” envers ells.
Tot i que, per la seva condició de tractat acadèmic, alguns dels capítols —sobretot els primers— del llibre comptin amb una enumeració de dades tècniques i estadístiques possiblement excessives per al públic majoritari, les conclusions del seu detalladíssim estudi són tan fonamentals com imprescindibles. Entre d’altres raons, per una de primordial: posar en dubte alguns dels tan reiterats com falsos tòpics sobre el racisme i la xenofòbia. Només per això —i l’obra ofereix molt més— ja hauria estat necessària (i benvinguda).
Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, el 2 de novembre del 2012
© Xavier Serrahima 2012
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades