Ara que enllestim aquest any en què s’hauria d’haver acabat el món —i que, posats a endur-se quelcom per endavant, podria haver tingut, almenys el
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Ara que enllestim aquest any en què s’hauria d’haver acabat el món —i que, posats a endur-se quelcom per endavant, podria haver tingut, almenys el
El passat 20 de desembre el sagaç Quim Torra escrivia en un Tuit una obvietat que, de tan definitivament obvia com és, sembla passar desapercebuda:
* No hi ha res escrit; ho escrivim. Cada un de nosaltres. Igual que cada un afegeix el seu gra de sorra a totes les
La literatura, com qualsevol creació artística, ha d’obrir-se camí avançant perpètuament en un inestable equilibri de funambulista per un abisme situat entre un parell de
Ja advertíem l’endemà de les eleccions que ni el govern ni la premsa espanyola (ni tampoc el socialisme de casa nostra, que segueix entestat en
* L’amor pot pervertir la jerarquia. (© Karen Russell, Terra de caimans, Edicions del Periscopi 2012, pàg. 76) * Love can warp a hierarchy. (© Karen Russell, Swamplandia!, Random House 2011, pag.
Ja hem comentat en alguna que altra ocasió la tan benvinguda sàvia nova que ha aportat la sobtada eclosió de tot un seguit de petites
12 del 12 del 12. A les set de la tarda, la calidesa amiga de la Llibreria Taifa acull al seu bressol de cultura la
* Al món hi ha dues classes de persones. Les que treballen per diners, i aquelles que els diners treballen per elles. (© Paul Auster, Ara
Després dels grans èxits aconseguits amb La maternitat d’Elna i El setè camió, Assumpta Montellà publica El silenci dels telers, (Ara Llibres, Barcelona, 2012), un