L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al si del Partit Comunista en el pretext de
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al si del Partit Comunista en el pretext de
(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i
* ¿Què vol dir, caldre? No podem viure només fent el que ens cal. (© Joseph O’Connor, Llum de guàrdia, Edicions de 1984, pàg. 22)
Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a l’hora de crear una obra artística, atès que
* Aquest fràgil edifici tan amenaçat, la nostra vida, l’hem de portar tots sols. (© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 77) * Els
En aquests dies nostres en que alguns que tenen interès en que res canviï asseguren que el moviment social sobiranista que vivim a Catalunya és
* No hi ha al món cap aliment, ni vi, ni tan sols el petó de cap dona, que sigui més dolç que […] un
* Per la vida d’un home, pels seus actes, tant ara com llavors és impossible saber si és creient o no. (© Lev Tolstoi, Confessió,
Davant d’un llibre amb aquest títol —Confessió (Исповедь), Lev Tolstoi, Angle Editorial, 2013, amb traducció de Miquel Cabal— el primer en què pensem és en
(En sentit homenatge al mestre Josep Maria Castellet, recupero la meva anàlisi literària de Seductors, il·lustrats i visionaris. Mercès per tot!) El de les memòries és