* Les finestres […] han estat el consol de la literatura en primera persona al llarg dels temps.
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 88)
* La solitud és el camp de joc del Diable.
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 97)
* Quan sento un crític parlar de la sinceritat d’un autor, sé que el crític o bé l’autor són ximples.
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 164)
* No hi ha res que un home solitari assaboreixi més que una festa d’aniversari imprevista.
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 167)
* ¿Què no són tots els aniversaris simples convencions, al capdavall?
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 170)
* De tant en tant, el destí d’ales negres pot mostrar una exquisida prudència!
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 192)
* El que mata sempre és inferior a la seva víctima.
(© Vladimir Nabokov, Foc pàl·lid, Rba-La Magrana, 2014, pàg. 246)
