El noi del bus, Aina Li
Hi ha llibres que, per diversos motius (qualitat, originalitat, novetat…), mereixen una rebuda entusiàstica. No crec errar-me si afirmo que El noi del bus, Fanbooks, octubre del 2015, la mereix, tant per raons particulars, per l’obra mateixa, com generals: per les possibilitats que ofereix als més joves d’acostar-se a la literatura; com a lectors, i, el que encara és més important, com a autors.
Si som primmirats, i deixem de banda per un instant la seva edat, potser que esmussi un xic la seva connatural perspectiva idíl·lica del món, que força la versemblança d’algunes situacions o casualitats. Però, és clar, extrapolant una frase coneguda podríem dir allò de: «Qui als 15 anys no és idealista, no té cor!». I l’Aina en té, molt de cor; com també té força i empenta. I, sobretot, sap escriure. Té el do, congènit, de narrar, d’explicar una història i explicar-la bé. I això no és que sigui difícil quan hom és jove: ho és sempre.
En llegir la seva història d’amors i desamors d’adolescents, que es troben i retroben, que es comuniquen per WhatApp, on els amics i les amigues són una segona família quasi més important que la primera, situada en una Terrassa que és alhora qualsevol altra ciutat humanament i cívicament sostenible, ens ve al cap la figura de Federico Moccia, aquest escriptor que ha connectat tan bé amb la joventut d’arreu.
Però, experiència i ofici a banda, amb un bon avantatge sobre ell, que la literatura de la jove egarenca no només és més fresca, més espontània, més directa, sinó que no li cal pensar o escriure per als nois i noies, no li cal provar d’identificar-s’hi, ja que és una d’ells. I aquesta autenticitat, que es deixa sentir, i molt, és, ben segur, el millor regal que pot oferir als afamegats lectors i lectores de la seva generació.
dijous, 29 d’octubre del mmxv
Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, el 17 de gener del mmxvi
© Xavier Serrahima 2016
www.racodelaparaula.cat
@XavierSerrahima
Si t’ha agradat aquesta entrada, et pot interessar l’entrevista que li vaig fer a l’Aina Li per al Núvol:
Entrevista a l’Aina Li: “Els ulls parlen més que les paraules“