Els temps (ens) estan canviant) El primer que cal —o, més aviat, caldria, atès que (quasi) ningú no ho fa— és que el Premi Nobel
Mes: octubre de 2017
L’imitador de veus, Thomas Bernhard
L’imitador de veus, Thomas Bernhard L’ull de l’agulla Des de fa un temps, en concret, des que, primer, Edicions del Salobre i, els darrers anys,
Ens volen esclaus: alliberem-nos!
Ens volen esclaus: alliberem-nos! Els darrers dies hem assistit a un dels espectacles més lamentables possibles: a la humiliació publica de quasi tothom. Quan tenim
La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane
La vida de Raymond Chandler: Viure per escriure Massa sovint —per no dir, quasi sempre—, quan parlem de novel·la negra o policíaca, ens referim a
Arbre que s’allunyà, Antoni Clapés
Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon llibre de poesia. És obvi
Sodoma i Gomorra II, Marcel Proust
Goig (lector) addictiu Durant molt de temps, els proustians a Catalunya érem pocs —pocs i, per dur la contrària al refrany, ben avinguts. I si