Desencadenats, Bernat Ruíz Domènech
Adaptar-se (al món digital) o morir
Potser no tenim gaire clar si Catalunya és o no una república o si ens mereixem o no que ho sigui —si permetem que el Govern conformista, autonomista i poruc ens segueixi tractant com a nens petits, segurament no— però el que segur que és una república, i del tot independent, és la de les lletres catalanes. En aquest cas, una república que, amb les limitacions que pertoquin, s’estén, per fortuna, més enllà del Principat, a Ses Illes i al País Valencià.
Una república, aquesta, que tan sols sobreviurà si té consciència de la seva individualitat i és capaç d’adaptar-se als continus canvis que es van produint; si és capaç d’entendre que el món del segle XXI o és digital o no serà. Amb Desencadenats, Edicions Saldonar, setembre del 2019, Bernat Ruiz Domènech du a terme una molt pregona i ajustada anàlisi de la situació actual del llibre en català i del mercat independent que representa. Una anàlisi que hauria de servir per ajudar a orientar els desorientats, els que no acaben de veure clar cap on convindria encaminar-se. I, sobretot, aquells que continuen creient que la digitalització és l’enemic a vèncer.
Ens agradi més o no, tots aquells que estem relacionats, d’una manera o altra, amb el món del llibre —autors, agents literaris, editors, distribuïdors, bibliotecaris i lectors— hem de tenir ben i ben present que el món digital ha arribat per quedar-se, per quedar-se i per anar ampliant els seus dominis, i per fer-ho a una velocitat mai vista, on el que avui és nou, demà no és que ja sigui vell, sinó prehistòric. Per dir-ho en paraules de l’autor, vulguem o no vulguem “hem d’acostumar-nos a una realitat que, més que líquida, ja sembla gasosa” (pàg. 47).
Adaptar-se a aquesta nova realitat no és, doncs, una opció, sinó una necessitat: o ens adaptem, urgentment, tots plegats, o desapareixerem, com els dinosaures, però molt més de pressa. I la millor manera d’adaptar-nos, que és la que ens proposa Ruiz Domènech, és fer un tomb de 180 graus i començar a convertir, el que molts (la majoria?) encara consideren com un adversari o com un desavantatge, en un aliat o en un avantatge; el teòric perill en una oportunitat. En una oportunitat de renovar-se, de començar de zero, amb unes noves arrels, més sòlides i fructíferes.
Un primer, ineludible, pas és entendre que “el centre de la lectura com a funció cognitiva és el cervell, no el suport que fem servir per llegir” (pàg. 43), que el llibre imprès és el mitjà, no la fi. Que “l’objectiu de la cadena de valor del llibre és que cada llibre trobi el seu lector” (pàg. 53).
I que, en un món digital on la comunicació ha canviat tant, on la “informació [és] bidireccional”, on line, punt a punt i dia a dia —per no dir, minut a minut—, on autors i lectors poden entrar en contacte directe i permanent sense necessitat de cap intermediari, on les metadates o les etiquetes, si no ho són tot, són el 99 % de tot, els editors que s’entestin en continuar “dedicant els mateixos recursos i eines a la promoció” (pàg. 60), els que no dediquin “de cinc a deu vegades més recursos —en temps i en diners— a la comunicació a internet i a xarxes socials que a la relació amb la premsa escrita” (pàg. 64), ho passaran molt i molt malament.
És per això que aquells que sobreviuran seran els que siguin capaços d’adaptar-se amb major rapidesa i perspicàcia a aquest món que no és que canviï permanentment, és que és canvi en etern moviment, els “nous models de llibreria i d’editorial independent que cada vegada tenen menys a veure amb els vells models” (pàg. 137), els “editors i els llibreters [que treballen] en una relació simbiòtica en que l’autor cada cop ocupa un lloc més central, actiu i compromès” pàg. 138).
No desvetllarem, per suposat, la resta de les anàlisis o descobertes de l’autor —algunes, tan enginyoses com exactes i necessàries: el llibre de Schrödinger, la boira del llibre—, ni, menys encara, les seves propostes d’adaptació i de transformació —transparència, audiència, economia del llibre i selecció de punts—, ja que és únicament als lectors a qui correspon llegir-les i avaluar-les, i, per tant, li faríem un ben flac favor si les hi avancéssim.
El que si farem és recomanar a tots aquells actors que tinguin alguna cosa a veure amb el món del llibre —autors i autores, editorials, distribuïdors, agents literaris, llibreters i bibliotecàries, lectors i lectores— que el llegeixin i en treguin les conclusions que creguin més adients. Perquè, per més que creguem que no hi ha llibres imprescindibles (per més que el tots just fa quatre dies desaparegut Harold Bloom, Llegeixi En Pau, ho afirmés), el que si hi ha és llibres oportuns. Llibres que obren un debat que és, aquest sí, (del tot) imprescindible. En parlem?
dijous 3 d’octubre del mmxix
© Xavier Serrahima 2019
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)
