Cartas escogidas (1888-1922), Marcel Proust La vida escrita En qualsevol ocasió, l’aparició d’una selecció de les (nombrosíssimes) cartes de Marcel Proust seria una magnífica notícia;
Etiqueta: correspondència
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer Una alt(r)a llum En aquest món nostre on el pensament lliure i propi està cada dia més i més assetjat
El mundo roto. Tres epistolarios románticos, Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
El mundo roto. Tres epistolarios románticos, Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley Cartas de amor y muerte No creo que haya mucha duda
El mundo roto. Tres epistolarios románticos, Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
El mundo roto. Tres epistolarios románticos, Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley Cartes d’amor i de mort No crec que hi hagi gaire
L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, Josep Pla / Jaume Vicenç Vives
L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, Josep Pla / Jaume Vicenç Vives Un amic amb qui parlar (de tot) Per fortuna, el gènere epistolar va
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó que som —per dir-ho en
Correspondencia (1912-1942), Stefan Zweig / Friderike Zweig
Correspondencia (1912-1942), Stefan Zweig / Friderike Zweig Trenta anys decisius Si ens agrada llegir, hi ha, sens dubte, moltes maneres de procurar conèixer la història
Cartes a Milena, Franz Kafka
Cartes a Milena, Franz Kafka Descobrir la vida entre cartes Dedicat a Antoni Clapés, en el dia del seu 70è aniversari Que Franz Kafka és
Tradición y política. Correspondencia (1939-1964), Hannah Arendt / Gershom Scholem
Tradición y política. Correspondencia (1939-1964) Sinceritat reflexiva Cada dia que passa sembla més evident —i no cal ésser cap visionari per intuir-ho— que el segle
Epistolari, Jordi Arbonès i Antoni Clapés
Epistolari, Jordi Arbonès i Antoni Clapés El(s) mirall(s) del passat A poc a poc, amb seriositat, constància i (molta) cura, com s’han de fer —o,