Etiqueta: dietari
No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon, Edicions 3 i 4, 2021
No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon Pensar i dir Escriure un diari o dietari personal sempre és (molt) complicat: no només perquè et…
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons El que, des del meu punt de vista, és un dels millors llibres de viatges que s’ha publicat en…
Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide
Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide Escriure la vida En aquest món nostre on predomina la mediocritat, el «ja està bé, així», sembla que no…
Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel
Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel Abans no sigui massa tard De la mateixa manera que, malgrat el que alguns personatges amb ànima messiànica ens…
Un estiu, Francesc Parcerisas
Un estiu, Francesc Parcerisas Viure en els altres En un apunt de l’any 1953 dels seus Diaris —que tant de bo alguna editorial de casa…
La dificultat de ser, Jean Cocteau
La dificultat de ser, Jean Cocteau Jo sóc per vosaltres En general, els artistes no tenen l’hàbit de despullar-se espiritualment, atès que el que han…
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el mateix —o, més exactament, que…
Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla
L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora, es descobreixen textos seus inèdits…
Diaris (1962-1968), Ricard Salvat
Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no acostumen a ésser gaire ben…
De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila
Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto vocce, que no acabin mai…
Comentaris recents