Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Si governar és, per damunt de tot, decidir, encara ho és més en èpoques de crisis. En l’estat actual de les finances de la Generalitat, ara per ara governar —a banda de patir— és (maldar per) sobreviure. Sobreviure a l’ofec asfixiant al qual l’estat espanyol sotmet a Catalunya. No es tracta, ja, d’administrar pocs recursos,…
Llegeix-ne més “Por a governar, por a decidir” »
No són pas pocs els polítics que culpen de l’abstenció i de la desafecció electoral als mateixos votants, afirmant —en un to que és més d’amenaça que no pas de recomanació— que, si no exerceixen el seu dret a vot quan els pertoca, després no tenen dret a queixar-se. No tan sols s’expulsen totes les…
Llegeix-ne més “Quo usque tandem abutere, Duran i Lleida, patientia nostra?” »
Una altra xifra oculta, ignorada o directament menystinguda pels partits convencionals el dia després de les eleccions és la de l’abstenció. Una abstenció absolutament inadmissible que no han fet més que fomentar de manera irresponsable al llarg d’una campanya electoral on es barrejava arterosament la més insípida asèpsia amb la més indignant denigració de l’adversari….
Llegeix-ne més “Resultats eleccions generals 2011: vots en blanc” »
Els actes violents que es van viure ahir pel matí a les portes del parlament són la millor demostració de com es pot perdre en cinc minuts tot el crèdit merescudament obtingut en un més! L’error d’estratègia o de càlcul no pot haver estat més greu ni més injustificable: en fossin o no conscients, els…
Llegeix-ne més “No és això, companys, no és això!” »
Una de les crítiques més comunes que es fan a la classe política és la seva tendència a viure cada dia més allunyada de la gent del carrer i dels seus problemes, de cloure’s a les seves torres d’ivori i oblidar-se d’aquells que els van votar. Aquest és, sens dubte, un dels efectes més directes…
Llegeix-ne més “CiU i PP: les amistats perilloses” »
Els partits polítics convencionals potser farien bé de psicoanalitzar-se, abans de tractar de convèncer-nos que ells també se senten representats per les acampades de protesta que s’han produït —i reproduït— els darrers dies a diverses ciutats de Catalunya. Amb major raó, encara, quan són les formacions que es defineixen com a progressistes les que intenten…
Cada any hi ha un parell de dies especials que es repeteixen immancablement: el dia de la salut («No ens ha tocat la grossa, però almenys tenim salut!») i el dia de l’abstenció («El creixement de l’abstenció és un fenomen preocupant que caldria analitzar detingudament»). Desafortunadament, ambdós duren tan sols una jornada: en el primer…
Llegeix-ne més “Joc net amb Terrassa.net” »
Davant de cada elecció, al llarg d’aquest dia que tots plegats hem convingut en anomenar jornada de reflexió els diversos candidats ens inciten per a que anem a votar. Ja no a votar-los, com han fet durant la campanya, sinó senzillament a votar. Tots ells, malgrat haver-se estat barallant i llançant-se els plats els uns…
Llegeix-ne més “Tots a votar…” »
Un dels grans objectius al qual convindria que aspirés qualsevol formació política que es tingués com a mínimament seriosa és el de la coherència… Malauradament, en els darrers temps l’expressió coherència política ha esdevingut un oxímoron: més que defensar una manera pròpia i intransferible de veure el món, el que fan els partits és anar…
Llegeix-ne més “Imposició lingüística al cinema” »
