L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles que acostumen a fer els
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles que acostumen a fer els
Por, Stefan Zweig És quan tinc por que ho veig clar Estem ben poc avesats a llegir novel·les breus, i menys encara quan se’ns ofereixen
Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe Darzens per haver comprés que
Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els que paguen la pena, el
Contra la inqüestionabilitat En aquests temps on sembla que apostar per la mediocritat sigui el més convenient, on el pensament s’ha relegat tan lluny com
Amb el cor a la mà Que James Salter, un dels autors amb una obra narrativa més ferma i consolidada dels darrers temps, als seus
Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el seny i la rauxa— sobre
Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg Reflexions sobre literatura Com més s’amplia el camp dels coneixements, i a mesura que les ciències es van fent
Ètica nicomaquea, Aristòtil Pensar ens fa (més) humans Cada vegada sembla més clar que aquells que ens governen segueixen l’exemple del panem et circenses romà
Intrahistòria simfònica Des de fa temps, sabem que, com succeeix amb gran part dels guardons, la concessió del Premi Nobel de literatura no depèn únicament