El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en
Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando Poesia, llum (molt més) enllà de la boira Hi ha vegades, poques, ben ben poques,
Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, Miquel Àngel Vidal Una veu que convé (molt) escoltar Res no és —o, més exactament, hauria d’ésser més
Entrevista a Antoni Vidal Ferrando Literatura en majúscules El mes de febrer, n’Antoni Vidal Ferrando publicà a AdiA Edicions la seva darrera novel·la, Quan el
Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre, Antònia Vicens Cant que fa (re)viure Probablement, un de les millors maneres de distingir
Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit— i escrit —i reescrit— diverses vegades (i seguiré
Lovely, Antònia Vicens Dol i dolor. Vida. Algun dia, la Universitat de les Illes Balears faria bé d’enviar una expedició científica a Santanyí, com es
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz