Si t'agrada, comparteix-ho!
Comments on “Contacte”
Skip to content
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Notes d’un dietari: 3 de juliol del mmxxv
Lectures: 78 dijous, 3 de juliol del mmxxv A primera hora —o més o menys primera hora: cap a les 9— he engegat l’ordinador per parlar del llibre que estic llegint, Du côté de Portnoy (Reading Myself and others), de Philip Roth, que no existeix, malauradament, en traducció catalana. Un goig de llibre. Que posa…
Notes d’un dietari, 2 de juliol mmxxv
Lectures: 58 dimecres, 2 de juliol del mmxxv Andromaque, de Racine, és una d’aquelles obres que mai no m’hauria plantejat de llegir. En primer lloc, perquè crec que el teatre el que cal fer és veure’l representat, que és pel que va ser pensat, que és on demostra la seva validesa, no pas llegir-lo. La…
Diaris complets (I: El Somriure de l’atzar), Feliu Formosa, Quip Pro Quo Edicions, 2024
Lectures: 195 Diaris complets (I: El somriure de l’atzar), Feliu Formosa La vida m’ha fet qui sóc Com acostuma a passar amb d’altres escriptors com ell, quan ens ve al cap Feliu Formosa pensem en el poeta; en el poeta que ha deixat una tan important petja en les nostres lletres; en el poeta que,…
Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025
Lectures: 224 Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies Els homes superflus Quan un escriptor o escriptora ja té al darrera una llarga obra, una bona manera de recuperar-la, de tornar a oferir-la als lectors, perquè en puguin fer un (nou) tast, unitari i seguit, una reconsideració, per poder-la situar al seu lloc, en definitiva, una manera…
Llegeix més “Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025” »
Sylvia Plath, Diaris, Editorial del Cràter
Lectures: 258 Diaris, Sylvia Plath Una dona que escriu Una de les preguntes que no podem deixar de fer-nos, quan un autor o autora mor abans d’hora, és què hauria estat capaç d’escriure si hagués viscut els anys que se suposa que li corresponien. Una pregunta sense resposta i, potser, absurda, atès que, com diuen…
L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019
Lectures: 187 L’erosió, Antoni Martí i Monterde Fugir per trobar-se En general, els bons llibres, els que queden, els que deixen petja —o sigui, simplement els llibres que mereixen ser anomenats literatura— neixen d’una necessitat. Dic ‘en general’ perquè hi ha excepcions, és clar. Perquè la vida, sense (benaurades) excepcions no seria més que una…
Llegeix més “L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019” »
Transcripció de “L’erosió”, d’Antoni Martí Monterde
Lectures: 162 Transcripció de L’erosió, d’Antoni Martí Monterde “ En els darrers anys, s’ha recobrat força la relació de Barcelona amb el mar, però sense dialogar de debò amb ell. La Rambla del Mar no deixa de ser un pont, un espai de pas […] per anar a un centre comercial i d’oci absolutament anodí,…
Llegeix més “Transcripció de “L’erosió”, d’Antoni Martí Monterde” »
Transcripció de “Boussole”, de Mathias Enard
Lectures: 119 Transcripció de Boussole, de Mathias Enard « Proust fait des Mille et Une Nuits un de modèles […]. Comme Schéhérazade se bat chaque soir, après l’amour, contre la sentence qui pèse sur elle en racontant une histoire au sultan Shahryâr, Marcel Proust prend toutes les nuits la plume, beaucoup de nuits, dit-il, “peut-être…
Llegeix més “Transcripció de “Boussole”, de Mathias Enard” »
El món interior. Una història europea, Francesc Serés, Edicions Proa, 2024
Lectures: 322 El món interior. Una història europea, Francesc Serés El llibre dels potsers Abans d’emprendre l’anàlisi literària d’aquest llibre crec (del tot) necessari indicar que cada vegada (em) resulta més difícil escriure’n. El món actual de la immediatesa exigeix que tot sigui ràpid i breu. I, si és possible, senzill. Que allò que s’escriu…
Llegeix més “El món interior. Una història europea, Francesc Serés, Edicions Proa, 2024” »
Parlem de literatura catalana actual?
Lectures: 513 Parlem de literatura catalana actual? Parlar de literatura catalana actual a casa nostra acostuma a suposar un risc. Almenys, un cert risc. Vull dir, és clar, parlar-ne sense pèls a la llengua. O el que és el mateix: no dient —més aviat, repetint— el que diu tothom i arreu; el que algú ha…
gràcies per les teves paraules sobre l’obra poètica del meu pare, Lluís Casals!
Isabel Casals Couturier
A la resenya del Ramon Ramon, apareix “provable” ,suposo que seria “probable”
Molt bones les vostres ressenyes. Salutacions.