Crítica, anàlisi i orientació literària
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al llibre, tan recomanable Els dies sense fi, de Jaume Benevente, que creia que tenia una certa afinitat amb una altra obra, també recomanable, de Francesc Parcerisas, publicada fa quatre anys: Un estiu, i amb el…
Llegeix-ne més “La tardor em sobta, Francesc Parcerisas, Quaderns Crema, 2022” »
Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne proclama— que la literatura catalana està vivint un dels meus màxims moments d’esplendor. Que ben poques vegades les lletres catalanes han comptat amb una constel·lació d’autors de tan elevat nivell…
Llegeix-ne més “Els dies sense fi, Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, 2022” »
Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline Explosió artística Crec que amb la literatura de Louis-Ferdinand Céline succeeix, si fa no fa, el mateix que amb la de William Faulkner: que per poder-s’hi submergir-se en bones condicions cal, per començar, tenir clar i ben clar que, abans de tot, és un escriptor, un autor de debò. Un…
Llegeix-ne més “Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline, Éditions Gallimard, 1989” »
Madame de Treymes, Edith Wharton En el pot petit… Una de les frases més habituals que podem sentir sovint tots els que ens dediquem, d’una manera o altra, al món del llibre és: «A mi llegir m’agrada molt, el problema és que no tinc temps per fer-ho…». normalment, qui ens ho diu mostra una coherència…
Llegeix-ne més “Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022” »
Traducció simultània de llibres Des de fa uns dies, sembla que les aigües habitualment (més o menys) calmes de la literatura catalana s’han agitat —més aviat, esvalotat— una mica pel debat sobre si és o no convenient publicar els llibres escrits en català, simultàniament en castellà. Remarco, simultàniament, perquè hi ha qui ha volgut desviar…
Llegeix-ne més “Traducció simultània de llibres” »
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer Una alt(r)a llum En aquest món nostre on el pensament lliure i propi està cada dia més i més assetjat —només cal veure com les successives lleis (des)educatives han anat arraconant la filosofia fins a fer-la desaparèixer (no fos cas que entrenessin els cervells dels joves i després correguessin el…
Llegeix-ne més “Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022” »
Un altre sant Jordi és possible, encara Se suposa que el que hauria de fer, el dia de Sant Jordi, seria recomanar-vos que compreu els meus llibres. Lloant-los com si fossin una mena de festí dels déus. No ho faré, per descomptat. Per decència, en primer lloc. Per principi, en segon. Per sentit comú, en…
Llegeix-ne més “Un altre sant Jordi és possible, encara” »
L’angle noir de la joie, Denise Desautels au poing le mot cœur Quand on a l’intention de faire une critique littéraire ou une analyse d’un livre de poèmes comme L’angle noir de la joie, de Denise Desautels, publié ce mois de mars par la prestigieuse collection Poésie/Gallimard, accompagné de D’où surgit parfois un bras d’horizon,…
Llegeix-ne més “L’angle noir de la joie, Denise Desautels, Poésie/Gallimard, Paris, 2022” »
D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III), Denise Desautels Le cri Je finirai — je me forcerai à finir : il y aurait tant, tant de choses à dire, encore… — ces trois analyses consécutives de D’où surgit parfois un bras d’horizon, Éditions Gallimard, 2022 (D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, en catalan, traduit…
D’où surgit parfois un bras d’horizon (II), Denise Desautels Impressions Le langage qu’utilise — plutôt, que réfléchit, puisqu’il provient de son intérieur — Denise Desautels dans D’où surgit parfois un bras d’horizon est un langage immédiat, intuitif — et donc stimulant, excitant (plus précisément, multi-stimulant). Un langage fragmentaire et fragmenté, impressionniste : « On se tient en équilibre…
