El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en
Latest Posts
Le Temps retrouvé II, Marcel Proust, Folio Gallimard, Paris, 1990
Le Temps retrouvé II, Marcel Proust Au-delà du temps Il y a, bien sûr, beaucoup de façons de célébrer finalement l’achèvement de la traduction catalane
Converses seguit de Fer les cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés, Quid Pro Quo, 2022
Converses seguit de Fer les cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés Lo poètic Si tractar d’analitzar una obra literària ja és prou difícil, com
El temps retrobat II, Marcel Proust, Viena Edicions, Barcelona, 2022
El temps retrobat II, Marcel Proust Més enllà del temps Hi ha, per descomptat, moltes maneres, de celebrar que hagi quedat enllestida la traducció d’A
Cartas escogidas (1888-1922), Marcel Proust, Acantilado, 2022
Cartas escogidas (1888-1922), Marcel Proust La vida escrita En qualsevol ocasió, l’aparició d’una selecció de les (nombrosíssimes) cartes de Marcel Proust seria una magnífica notícia;
Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo, Comanegra, 2022
Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo La Catalunya dels anys 60 Com exposa molt bé A. Munné-Jordà, Temps Obert “és el cicle novel·lístic més
Nous ne sommes pas des fées, Louise Dupré et Ouanessa Younsi, Mémoire d’encrier, Montreal, 2022
Nous ne sommes pas des fées, Louise Dupré i Ouanessa Younsi Som dones Sabem —hauríem de saber— que la poesia és —hauria de ser— sobretot
Nous ne sommes pas des fées, Louise Dupré et Ouanessa Younsi, Mémoire d’encrier, Montréal, 2022
Nous ne sommes pas des fées, Louise Dupré et Ouanessa Younsi Nous sommes des femmes On sait — on devrait savoir — que la poésie
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas, Quaderns Crema, 2022
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al llibre, tan recomanable Els dies
Els dies sense fi, Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, 2022
Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne