Anàlisi i orientació literària
La Ben Plantada, Eugeni d’Ors El somni (neo)clàssic d’una nit d’estiu Assajar de definir La Ben Plantada resulta complicat. Força complicat. Al seu pròleg, Carme Arnau ens indica que està d’acord amb Enric Jardí, el biògraf d’Eugeni d’Ors, en qualificar-la com a roman philosophique. A mi no m’ho sembla gaire. En realitat, amb tota la…
NOTES DEL DIETARI 22 de gener del mmxxvi TPraVda3 Sens dubte, el més destacat dels dos dies que portem des de l’accident de la Renfe a Gelida ha estat la informació que ens ha vingut brindant, gairebé cada cinc minuts —no fos cas que no desaprofitessin cap oportunitat per mantenir i, si és possible, augmentar…
NOTES DEL DIETARI 22 de gener del mmxxvi (Manual espanyol per) Assumir responsabilitats polítiques Una de les expressions que sempre m’han agradat dels locutors de l’NBA és la que fan servir de vegades per donar a entendre que les jugades extraordinàries d’alguns jugadors per ells són normals. Així, per exemple, diuen: “Jokic doing Jokic things”….
dijous, 3 de juliol del mmxxv A primera hora —o més o menys primera hora: cap a les 9— he engegat l’ordinador per parlar del llibre que estic llegint, Du côté de Portnoy (Reading Myself and others), de Philip Roth, que no existeix, malauradament, en traducció catalana. Un goig de llibre. Que posa en evidència…
dimecres, 2 de juliol del mmxxv Andromaque, de Racine, és una d’aquelles obres que mai no m’hauria plantejat de llegir. En primer lloc, perquè crec que el teatre el que cal fer és veure’l representat, que és pel que va ser pensat, que és on demostra la seva validesa, no pas llegir-lo. La lectura ha…
Diaris complets (I: El somriure de l’atzar), Feliu Formosa La vida m’ha fet qui sóc Com acostuma a passar amb d’altres escriptors com ell, quan ens ve al cap Feliu Formosa pensem en el poeta; en el poeta que ha deixat una tan important petja en les nostres lletres; en el poeta que, al llarg…
Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies Els homes superflus Quan un escriptor o escriptora ja té al darrera una llarga obra, una bona manera de recuperar-la, de tornar a oferir-la als lectors, perquè en puguin fer un (nou) tast, unitari i seguit, una reconsideració, per poder-la situar al seu lloc, en definitiva, una manera de posar-la…
Read More “Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025” »
Diaris, Sylvia Plath Una dona que escriu Una de les preguntes que no podem deixar de fer-nos, quan un autor o autora mor abans d’hora, és què hauria estat capaç d’escriure si hagués viscut els anys que se suposa que li corresponien. Una pregunta sense resposta i, potser, absurda, atès que, com diuen els redactats…
L’erosió, Antoni Martí i Monterde Fugir per trobar-se En general, els bons llibres, els que queden, els que deixen petja —o sigui, simplement els llibres que mereixen ser anomenats literatura— neixen d’una necessitat. Dic ‘en general’ perquè hi ha excepcions, és clar. Perquè la vida, sense (benaurades) excepcions no seria més que una mena de…
Read More “L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019” »
Transcripció de L’erosió, d’Antoni Martí Monterde “ En els darrers anys, s’ha recobrat força la relació de Barcelona amb el mar, però sense dialogar de debò amb ell. La Rambla del Mar no deixa de ser un pont, un espai de pas […] per anar a un centre comercial i d’oci absolutament anodí, pensat gairebé…
Read More “Transcripció de “L’erosió”, d’Antoni Martí Monterde” »