Skip to content
  • Inici
  • Autors, autores i títols analitzats
  • Traductors, traductores i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Crítica, anàlisi i orientació literària

  • La llogatera de Wildfell Hall, Anne Brontë / Cranford, Elisabeth Gaskell Brontë, Anne
  • Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis Català
  • Banana Yoshimoto: Records d'un carreró sense sortida, Tusquests Editores, 2011
    Records d’un carreró sense sortida, Banana Yoshimoto Català
  • Escritos 4/1 (I: La repetición), Søren Kierkegaard, Editorial Trotta, 2019
    Escritos 4/1 (II): Temor y temblor, Søren Kierkegaard Castellà
  • Les cartes damunt la taula (Epistolaris recents) Arbonès, Jordi
  • La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane
    La vida de Raymond Chandler, Frank MacShane Biografia
  • La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català, de Mercè Morales Montoya, Editorial Base, 2008
    La Generalitat de Josep Irla, Mercè Morales Montoya Assaig
  • Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra. 2021
    Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021 Català

Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo

Posted on 4 d'octubre de 20158 de juliol de 2021 By Xavier Serrahima 1 comentari a Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo
Si t'agrada, comparteix-ho!

Si no fóssim un país que ni país no és, que comença a vestir-se pel cap i no pels peus, no deixaria d’ésser curiós, per dir-ho amb suavitat, que un autor tan prolífic com Manuel de Pedrolo fos conegut sobretot pel seu Mecanoscrit del segon origen i no pas per algunes de les seves obres majors (Totes les bèsties de càrrega, Acte de violència, Cendra per a Martina, M’enterro en els fonaments, o el cicle “Temps Obert”,…, per esmentar només novel·les) que sembla que hagin estat injustament relegades a les lleixes de les biblioteques.

Mecanoscrit del segon origen, Manuel de PedroloEll mateix mostrava la seva estranyesa en el reportatge “Manuel Pedrolo. Avui es parla de mi”, de TVE-Catalunya: «El Mecanoscrit ha esdevingut un best seller. […] Als ulls d’una gran quantitat de lectors aquesta acceptació s’arrisca a fer-me passar per un autor d’un sol llibre i prou. Sí, sovint és com si la resta no existís. La qual cosa és prou insatisfactòria quan no es tracta, ni de bon tros, de la meva millor obra. No ho és. Ni s’atansa a les que jo considero més importants. De vegades lamento haver-la escrita.»

La gran pregunta, doncs, és si de debò tenia raó en la seva anàlisi, si el fet que escrivís d’altres llibres de major entitat converteix, automàticament, el Mecanoscrit en menor; i, en conseqüència, si mereix o no la gairebé general consideració de novel·la de circumstàncies o de segona categoria, més vigent per raons extra literàries que no pas literàries.

D’entrada cal remarcar que la majoria dels lectors no estarien d’acord amb aquesta idea, com ho posa de manifest que els anys l’hagin convertida, en constant competència amb La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, en la novel·la més venuda en llengua catalana de tots els temps. Fins a tal punt que, des que es va publicar per primera vegada, a la col·lecció “El Trapezi”, d’Edicions 62, el novembre del 1974, ja són unes quantes les generacions d’adolescents que se l’han fet seu, que s’han sentit identificats amb l’emocionant aventura iniciàtica de l’Alba i el Dídac.

Perquè, és clar, quan es compleixen vint-i-cinc anys de la seva mort i fa la impressió d’estar ben vist negligir o menysprear de manera global l’obra pedroliana, resulta senzill afirmar que la única raó per la qual ha assolit un tal èxit és que fa anys que està inclosa com a “lectura prescriptiva” a l’ensenyament escolar, a l’ESO o a Batxillerat. Entenc, tanmateix, que una tal afirmació no tan sols és simple (i simplista), sinó injusta. I es pot desmuntar fàcilment: quantes obres han estat gaudint del privilegi de mantenir-se llargues temporades en la benaventurada llista d’aquesta mena de lectures sense acostar-se, ni de lluny, a les xifres de venda del Mecanoscrit?, quantes estaven vigents fa vint-i-cinc o quinze anys i ja no ho estan?

Si, com asseverava l’esmentada Rodoreda en una de les seves cartes a Joan Sales, “encara no s’ha trobat cap crític tan bo com el temps”, hem de reconèixer que quaranta anys d’èxit ininterromput bé deu voler dir alguna cosa. I vol dir, segons el meu parer, que en escriure-la l’autor de l’Aranyó no només va obtenir una obra molt atractiva, d’un enjòlit creixent, que costa de deixar una volta l’has començada, sinó que va assolir adobar-la amb algunes llavors d’universalitat que la fan gairebé immune al pas del temps —si més no, per ésser més moderat, més immune que no pas tantes d’altres obres.

Manuel de Pedrolo

Per començar, és una novel·la de ciència-ficció, plena d’aventures, sorpreses i acció, però també és una obra iniciàtica. Iniciàtica, almenys, des de tres punts de vista. En primer lloc, i més obvi, el temàtic: com en tants d’altres gèneres, és Pedrolo qui s’encarrega de carregar-se damunt les seves espatlles la responsabilitat de posar les bases de la ciència-ficció a les nostres lletres.

En segon lloc, els dels mateixos personatges: l’obra ens narra el Bildungsroman o viatge iniciàtic vital o existencial de dos joves molt joves (Alba, de 14 anys; i Dídac, de 9) que, per la força de les circumstàncies, passaran, més de pressa que no convindria, de l’adolescència i la infantesa a la maduresa. Un viatge inesperat, complicadíssim, que els ha de deixar una pregona, indeleble marca; un viatge pràcticament per damunt de les seves capacitats, del qual és quasi impossible que en puguin sortir indemnes.

I el tercer punt de vista, i probablement el que expliqui millor la seva vigència, el dels lectors al qual s’adreça: per al jovent és, també, un viatge iniciàtic. I no únicament en la literatura, sinó en la vida mateixa. La novel·la els permetrà, encara que sigui per persona (més aviat, personatge) interposada, entrar en contacte amb el món de l’adultesa que, per més que estiguin convençuts del contrari, ben poc coneixen —i han experimentat encara menys.

Mitjançant la història de dos joves que tenen edats similars a les seves, assaboriran, per primera vegada, el tast, tan aviat dolç com agre, de la maduresa, s’acararan amb qüestions fonamentals de l’existència, que l’escriptor els servirà d’una manera neta i directa: la vida i la mort, l’amistat i l’amor —i amb ell el sexe, deslliurat de qualsevol connotació pecaminosa. I en encarar-s’hi, exposades sense subterfugis i amb tota naturalitat, més que no pas llegir-les, les compartiran (per ésser més precís, les conviuran) amb els personatges. I, com ells, també hauran crescut, en finir el viatge literari.

Perquè, a banda de voler donar embranzida al gènere de la ciència-ficció en català, l’autor de Si són roses floriran, el que ens planteja, més o menys veladament, amb aquesta novel·la és la imatge del món nou que ell hauria desitjat. Un món bastit de bell nou, amb uns fonaments nous de trinca, que s’allunyin del tot dels del Paradís Perdut cristià, d’aquella expulsió primigènia que llançà damunt les espatlles de la humanitat el feixuc i anihilador llast del pecat: “si per atzar no restava ningú més, el món futur podia ésser totalment diferent” (pàg. 35).

Diferent com el que li explicà que el voldria en ésser entrevistat a Plomes catalanes contemporànies per Lluís Busquets i Grabulosa, quan aquest li demanà, «Com veus el futur de l’home?»: «Voldria la superació d’allò que, avui en dia, és l’home. Que renunciés a egoismes absurds i empobridors; […] que […] s’alliberés de tot allò que l’aliena, sigui en forma de drogues, físiques o mentals, sigui en forma de treball embrutidor».

Un món en el qual, i això per descomptat no és pas casualitat, sinó volgut expressament per Pedrolo, els que vénen a substituir els anacrònics Adam i Eva són “una noia de catorze anys, verge i bruna” (pàg. 5) i un noi “negre” (Íd.), al qual —i aquest incís tan diàfan no és, tampoc, producte de l’atzar— “dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis” l’havien fet “caure al toll de la reclosa” (Íd.), que hauria mort, premonitòriament, si ella no el salva.

I que, en el seu esforç, generós i alliberat de prejudicis, és recompensada: salvant-se alhora ella mateixa. Se salva físicament, quan tots els altres moren, però també, i sobretot, moralment. L’acte generador del paradís nou pedrolià no té la seva arrel en un acte de desobediència o d’egoisme (voler allò que ja estat prohibit), sinó de proïsme (fer allò que cal fer, ajudar els altres). No rep el seu impuls de la por del càstig, del déu cristià que ens passarà compte el dia del Judici Final, sinó en l’imperatiu kantià: “actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal”.

Per a l’escriptor és obvi que qualsevol món nou (i, per tant, també millor, que hagi après la lliçó dels errors del passat) ha de partir de zero, bandejant tot allò que pugui pervertir-lo: “va apoderar-se de tot de papers en blanc […], hi havia diners en bitllets i monedes, però això ni ho tocà; en aquest món seu, d’ara, ja no tenia valor” (pàg. 49). És per això que, quan ha de néixer el seu fill, l’Alba afirma: “I li posarem el nom que ens agradi, sense que ningú hi tingui res a dir” (pàg. 133).

Aquesta idea que la fi de la civilització tal i com la coneixem, de trobar-se en “un món reduït a un cementiri” (pàg. 98), ha de significar l’oportunitat d’evolucionar, d’avançar en el perfeccionament del gènere humà i de la societat que en resulta, l’autor no la podria tenir més clara: “Aquell món ha desaparegut i vivim en un altre on, per ara, no hi pot haver injustícia. ¿No et sembla que val la pena de viure sense supersticions per no exposar-nos a transmetre-les als nostres fills?” (pàg. 133); “Ja que tenim ocasió de començar de nou, més valdria fer-ho sense hipocresies” (pàg. 153).

Per dir-ho amb el títol d’una de les seves novel·les, el més convenient és fer pols nova de runes velles: “no podia amagar-li les runes, però no volia que per a ell fossin l’enderrocament d’un món vell, sinó els materials amb els quals construir-ne un de nou” (pàg. 44).

Una radical revisió del mite del paradís terrenal judeo-cristià, que més endavant tornaria a tractar en l’iconoclasta Múltiples notícies de l’Edèn, que ben segur que és una altra de les raons que potser no justifiquen la seva permanent vigència entre els joves, però sí que l’expliquen.

En aquest temps de creixement que suposa l’adolescència, d’enfrontament amb tot i amb tots per crear-se el propi caràcter, què podria ésser més adient que la lectura d’un llibre que ho posa en dubte tot, que, per expressar-ho en termes possiblement massa definitius, parteix del no-res per adreçar-se fins a l’infinit?; on tot està per fer i tot és possible? Tots els que no volen saber res del món dels altres, que volen començar de zero, sense llasts, se senten immediatament i completa reflectits en l’Alba i en Dídac, “la història dels quals començava al moment que decidien a ser origen i no acabament” (pàg. 107).

Com s’hi emmirallen, i se’n feliciten, les noies adolescents quan constaten el caràcter innegablement feminista del Mecanoscrit, on la figura de la noia protagonista no només no ocupa l’habitual posició secundària que se li reservava a la dona en les obres de ciència-ficció, sinó un rol central. L’Alba no és una figura d’acompanyament del mascle, ni encara menys ornamental o embellidora, el prototipus del sexe feble que necessita la protecció del fort, del mascle, ans al contrari, és l’eix nuclear que sustenta la novel·la, i, per tant, tot el nou món.

Ella és més gran que ell; és qui li salva la vida, i no pas una, sinó tres vegades (a l’inici; quan emmalalteix perillosament; quan volen matar-lo); és la qui pren les decisions i les executa; és qui posa seny quan en Dídac dubta o proposa alguna temeritat; és qui l’educa i li ensenya tot el que sap; és ella qui és forta i valenta, la que és capaç de superar la por per avançar ( “[De por] en tenim tots dos, Dídac. Però ens n’hem d’anar encara que en tinguem” pàg. 61); és ella la més forta i ferma.

I és per tot això que el seu company li diu que “els fills haurien de portar el nom de la mare” (pàg. 107), i no tan sols perquè “ets tu qui l’has dut nou mesos i qui l’ha parit” (Íd.), com li argumenta, sinó perquè la figura paterna, i per tant masculina, ha de passar a un segon terme, ha d’ocupar el lloc que, d’acord amb la seva contribució, li correspon dins d’aquesta “història comuna d’esforç i d’amor” (pàg. 107).

Perquè en Pedrolo, per més que (més sovint que no convindria) se l’ha acusat d’escriure massa, es prenia la seva feina molt seriosament, no s’acostumava a deixar temptar per la facilitat o per la superficialitat, sinó que cada vegada que emprenia una nova obra la tenia molt i molt ben pensada, i sabia molt bé què és el que pretenia amb ella. Amb aquella obra en concret i, de fet, amb tota la seva obra. I el seu objectiu literari (i també polític, però no correspon parlar-ne ni ara ni aquí) no era altre que assolir la normalitat.

I la normalitat, per a ell, suposava defugir el folklorisme jocfloralesc que havia dominat i determinat gairebé per complet les lletres catalanes fins a inicis del segle XX, i aconseguir la l’equiparació amb qualsevol altre país normal. Ho expressà, amb la seva connatural sinceritat a l’única entrevista que accedí a concedir a la televisió, l’any 1983 al programa “Vostè pregunta” d’en Joaquim M. Puyal: «He volgut donar al màxim, he volgut fer una obra que fos moderna, que fos més o menys una obra notable, en el sentit […] d’incidència, que fos creadora, que no s’estanqués […] en aquesta petita bassa nostra de granotes, sinó que sortís a fora, que integrés altres coses d’aquest fora que a mi m’interessa moltíssim».

I el màxim, en el cas del Mecanoscrit, implicava ésser fidel a les convencions del gènere de la ciència-ficció, mantenir una estructura que recordés altres textos fonamentadors o genesíacs i, al mateix temps, i heus ací el gran repte que es proposava, innovar, oferir una obra del seu temps, que fos homologable amb la literatura internacional dels anys setanta.

És possible que quan l’escrigué poguéssim discutir si se n’havia sortit, si més no, si n’havia sortit del tot, però no crec que sigui gaire arriscat, a hores d’ara, quaranta anys després, afirmar que sí que ho va fer. Que sigui una obra de ciència-ficció ningú no en dubta. Malgrat el pas del temps, o potser gràcies a, segueix essent la més coneguda de totes les que s’han fet en aquesta modalitat literària en llengua catalana.

Pel que a l’estructura es refereix, el temps ha deixat palès que algunes de les decisions formals que va prendre foren encertades. Per començar, la idea del mecanoscrit trobat, no gaire original, però molt escaient, pel tipus d’història que pretenia. En segon lloc, la divisió no pas en capítols, sinó en “quaderns”, cadascun dels quals exposa un any de la història d’aquest segon origen (o “Tercer Temps” pàg. 105), perfectament definits pel seu encapçalament, i conformats per paràgrafs numerats, que li atorguen una certa sensació d’història antiga, de text clàssic, generatiu.

I, en tercer lloc, el que per a mi és el seu major encert, el de la reiteració de l’estructura (i gairebé de contingut, modificat tan sols en el seu mínim essencial, per deixar constància del pas del temps) de la primera frase de cada “quadern”. Aquest recurs que ret homenatge als grans textos literaris de l’antiga Grècia, però que al mateix temps ens duu la ressonància dels vells contes que explicaven avis i àvies a la vora del foc, és una gran, gran troballa. Qui l’ha llegit, rarament oblidarà la primera frase del llibre: “L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna” (pàg. 107).

Com tampoc rarament oblidaran el llibre tots aquells que l’hagin llegit. Sobretot si són capaços d’alliberar-se d’alguns dels prejudicis que acostumen a acompanyar-lo. Prejudicis que, per desgràcia, no són únicament privatius del Mecanoscrit.

Ja ho advertia Jaume Vidal Alcover en el seu article “La narrativa de Pedrolo: ¿Una narrativa oberta”, publicat al volum Estudis de literatura catalana contemporània: “Una contradicció que pateix l’obra de Pedrolo i que prové de fora és l’actitud de l’autoritarisme literari envers ella. La soi-disant crítica literària del país no ha estat precisament generosa amb Pedrolo, i ell mateix se n’ha queixat alguna vegada, sinó que s’ha limitat a complir, com qui, dins el convencionalisme de les relacions socials, passen a donar-te els molts anys o el condol, segons les circumstàncies”.

És per això que estic convençut que l’autor l’únic que demanaria als lectors que s’acostin al Mecanoscrit del segon origen és que ho facin sense prevencions ni prejudicis. Amb això en tindria ben bé prou; la resta, la deixaria en mans de la seva obra, que ja se sap defensar prou bé ella sola.

Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui,  4 d’octubre del mmxv

Pàg. 1 Pàg. 2 Pàg. 3

© Xavier Serrahima 2015
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499

Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats

Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

 
       
Català, Notes de lectura, Novel·la, Pedrolo, Manuel de Tags:anàlisi literària, art, Creative Commons, crítica, crítica literària, cultura, Edicions 62, El Punt Avui, escriure, literatura, literatura en català, llegir, llibres, Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, nota de lectura, novel·la, orcid.org/0000-0003-3528-4499, prescipció literària, reportatge, ressenya literària, Segon Origen, Suplement de Cultura, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: La filla estrangera, Najat El Hachmi
Next Post: El defecte, Magdalena Tulli

Related Posts

  • Instrumental, James Rhodes Altres
  • Voyage au bout de la nuit, Louis-Ferdinand Céline Céline, Louis-Ferdinand
  • El Jove Nathaniel Hathorne, de Víctor Sabaté Català
  • L'ambició de l'Aleix, Enric Valor, Tandem Edicions, Alzira, 1995
    L’ambició de l’Aleix, Enric Valor Català
  • Traducció simultània
    Traducció simultània de llibres Notes de lectura
  • Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020
    Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020 Castellà

Comment (1) on “Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo”

  1. Joan Soldevila ha dit:
    28 d'octubre de 2015 a les 8:40 AM

    Bona síntesi d’allò que va suposar per molta gent el “Mecanoscrit del Segon Origen”. Vaig parlar amb la filla de l’autor i em va dir el mateix que explicaves tu sobre l’obra i que sempre li suposava un estigma d’autor d’una sola obra. Per això costa molt de trobar avui en dia part de la seva obra. I també costa de veure que té més coses de la seva collita que una novel·la de Ciència-Ficció com aquesta. És veritat que es tracta d’una novel·la iniciàtica, però després de llegir-la creus que tens alguna cosa més per poder entendre el món que t’envolta.

    Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegits

Comentaris recents

  • 2022, gener – Estovalles Blanques en Les ones, Virginia Woolf
  • Xavier Serrahima en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • margarita+ballester en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • Francesc Vidal en Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020
  • luis en El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020

Entrades recents

  • Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline, Éditions Gallimard, 1989
  • Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022
  • Traducció simultània de llibres
  • Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
  • Un altre sant Jordi és possible, encara
octubre 2015
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
« set.   nov. »

Arxius

Vols rebre les entrades al teu correu?

Escriu la teva adreça de correu:

Delivered by FeedBurner

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Bookshop.org: Dóna suport a les llibreries de proximitat

Llista d’autors, autores i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella, 2014.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964).

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d'Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan
♦ Emma

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort.
♣ Els ulls.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971.
♣ Francesc Pujols per ell mateix.
♥ Geografia espiritual de Catalunya.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena .

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés
.
♠ Microgrames
.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records
.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♣ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l'exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III).
♠ L'angle noir de la joie.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick.
♠ David Copperfield.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta.
♠ Les nits blanques.
♣ Crim i càstig.
♠ Apunts del subsòl.
♣ Una novel·la en nou cartes.
♥ Un cor dèbil.
♦ Un lladre honrat.
♠ Una noia dòcil.
♣ El somni d’un home ridícul.
♥ Una història desagradable.
♦ El doble.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial.

Réjean Ducharne
L’engolida dels engolits
.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes.
♥ L'album multicolore.
♦ L’àlbum multicolor.
♣ Théo à jamais.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas.
♥ El dolor.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals.
♣ Ocells, bèsties i parents.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa.

Jean Echenoz
♣ 14.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure.

Laia Fàbregues
♣ La nena de nou dits.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d'una lectora.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany.
♠ L’home que volia arribar lluny.
♣ Llop entre llops.

John Fante
♥ A l’oest de Roma
♠ La germandat del raïm.

Remo Fasani
♠ Novenaris.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary.
♣ Trois contes.
♠ La tentation de Saint Antoine.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat.

Richard Ford
♠ Canadà.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions.

Mireille Gansel
♣ Traduir com transhumar.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953).

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945).
♣ Les Faux-Monnayeurs.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942).

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així.
♣ Tot el teatre I (1965-1967).

Jean Giono
♠ L'home que plantava arbres.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions.

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos.

Anna Gual
♣ Molsa.

Antoni Gual
♣ Locus.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili.

Hakan Günday
♣ Daha!.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938).
♣ Cuadernos negros II (1938-1939).

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko.
♠ Una soledad demasiado ruidosa.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d'un president a l'exili.

John Irving
♣ En una sola persona.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie.
♠ Aires.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956.
♦ Quadern de verdor.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos).

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999).

Ba Jin
♠ Família.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma.
♣ Era una broma.
♣ Infinit. Història d’un moment.
♠ Infinito. La historia de un momento.
♥ Moo Pak.
♦ Moo Pak.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia.

Franz Kafka
♠ La carta al pare.
♥ Cartes a Milena.
♣ El castell.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor.

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat.

Claire Keegan
♣ Tres llums.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom.

Patrisse Khan-Cullors & asha bandele
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición.
♣ Temor y temblor.
♣ Migajas filosóficas.
♣ El concepto de la angustia.
♣ Prólogos.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se .

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K..

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera.

Milan Kundera
♠ El Teló.

Carmen Laforet
♠ Nada.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada.
♣ Volar en cercles.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons.
♣ Els jardins de la dissidència.

Édouard Levé
♣ Autoretrat.
♥ Suïcidi.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès.

Aina Li
♣ El noi del bus.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum.
♣ Boscana.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes.
♦ Sota l’asfalt.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians.

Alice McDermontt
♣ Algú.

Helen Macdonald
♣ F de falcó.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956).

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca.

Katherine Mansfield
♣ Diaris.
♥ Felicitat i altres contes.
♦ La festa al jardí i altres contes
♠ Un niu de tórtores i altres contes.
♣ Una mica infantil i altres contes.
♥ En una pensió alemanya.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997).
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980).

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai.

Leonard Michaels
♠ Sylvia.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català.

Alberto Moravia
♠ Agostino.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència.

Alice Munro
♠ Estimada vida.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge.
♣ Homes sense dones.
♣ De què parlo quan parlo d’escriure.

Michela Murgia
♠ L’acabadora.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes.

Irene Némirovsky
♠ El Ball.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia.
♠ El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner.
♣ Nietzsche contra Wagner.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic.

Cynthia Ozick
♠ El Xal.

Miquel Pairolí
♠ Octubre.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals.

Marta Pasqual
♣ Joan Sales, la ploma contra el silenci.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen.
♦ Acte de violència.
♦ Les portes del passat.
♠ Les paraules dels botxins.
♣ Les finestres interiors.
♥ La nit horitzontal.
♠ Joc brut.
♣ L’inspector fa tard.
♥ Doble o res.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre.

Lucia Pietrelli
♠ V.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa.
♣ Los cuerpos desnudos.
♥ Las cenizas del hierro.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell.
♥ El carrer estret.
♦ El quadern gris.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964).
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964).

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària.

Andrei Platónov
♣ La rasa.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos.
♣ Era.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França.

Carles Porta
♠ Fago.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera.

Marcel Proust
♦ Combray.
♥ Un amor d’en Swan.
♣ A l’ombra de les noies en flor I.
♣ A l’ombra de les noies en flor II.
♣ A l’ombra de les noies en flor.
♠ El cantó de Guermantes I.
♣ El cantó de Guermantes II.
♥ Sodoma i Gomorra I.
♦ Sodoma i Gomorra II.
♣ La presonera I.
♠ La presonera II.
♣ Albertine desapareguda I.
♥ Albertine desapareguda II.
♦ El temps retrobat I.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet.

Adrià Pujol
♣ Alteracions.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019.

Carles Rebassa
♠ Eren ells.
♣ Sons bruts.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte.
♠ Cartes a un poeta jove.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926).
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie.

Marilynne Robinson
♣ Gilead.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956.
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Mirall trencat.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats.

Karen Russell
♠ Terra de caimans.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Viatge d’un moribund.
♦ Cartes a Màrius Torres.
♥ Incerta glòria.
♣ El vent de la nit.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres.

James Salter
♥ Això és tot.
♣ L’última nit.
♥ Anys llum.
♦ L’art de la ficció.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968).
♣ Diaris (1969-1972).

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no.

George Sand
♠ Histoire de ma vie.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia.
♣ 
L’ordre de les coses.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?.

George Saunders
♥ Deu de desembre.
♦ Pastoràlia.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860).

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera.

Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler.

Lionel Shriver
♣ Germà gran.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga.

Ali Smith
♠ Tardor.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d'amor i d'exili.

Joaquim Soler
♣ París-Bis.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984.

John Steinbeck
♠ El poni roig.
♥ Viatges amb el Charley.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess.
♣ Em dic Lucy Barton.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia1.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017.

Àlex Susanna
♠ Filtracions.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018.

Wisława Szymborska
♠ Instant.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial,.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme.

Peter Terrin
♠ El vigilant.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♥ Somnis en temps de guerra.

Henry David Thoreau
♣ Caminar.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra.

Lluís Todó
♣ L’últim mono.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles.

Lev Tolstoi
♥ Confessió.
♣ La mañana de un terrateniente.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?.
♦ La sonate a Kreutzer.
♠ Le Père Serge.
♣ Maître et serviteur.
♥ Hadji-Mourat.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa.

Francesc Trabal
♠ Vals.
♣ Temperatura.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917.

Magdalena Tulli
♠ El defecte.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor.
♥ El primer amor.
♦ Dos amics.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 5.
♥ 24 contes.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant.
♣ L’ambició de l’Aleix.

Valéry, Paul
♠ Tal qual.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit.

Antònia Vicens
♥ Lovely.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953).

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres.
♠ Amors i laberints.
♥ Les llunes i els calàpets.
♦ La mà del jardiner.
♣ L’illa dels dòlmens.
♦ La ciutat de ningú.
♥ Aigües desprotegides.
♠ Quan el cel embogeix.
♣ Si entra boira no tendré on anar.

Guillem Viladot
♠ La Cendra.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999).
♣ Un home que se’n va.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua.

Voltaire
♥ Càndid.

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims.
♣ Culpa.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat.
♠ Mare nit.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre.

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes.

Evelyn Waugh
♠ L'ésser estimat.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut.

Virginia Woolf
♠ Les Ones.
♣ Una cambra pròpia.
♥ Un esbós del passat.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973).

Marie-Claire Zimmerman
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi.
♠ Petita crònica. Quatre narracions.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).
♠ Trois poètes de leur vie.
♠ Clarissa.
♥ Por.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta.
♣ Encuentro con libros.
♥ Dietaris.

Copyright © 2022 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook News WordPress theme

Go to mobile version