El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia —com tot l’art autèntic— sorgeix, indeturable, d’un crit
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia —com tot l’art autèntic— sorgeix, indeturable, d’un crit
Doble o res, Manuel de Pedrolo Arqueologia pedroliana No em cansaré de repetir que l’Any Pedrolo és una magnífica oportunitat de donar a conèixer l’obra
Tantes vides, tanta vida Veure o sentir 4 3 2 1, sobretot si hi afegim un zero al final, fins ara ens feia pensar automàticament en
Odissea (literària) indigent Hi ha qui creu, i qui no dubta en dir-ho en veu alta, que els escriptors no poden fer de crítics literaris
Volar en cercles, John Le Carré Les memòries que no vénen del fred Per més que la faixeta de l’editorial ens el presenti com “el
El temps de les cireres, Montserrat Roig Els fruits malmenats Els aniversaris, encara que siguin tan tristos com el d’aquest cas, ja que commemorem els
L’Avinguda dels misteris, John Irving Catarsi novel·lística irvigniana John Irving és —juntament amb Paul Auster i d’Haruki Murakami— un d’aquells pocs escriptors capaços d’omplir un
Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs,
Si no fóssim un país que ni país no és, que comença a vestir-se pel cap i no pels peus, no deixaria d’ésser curiós, per
La filla estrangera, Najat El Hachmi De vegades fa la impressió que no tinguem gaire clar el que significa tenir prejudicis. I oblidem, sobretot, que