Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia —com tot l’art autèntic— sorgeix, indeturable, d’un crit interior, d’una invencible necessitat espiritual, que reclama fer-se sentir, que recorre a les (sempre insuficients) paraules per exterioritar-se, per donar-se a conèixer, per evitar restat reclosa al més dedins de…
Llegeix-ne més “El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando” »
Doble o res, Manuel de Pedrolo Arqueologia pedroliana No em cansaré de repetir que l’Any Pedrolo és una magnífica oportunitat de donar a conèixer l’obra d’un escriptor de primera categoria que, més per raons polítiques i socials que no pas literàries, havia estat (més que) injustament arraconat. Tant de bo serveixi perquè mai més no…
Llegeix-ne més “Doble o res, Manuel de Pedrolo” »
Tantes vides, tanta vida Veure o sentir 4 3 2 1, sobretot si hi afegim un zero al final, fins ara ens feia pensar automàticament en el compte enrere d’un coet a punt d’enlairar-se espai enllà, però d’ara en endavant possiblement relacionarem aquests nombres amb la darrera, colossal, novel·la de Paul Auster (4 2 3 1 a novel),…
Llegeix-ne més “4 3 2 1, Paul Auster” »
Odissea (literària) indigent Hi ha qui creu, i qui no dubta en dir-ho en veu alta, que els escriptors no poden fer de crítics literaris i, encara menys, els crítics literaris, d’escriptors; talment com si les dues activitats, en comptes d’ésser —o, si més no, de poder ésser— complementàries i enriquidores, fossin contradictòries o contraproduents….
Llegeix-ne més “Il·lusions elementals, Ponç Puigdevall” »
Volar en cercles, John Le Carré Les memòries que no vénen del fred Per més que la faixeta de l’editorial ens el presenti com “el llibre més esperat”, probablement la primera pregunta que ens fem en veure damunt del tauler de la llibreria o de la biblioteca Volar en cercles (The Pigeon Tunnel. Stories from…
Llegeix-ne més “Volar en cercles, John Le Carré” »
El temps de les cireres, Montserrat Roig Els fruits malmenats Els aniversaris, encara que siguin tan tristos com el d’aquest cas, ja que commemorem els 25 anys de la mort d’una autora fonamental de les lletres catalanes del segle passat, serveixen per recobrar obres de qualitat que la maregassa permanent de les novetats literàries que…
Llegeix-ne més “El temps de les cireres, Montserrat Roig” »
L’Avinguda dels misteris, John Irving Catarsi novel·lística irvigniana John Irving és —juntament amb Paul Auster i d’Haruki Murakami— un d’aquells pocs escriptors capaços d’omplir un auditori d’admiradors amb la seva sola presència, només per sentir-lo parlar del que escriu. Unes novel·les, intensament vitals, que en ocasions, no sé ben bé per què, s’han comparat amb…
Llegeix-ne més “L’Avinguda dels misteris, John Irving” »
Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs, tril·lerismes ni trair-te tu mateix, tributar tribut a qui t’ha triat i triscar o tripular la teva tria en un tris-tras a bon port, tot i sortejant la trivialitat. Heus…
Llegeix-ne més “Els meus 15 del 15” »
Si no fóssim un país que ni país no és, que comença a vestir-se pel cap i no pels peus, no deixaria d’ésser curiós, per dir-ho amb suavitat, que un autor tan prolífic com Manuel de Pedrolo fos conegut sobretot pel seu Mecanoscrit del segon origen i no pas per algunes de les seves obres…
Llegeix-ne més “Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo” »
La filla estrangera, Najat El Hachmi De vegades fa la impressió que no tinguem gaire clar el que significa tenir prejudicis. I oblidem, sobretot, que els prejudicis (“Judicis o opinions preconcebuts [no raonats]”, segons el Diccionari català-valencià-balear) poden ésser negatius (sentir rebuig per alguns cosa) però també positius (sentir predilecció per alguna cosa). És, si…
Llegeix-ne més “La filla estrangera, Najat El Hachmi” »
