Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu, Quaderns Crema

Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu

Si t'agrada, comparteix-ho!

Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu

No m’acaba d’acompanyar gaire la sort, amb la tria atzarosa que faig aquests dies de vacances a la biblioteca! Malgrat que bé procuro mirar-m’hi bastant i que confio en editorials que em mereixen crèdit per la seva solvència literària, les obres que vaig llegint em deceben més que m’omplen.

Què penses després de fer-ho, Armand Matias Guiu, Quaderns CremaAvui es tracta de Què penses després de fer-ho, d’Armand Matias Guiu (Quaderns Crema, 1994). Una editorial en que sovint confio amb els ulls tancats, ja que apliquen uns criteris de qualitat estrictes i acostumen a encertar-la. Si hi afegeixo que el disseny dels seus llibres, de carés – si se’m permet l’expressió… – minimalista, em sembla excel·lent, que és la única editorial que fa esment dels correctors i que ha sabut resistir els cants de sirena i els constants setges dels grans taurons del món editorial, no puc més que mantenir-m’hi fidel.

Pel que fa a l’obra de Matias Guiu, en concert, em sap greu no poder mostrar-me gaire enfervoritzat, ans al contrari… Imagino que la idea era la de fer reflexionar al lector tot fent-lo riure… L’autor dels memorables “Diálogos para besugos” de la revista “Mortadelo” m’ha fer la impressió de no saber canviar gaire de registre. I allò que tenia la seva gràcia en una revista de caire juvenil, la perd d’arrel en una obra literària: potser aconsegueix que esbossi, de tard en tard, un somriure, però res més.

Un mig somrís i prou. De riure, res de res. I de fer-me reflexionar o plantejar-me el món en que visc, encara menys. Pareix que s’ennuegui amb les plasenteries i no sàpiga sortir-se’n. Que les deixi anar pel broc gros, tal com ragen i li venen al cap, sense aturar-se a analitzar-ne la conveniència, l’encert o, el que és pitjor, la gràcia. Al llibre no li hauria anat gens malament, segons el meu humil parer, una bona poda.

La contraportada – aquella ditiràmbica part final del llibre que cal consultar sempre, sempre, sempre una vegada enllestida la lectura, si hom vol fruir-la de veritat …- assegura que l’obra és “una interrogació en clau d ’humor sobre el sentit de la vida”. Doncs bé, si la clau d’humor esdevé fluixa, la reflexió sobre el sentit de la vida és del tot inexistent…!

I més quan Matias Guiu ha escollit un tema, el de la joventut de fa una quinzena d’anys, del qual en demostra un desconeixement total i absolut, curull de convencions i prejudicis: sense interès per res, sexualment alliberats, aprofitant-se dels seus pares, de les prestacions d’atur…

Per a fer-ne humor i reflexionar sobre un assumpte, cal tenir-ne un coneixement profund, sobre qualsevol assumpte. I, tot i així, resulta complicadíssim. Així que sempre serà preferible escollir-ne un que es domini prou com per a poder-ne treure punta.

dissabte, 19 de juliol del 2008

© Xavier Serrahima 2008
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499

Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *