Skip to content
  • Inici
  • Autors, autores i títols analitzats
  • Traductors, traductores i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Crítica, anàlisi i orientació literària

  • La señora Potter no es exactamente Santa Claus, Laura Fernández, Literatura Random House
    La señora Potter no es exactamente Santa Claus, Laura Fernández, Literatura Random House, 2021 Castellà
  • La cripta dels caputxins, Joseph Roth Català
  • El misteri de l'amor, Miquel Oliver, Empúries
    El misteri de l’amor, Joan Miquel Oliver Català
  • Anys llum, James Salter
    Anys llum, James Salter Català
  • Diari de Praga (1941-1942), Petr Ginz, Quaderns Crema
    Diari de Praga (1941-1942), Petr Ginz Català
  • Era, Jaume C. Pons Alorda, laBreu Edicions, 2018
    Era, Jaume C. Pons Alorda Català
  • Tots els contes 3, Caterina Albert, Club Editor, 2019
    Tots els contes 3, Caterina Albert Albert, Caterina
  • Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev, Símbol Editors, 2007
    Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev Arséniev, Vladímir
Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet

Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet, AdiA, 2020-2021

Posted on 28 de maig de 20213 de juliol de 2021 By XavierSerrahima Sense comentaris a Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet, AdiA, 2020-2021
Si t'agrada, comparteix-ho!

Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet

La natura (ens) parla

La poesia és —o, més aviat, hauria d’ésser, car sovint hi ha autors i autores que sembla que ho oblidin i es quedin en la part formal; que vulguin més enlluernar que no pas (assajar de) transmetre o comunicar— un diàleg entre dues o més ànimes: entre l’ànima de qui escriu i la/es del(s) que llegeix(en). Entre el que té el propòsit de dir i el que té la voluntat d’entendre —d’entendre a la seva manera, des de la seva perspectiva i segons les seves possibilitats i condicions.

Un diàleg, sempre bidireccional, on en ocasions hi intervé una altra veu o una altra perspectiva, la del o la traductora, que és la que permet que tots aquells que no dominem la llengua original de l’obra, tots aquell que, pel que a la literatura universal es refereix, som analfabets, no hi tinguem privat l’accés.

Una veu, la del traductor o traductora que deixa (molta) petja. Tant per la manera de traduir, de transportar o transposar l’obra d’una llengua altra a la nostra, com, sobretot, per allò que tradueix. Per les obres i els autors que té interès o, més aviat, se sent cridat a traduir —sempre que s’ho pugui permetre, és clar.

Els dos llibres de poemes que comentaré crec que posen en evidència que l’Antoni Clapés és un d’aquests selectes traductors que compta amb el privilegi de poder basar les seves traduccions —si més no, algunes d’elles— en les seves afinitats electives.

Una d’aquestes és, sens dubte, Jaccottet, de qui s’ha convertit en la seva veu en català. Com s’hi ha convertit, darrerament, en la d’un altre autor suís, Fasani, que aquell havia traduït i reivindicat. Oferint-nos, doncs, en poc temps dues obres que entenc que convé tractar i analitzar conjuntament, atès que en ambdues la influència (i la veu) de la natura esdevé una influència primordial, impulsora, genèsica, creativa.

Novenaris, Remo Fasani, AdiA Edicions, 2020Novenaris (Novenari), de Remo Fasani, AdiA Edicions, Calonge, 2020, comença amb un vers que, com acostuma a succeir amb els bons llibres de poesia, és, alhora, un pòrtic, una presentació i un resum del poemari: en llegir-lo, sabem a què ens convida, què hi trobarem i, el que és més important, què li donà impuls, vida o realitat:

Què fer? Com donar un sentit
a l’escàs temps que encara em resta
per viure i perdurar vivint?
Escriure versos potser és
una cosa a provar, intacta?
Sí, una darrera aventura
que m’adreci no sé pas on,
i sigui, també, testament
escrit amb el número nou[1]
(p. 7).

Com comprovarem en seguir llegint, en aquest poema hi és tot; és la clau i el fonament de tot el que vindrà després: un intent de donar sentit al temps i a la vida, un testament que el porti no sap ben bé on, convertit en una aventura literària i existencial. Per dir-ho amb major precisió, en la seva darrera aventura literària i existencial.

Una aventura final on l’autor es deixarà portar més que mai, on cedeix la iniciativa al que va vivint i veient —“La poesia ara es farà/ tota sola, naturalment[2]” (vers 2); “Quin serà el seu primer motiu,/ aquell que sorgeix de l’espera/ i porta dins l’ocult fremir?[3]” (vers 3);— on la natura durà el compàs i la guia, on marcarà el ritme: “Estiu agitat, aquest d’ara./ Després d’un intempestiu cop/ de canícula ha fet fred[4]” (vers 2); “Boira matinera, pertot./ Més tard, el dia s’embeurà/ de sol, el sol que, en l’aürt,/ la boira desfà[5]” (vers 4); “Un altre cop, boira al matí,/ però que no s’esquinça gens”[6] (vers 7).

Una natura que ens parla, que ens mormola, tendrament, a l’orella —o, més exactament, mormola a l’orella del poeta, qui assaja de transmetre’ns el seu dir en paraules— si la sabem escoltar i veure; escoltar amb l’oïda interior; mirar, amb els ulls de l’endins: “És una lluentor d’argent/ que vela i desvela el món[7]” (Íd.); “Pluja d’agost, un ploure fred./ Cada gota és un fil de glaç/ que penetra i traspassa el cos,/ l’ànima: fins el sentiment/de ser al món, al món, amics[8]” (vers 12).

Aquesta natura que ens situa on som, ens fa ser qui som i ens fa ser al món. Que ens recorda que som una part del món; que el món i nosaltres som un, una i la mateixa cosa; que som fills del món i, per tant, els seus hereus: “Canvien els temps, com nosaltres[9]” (vers 15); “l’astre/ […] ens regala el jorn i la vida[10]” (vers 19); “I jo, suspès entre dos mons[11]” (vers 23) “ara sé que en l’instant/ […]/ floreix la vida veritable,/ la infinita plenitud[12]” (vers 82).

Remo Fasani

Un món que és un i divers, un i múltiple, i ací, en bona part, on rau la seva vàlua, la seva riquesa, la raó de viure, de ser al món, que cal veure (i viure) en la seva més diàfana claredat, al cimal de les muntanyes —“L’Engadina […]/ […] un paisatge amb harmonia/ on solc venir per naufragar./ Però, també, per retrobar-me/ i per sentir-me una part d’un tot[13]” (vers 39)— , allí on tot és pur i net, on tot parla amb la veu més nua —“el pur esguard sobre les coses,/ sobre aquest món i sobre un altre,/ que ja no són dos sinó un[14]” (vers 31).

Una veu on hem de pouar per poder parlar nosaltres, que és, al mateix temps, fer-la parlar a ella, per assajar de dir, de dir-la —i, dient-la, dir-nos: “el fer-se viva transparència/ per rebre’ls intactes i enters/ i tornar-los intel·ligibles[15]” (Íd.). Dir-nos en la mútua complicitat que ens uneix i ens guia: “Ha nascut tot un lligam còmplice/ entre el món i aquell full escrit[16]” (vers 48). Per poder dir, en la mesura que això sigui possible. I, probablement, l’art, la creació artística, és el que més ens acosta a aquesta possibilitat (quasi quimèrica); la que ens permet, simbòlicament o metafòricament intentar-ho. Intentar dir l’indicible.

Dir —o expressar— un món (i, per tant, un ser al món heideggarià), que, malgrat tots els malgrats —“Però, saps?, canvia per bé/ o per mal[17]” (vers 15)— és bell. És bell i ha de ser, també, dit bellament.

Tan bellament com ho diu l’autor suís en aquests versos que, malgrat que conserven les nou síl·labes, tenen molt de haikus, i no tan sols perquè són tres estrofes, sinó per la pinzellada impressionista de la natura que, indirectament, per damunt de, ens diu tant sobre l’existència (i la condició) humana: “La primera neu taca els cims,/ i, per poc que el fred persisteixi,/ baixa fins al fons de la vall[18]” (vers 17); “Demà, potser, brillarà el sol/ i la muntanya sorgirà/ immaculada i en la glòria[19]” (Íd.).

Es tracta, doncs, tal com advertia al primer vers, d’una poesia sorgida del moment, de la immediatesa, de la reacció directa al que viu i veu el poeta. Al que viu, veu i li fa sentir. O el que és el mateix, l’experiència de la vida, en el seu cas, del final de la vida, convertida en paraules, en art, en poesia.

Un ser al món que és un ser per al món i, alhora, un fer i un dir poèticament, artísticament, el món. Un fer i re-fer el món de cada dia, el món que ens espera tan aviat com sortim de casa i ens endinsem en la natura.

Un fer i re-fer el món que dissol el món en la natura; i, la natura, en el món. Que ens retorna allí d’on venim. Que ens retorna al que som. Que ens refà el que som. Un fer i re-fer quotidià, immediat que, per més paradoxal que ens pugui semblar d’entrada —d’entrada, perquè, què hi ha de més permanent que la suma d’instants?, que els instants que el record i la paraula fixen?— ens acosta a l’eternitat.

Que ens hi acosta en la majoria d’ocasions, ja que en algunes, especialment aquelles en que s’allunya de(l missatge de) la natura, que deixa les alçades, davalla i s’aproxima al món social, polític, aquest ferm lligam amb l’eternitat decau.

I, amb ell, els versos: el pes de les circumstàncies els llasta irremissiblement. Tant és així, tant tem el poeta que, deslligats o extrapolats del seu moment i de les seves circumstàncies, esdevingui hermètics o inintel·ligibles, que sent la necessitat de posar-los en context. Un context que, quan cal explicar o exposar, malament rai per a l’obra artística, que s’ha de valdre i fonamentar en ella sola i només en ella sola.

És probable, doncs, que aquests versos massa de circumstància —dedicats al Concorde (vers 5), a la corrupció (vers 6), a la bandera suïssa (vers 20), al rètol d’Anna Frank (vers 21),…— el temps els acabi passant factura; a la resta, però, que són la majoria, el que farà, al contrari, el temps és garantir-los la justícia poètica i artística que mereixen: assegurar-los la seva pervivència. I, de retop, la del seu autor.

Quadern de verdor,  Philippe Jaccottet, AdiA Edicions, 2021D’antuvi pot fer la impressió que Quadern de verdor (Cahier de verdure), de Philippe Jaccottet, AdiA Edicions, Calonge, 2021, l’únic punt de contacte amb el poemari anterior és el seu traductor i la nacionalitat de l’autor.

La pot fer, em primer lloc, perquè l’autor d’Aires és un autor no tan sols conegut i reconegut, sinó ja consolidat entre els més grans clàssics dels darrers 50 anys, mentre que a Fassani encara cal reivindicar-lo. Reivindicar-lo com ho feia el mateix Jaccottet al pròleg a l’edició francesa d’A Sils Maria nel Mondo: “Finalment comença —però només comença— la reparació d’una negligència escandalosa que ha deixat del tot a l’ombra l’obra d’un poeta de la Suïssa italiana de 90 anys d’edat. Una vergonya per a tots, crítics i poetes d’aquí” (Novenaris, p. 126).

Però, sobretot, perquè formalment els dos llibres són ben i ben diferents. Tan i tan diferents que gairebé no ho podrien ésser més. Diferents perquè el de l’autor en llengua francesa que ens va deixar no fa pas gaire és un llibre híbrid. Un llibre de poesia que, sense deixar d’ésser —i heus ací un dels seus més grans i alts mèrits— un llibre de poesia, ho és i no ho és. O, per dir-ho més clar: ho és i, alhora, és molt més: és, com el seu títol indica, un quadern, un dietari, un recull d’apunts, d’impressions (i de reflexions sobre aquestes impressions) caçades al vol.

D’impressions que fructifiquen en reflexions i que, en alguns casos, i en conseqüència, desemboquen en poesies, en obra poètica. En una obra poètica en constant avanç, en constant transformació; en constant, incessant, indeturable, infinita evolució; en un constant fer-se i re-fer-se, trobar-se i retorbar-se.

És, per (assajar de) dir-ho (més) clar, un llibre fet però, alhora, un llibre que es va fent; que s’ha fet fent-se. I això no és, en cap cas, un joc de paraules. És la realitat. La realitat més profunda, i, també, més valuosa, del llibre: Quadern de verdor és, ensems, el llibre fet i el llibre en el (seu) procés de fer-se. El llibre acabat i el llibre en esbós. El llibre fet i, alhora, el llibre fent-se davant dels nostres ulls.

O el que és el mateix —i encara més important— és el llibre fet, el llibre fent-se i el seu autor fent-se i fent el llibre. Normalment, quan ens arriba un llibre, de poesia, de narrativa o del gènere que sigui, ho fa en forma de fruit, d’obra acabada —o, per dir-ho en mots de Paul Valéry, més que acabada, abandonada: « Un poème n’est jamais fini, seulement abandonné ». En canvi, el poeta suís prefereix oferir-nos, al mateix temps, la llavor i els nutrients amb que ha regat aquesta llavor fins que ha esdevingut el fruit madur que coneixem.

Philippe Jaccottet

Tan com ens assabenta Clapés en la seva “Nota del traductor”, Jaccottet, l’any 1990, “set anys després de Pensées sous les nuages […] trencava la jerarquia, mantinguda fins aleshores, entre llibres de prosa, quaderns de notes i reculls de poesia” (p. 117) per brindar-nos, en la mateixa obra, mesclades les unes amb les altres, tant les notes com les proses i les poesies sorgides de les notes.

Un quadern de verdor, doncs, que és, al mateix temps un quadern del verdejar. Que ens porta des de la gènesi fins a la creació final; des de la primera impressió a la seva consolidació artística.

Si no ho tenim ben present, això, si no tenim ben clar, des de la primera pàgina que no és un llibre de poesia convencional, que no només és un llibre de poesia —si ho preferim dir d’una altra manera, probablement més precisa, que és més que un llibre de poesia—, ens costarà d’endinsar-nos-hi. Ens costarà molt. Ens sorprendrà tant que no sabrem com ni per on agafar-lo.

D’entrada, ens demanarem: «És possible començar un llibre de poesia amb una interrogació personal no ja sobre l’escriptura poètica sinó sobre la pròpia escriptura poètica?». Amb una interrogació que no és aquella prosa poètica que ja ens hem anat més o menys acostumat a trobar (i a acceptar) en alguns llibres de poesia, sinó una reflexió en veu alta, una nota apuntada al quadern que habitualment acompanya el pelegrinatge del seu autor.

Ens ho demanarem en encarar-nos al primer paràgraf, d’altra banda, tan il·luminador: “De vegades penso que si encara escric és, o hauria de ser abans que res, per aplegar els fragments, més o menys lluminosos i convincents, d’una joia que estaríem temptats de creure que un dia va explotar, ja fa temps, com una estrella interior i ens va escampar la pols per damunt[20]” (p. 9).

El dubte s’esvairà, tot d’una, si som capaços d’ampliar la nostra mirada, si som capaços d’entendre que en l’art i en la creació artística la llibertat no tan sols és imprescindible o ineludible sinó essencial o, més exactament, consubstancial; que cada obra exigeix com ha d’ésser escrita.

Que la forma final no és —o, almenys, no hauria d’ésser (massa exemples, ai las!, tenim del contrari)— una decisió de l’artista sinó una adaptació a les exigències del ser al món de l’obra. Que és l’esdevenir —el seu esdevenir necessari— el que determina (o con-forma) la forma de l’obra.

En la creació artística, com en la biologia i en la natura, és —o hauria d’ésser— la necessitat la qui crea la funció o la forma. Jaccottet necessitava aquesta forma híbrida, que es mescla i dilueix en ella mateixa, que s’alimenta i es retroalimenta, que actua com tot un seguit de vasos comunicants, que no tan sols comparteixen els seus fluirs, sinó que, per al·luvió, s’enriqueixen els uns als altres, i no va dubtar en crear-la, en incorporar-la a la seva obra.

En incorporar-la per poder seguir parlant-nos —en realitat, per poder seguir parlant-nos millor— del que sempre ens havia parlat i del que seguiria parlant-nos sempre: del que no es pot dir i, per això mateix, cal que diguem; del que la paraula —cap paraula— no pot dir però que, precisament per això, cal que la forcem a dir: “Una vegada més era com si algú hagués aparegut allà i em parlés, sense voler parlar-me, sense fer-me cap senyal; algú, o més aviat alguna cosa: una «cosa bella», certament[21]” (p. 9).

Un parlar, més ben dit, un comunicar, un rebre la impressió, un besllumar, que, com en el cas de Fasani, prové de la natura; del contacte i la comunió amb el món natural. Que, probablement, és, com l’art, l’únic capaç de parlar-nos sense —o més enllà— de les paraules.

D’aquesta natura, com més alta, neta i clara millor, d’on els artistes, en solitud i silenci deixant-se emportar per la seducció dels sentits, han de pouar els fruits: “és una hora en què aquesta llum supervivent, quan la llar ha deixat de ser visible, sembla que brolli de l’interior de les coses i pugui des del sòl[22]” (p. 11).

L’han de pouar en el lloc i en el moment que pertoca. En el lloc i el temps en que es fa possible —més encara, és fa propícia— la metamorfosi: “a l’hora en què les coses llisquen les unes dins les altres, a l’hora d’una lenta i silenciosa aparença de metamorfosi, a l’hora de l’aparició, gairebé, d’un altre món[23]” (p. 13). Una metamorfosi que s’inicia a la natura —“Es produïa, doncs, una espècie de metamorfosi: aquest sòl que es convertia en llum; aquest blat que evocava l’acer[24]” (p. 11)— però que arriba o s’estén molt més enllà, ampliant-se, multiplicant-se, expandint-se, enriquint-se.

En primer lloc, com a sensació: “El que ens havia aturat […], s’assemblava una mica —sense deixar de ser un cirerer carregat de fruits […]— a un petit monument natural que de sobte s’hagués vist il·luminat en el seu cor per l’oli d’una ofrena[25]” (p 15). En segon, com a impressió o reacció: “de tal manera que […] tot canviava, tot prenia un sentit diferent, o simplement un sentit[26]” (Íd.). En tercer, com a pensament o reflexió. I, en acabat, com a fruit artístic o poètic. Què és el que és, això i no cap altra cosa, Quadern de verdor.

Em temo, tanmateix, que ja he dit prou i massa, així que no em resta més que convidar-vos a llegir. A submergir-vos en les creacions fasaniana i jaccottetiana i, per descomptat, a recrear-les (i reformular-les) amb les vostres lectures (i re-lectures).

Per dir-ho en mots de Remo Fasani[27], ara és a vosaltres, i només a vosaltres, a qui us correspon recollir-ne els fruits.

dimarts 25, dimecres 26 i dijous 27 de maig del mmxxi

© Xavier Serrahima 2021
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499

***
[1] “Che fare? Come dare un senso/ al poco tempo che mi resta/ da vivere, da essere vivo?/ Scrivere versi è forse cosa/ ancora da tentare, intatta?/ Sì, come un’ultima avventura/ che mi porti non vedo dove/ e sia, insieme, un testamento/ e con il numero del nove.”
[2] “Ora la poesia può farsi/ da sé, per sé, naturalmente.”
[3] “Quale sarà il suo primo tema,/ quello che erompe dall’attesa/ e ne porta il tremore occulto?”
[4] “Estate mossa, la presente./ Dopo un assalto intempestivo/ di canicola ha fatto freddo”
[5] “Nebbia, al mattino, tutta espansa./ Poi, lungo il giorno, che s’imbeve/ di sole, il sole che all’incontro/ la nebbia annulla”
[6] “Di nuovo nebbia mattutina,/ ma che non si dirada, essa.”
[7] “È un’argentea luminescenza,/ che cela e insieme fa vedere/ il mondo”
[8] “Piove d’agosto e piove freddo./ Ogni goccia è un filo di ghiaccio,/ che penetra e trafigge il corpo/ l’anima: la coscienza stessa/ di stare al mondo amici.”
[9] “Mutano i tempi e noi con essi.”
[10] “l’astro/ […] ci porta il giorno e la vita.”
[11] “E io, sospeso fra due mondi.”
[12] “ora so che nell’instante/ […] / fiorisce la vita verace,/ l’inimitabile pienezza.”
[13] “L’Engadina […]/ […] un paesaggio d’armonia/ dove io vengo a naufragare./ Ma anche, insieme, a ritrovarmi/ e a sentirmi parte di un tutto.”
[14] “il puro sguardo sulle cose/ e su questo e su un altro mondo/ che più non sono due ma uno”.
[15] “il farsi viva transparenza/ a riceverli inttati e interi/ e restituirli intelletti.”
[16] “Un complice legame è nato,/ ora, tra il mondo e il foglio scritto.”
[17] “Ma come muta, in bene o in male.”
[18] “La prima neve macchia i monti/ e, un poco che persiste il freddo,/ scende fino nel fondovalle.”
[19] “Domani, forse, splende il sole/ e la montagna appare tutta/ immacolata e nella gloria.”
[20] « Je pense quelquefois que si j’écris encore, c’est, ou ce devrait être avant tout pour rassembler les fragments, plus ou moins lumineux et probants, d’une joie dont on serait tenté de croire qu’elle a explosé un jour, il y a longtemps, comme une étoile intérieure, et répandu sa poussière en nous. »
[21] « C’était une fois de plus comme si quelqu’un était apparu là-bas et vous parlait, mais sans vous parler, sans vous faire aucun signe ; quelqu’un, ou plutôt quelque chose, et une « chose belle » certes; »
[22] « C’est aussi une heure où cette lumière survivante, son foyer n’étant plus visible, semble émaner de l’intérieur des choses et monter du sol ; »
[23] « à l’heure du glissement des choses les unes dans les autres, à l’heure d’une lente et silencieuse apparence de métamorphose, à l’heure de l’apparition, presque, d’un autre monde. »
[24] « Il se produisait donc une espèce de métamorphose : ce sol qui devenait de la lumière ; ce blé qui évoquait l’acier. »
[25] « Ce qui nous avait arrêtés […], ressemblait un peu, sans cesser d’être un cerisier chargé de fruits […] à un petit monument naturel qui se serait trouvé soudain éclairé en son cœur par l’huile d’une offrande »
[26] « si bien qu[e] […] tout changeait, tout prenait un sens différent, ou un sens tout court ; »
[27] “Ara, ara en recullo els fruits” (vers 82); “Ora, ora ne colgo il frutto.”

Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

 
       
Català, Fasani, Remo, Jaccottet, Philippe, Notes de lectura, Poesia Tags:AdiA Edicions, anàlisi literària, art, Cahier de verdure, Creative Commons, crítica, crítica literària, cultura, escriure, literatura, literatura en català, llegir, llibres, nota de lectura, Novenari, Novenaris, orcid.org/0000-0003-3528-4499, Philippe Jaccottet, poesia, poesia en català, prescipció literària, Remo Fasani / Quadern de verdor, ressenya literària, traducció Antoni Clapés, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial
Next Post: No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon, Edicions 3 i 4, 2021

Related Posts

  • La idea de l'emigrant, Enric Valor, Tandem Edicions, Alzira, 1998
    La idea de l’emigrant, Enric Valor Català
  • La conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira Assaig
  • L'islam avui, Dolors Bramon
    L’islam avui, Dolors Bramon Assaig
  • El Xal, Cynthia Ozick. Viena Edicions
    El Xal, Cynthia Ozick Català
  • Califòrnia, Jordi Coca Català
  • L’art de la defensa, Chad Harbach Català

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegits

Comentaris recents

  • 2022, gener – Estovalles Blanques en Les ones, Virginia Woolf
  • Xavier Serrahima en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • margarita+ballester en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • Francesc Vidal en Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020
  • luis en El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020

Entrades recents

  • Traducció simultània de llibres
  • Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
  • Un altre sant Jordi és possible, encara
  • L’angle noir de la joie, Denise Desautels, Poésie/Gallimard, Paris, 2022
  • D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III), Denise Desautels, Pòésie/Gallimard, Paris, 2022
maig 2021
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
« abr.   juny »

Arxius

Vols rebre les entrades al teu correu?

Escriu la teva adreça de correu:

Delivered by FeedBurner

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Bookshop.org: Dóna suport a les llibreries de proximitat

Llista d’autors, autores i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella, 2014.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964).

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d'Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan
♦ Emma

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort.
♣ Els ulls.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971.
♣ Francesc Pujols per ell mateix.
♥ Geografia espiritual de Catalunya.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena .

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés
.
♠ Microgrames
.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records
.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♣ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l'exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III).
♠ L'angle noir de la joie.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick.
♠ David Copperfield.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta.
♠ Les nits blanques.
♣ Crim i càstig.
♠ Apunts del subsòl.
♣ Una novel·la en nou cartes.
♥ Un cor dèbil.
♦ Un lladre honrat.
♠ Una noia dòcil.
♣ El somni d’un home ridícul.
♥ Una història desagradable.
♦ El doble.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial.

Réjean Ducharne
L’engolida dels engolits
.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes.
♥ L'album multicolore.
♦ L’àlbum multicolor.
♣ Théo à jamais.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas.
♥ El dolor.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals.
♣ Ocells, bèsties i parents.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa.

Jean Echenoz
♣ 14.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure.

Laia Fàbregues
♣ La nena de nou dits.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d'una lectora.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany.
♠ L’home que volia arribar lluny.
♣ Llop entre llops.

John Fante
♥ A l’oest de Roma
♠ La germandat del raïm.

Remo Fasani
♠ Novenaris.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary.
♣ Trois contes.
♠ La tentation de Saint Antoine.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat.

Richard Ford
♠ Canadà.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions.

Mireille Gansel
♣ Traduir com transhumar.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953).

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945).
♣ Les Faux-Monnayeurs.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942).

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així.
♣ Tot el teatre I (1965-1967).

Jean Giono
♠ L'home que plantava arbres.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions.

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos.

Anna Gual
♣ Molsa.

Antoni Gual
♣ Locus.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili.

Hakan Günday
♣ Daha!.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938).
♣ Cuadernos negros II (1938-1939).

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko.
♠ Una soledad demasiado ruidosa.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d'un president a l'exili.

John Irving
♣ En una sola persona.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie.
♠ Aires.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956.
♦ Quadern de verdor.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos).

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999).

Ba Jin
♠ Família.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma.
♣ Era una broma.
♣ Infinit. Història d’un moment.
♠ Infinito. La historia de un momento.
♥ Moo Pak.
♦ Moo Pak.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia.

Franz Kafka
♠ La carta al pare.
♥ Cartes a Milena.
♣ El castell.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor.

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat.

Claire Keegan
♣ Tres llums.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom.

Patrisse Khan-Cullors & asha bandele
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición.
♣ Temor y temblor.
♣ Migajas filosóficas.
♣ El concepto de la angustia.
♣ Prólogos.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se .

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K..

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera.

Milan Kundera
♠ El Teló.

Carmen Laforet
♠ Nada.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada.
♣ Volar en cercles.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons.
♣ Els jardins de la dissidència.

Édouard Levé
♣ Autoretrat.
♥ Suïcidi.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès.

Aina Li
♣ El noi del bus.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum.
♣ Boscana.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes.
♦ Sota l’asfalt.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians.

Alice McDermontt
♣ Algú.

Helen Macdonald
♣ F de falcó.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956).

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca.

Katherine Mansfield
♣ Diaris.
♥ Felicitat i altres contes.
♦ La festa al jardí i altres contes
♠ Un niu de tórtores i altres contes.
♣ Una mica infantil i altres contes.
♥ En una pensió alemanya.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997).
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980).

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai.

Leonard Michaels
♠ Sylvia.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català.

Alberto Moravia
♠ Agostino.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència.

Alice Munro
♠ Estimada vida.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge.
♣ Homes sense dones.
♣ De què parlo quan parlo d’escriure.

Michela Murgia
♠ L’acabadora.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes.

Irene Némirovsky
♠ El Ball.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia.
♠ El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner.
♣ Nietzsche contra Wagner.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic.

Cynthia Ozick
♠ El Xal.

Miquel Pairolí
♠ Octubre.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals.

Marta Pasqual
♣ Joan Sales, la ploma contra el silenci.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen.
♦ Acte de violència.
♦ Les portes del passat.
♠ Les paraules dels botxins.
♣ Les finestres interiors.
♥ La nit horitzontal.
♠ Joc brut.
♣ L’inspector fa tard.
♥ Doble o res.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre.

Lucia Pietrelli
♠ V.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa.
♣ Los cuerpos desnudos.
♥ Las cenizas del hierro.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell.
♥ El carrer estret.
♦ El quadern gris.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964).
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964).

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària.

Andrei Platónov
♣ La rasa.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos.
♣ Era.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França.

Carles Porta
♠ Fago.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera.

Marcel Proust
♦ Combray.
♥ Un amor d’en Swan.
♣ A l’ombra de les noies en flor I.
♣ A l’ombra de les noies en flor II.
♣ A l’ombra de les noies en flor.
♠ El cantó de Guermantes I.
♣ El cantó de Guermantes II.
♥ Sodoma i Gomorra I.
♦ Sodoma i Gomorra II.
♣ La presonera I.
♠ La presonera II.
♣ Albertine desapareguda I.
♥ Albertine desapareguda II.
♦ El temps retrobat I.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet.

Adrià Pujol
♣ Alteracions.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019.

Carles Rebassa
♠ Eren ells.
♣ Sons bruts.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte.
♠ Cartes a un poeta jove.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926).
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie.

Marilynne Robinson
♣ Gilead.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956.
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Mirall trencat.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats.

Karen Russell
♠ Terra de caimans.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Viatge d’un moribund.
♦ Cartes a Màrius Torres.
♥ Incerta glòria.
♣ El vent de la nit.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres.

James Salter
♥ Això és tot.
♣ L’última nit.
♥ Anys llum.
♦ L’art de la ficció.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968).
♣ Diaris (1969-1972).

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no.

George Sand
♠ Histoire de ma vie.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia.
♣ 
L’ordre de les coses.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?.

George Saunders
♥ Deu de desembre.
♦ Pastoràlia.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera.

Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler.

Lionel Shriver
♣ Germà gran.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga.

Ali Smith
♠ Tardor.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d'amor i d'exili.

Joaquim Soler
♣ París-Bis.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984.

John Steinbeck
♠ El poni roig.
♥ Viatges amb el Charley.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess.
♣ Em dic Lucy Barton.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia1.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017.

Àlex Susanna
♠ Filtracions.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018.

Wisława Szymborska
♠ Instant.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial,.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme.

Peter Terrin
♠ El vigilant.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♥ Somnis en temps de guerra.

Henry David Thoreau
♣ Caminar.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra.

Lluís Todó
♣ L’últim mono.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles.

Lev Tolstoi
♥ Confessió.
♣ La mañana de un terrateniente.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?.
♦ La sonate a Kreutzer.
♠ Le Père Serge.
♣ Maître et serviteur.
♥ Hadji-Mourat.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa.

Francesc Trabal
♠ Vals.
♣ Temperatura.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917.

Magdalena Tulli
♠ El defecte.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor.
♥ El primer amor.
♦ Dos amics.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 5.
♥ 24 contes.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant.
♣ L’ambició de l’Aleix.

Valéry, Paul
♠ Tal qual.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit.

Antònia Vicens
♥ Lovely.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953).

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres.
♠ Amors i laberints.
♥ Les llunes i els calàpets.
♦ La mà del jardiner.
♣ L’illa dels dòlmens.
♦ La ciutat de ningú.
♥ Aigües desprotegides.
♠ Quan el cel embogeix.
♣ Si entra boira no tendré on anar.

Guillem Viladot
♠ La Cendra.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999).
♣ Un home que se’n va.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua.

Voltaire
♥ Càndid.

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims.
♣ Culpa.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat.
♠ Mare nit.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre.

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això.

Evelyn Waugh
♠ L'ésser estimat.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut.

Virginia Woolf
♠ Les Ones.
♣ Una cambra pròpia.
♥ Un esbós del passat.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973).

Marie-Claire Zimmerman
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi.
♠ Petita crònica. Quatre narracions.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).
♠ Trois poètes de leur vie.
♠ Clarissa.
♥ Por.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta.
♣ Encuentro con libros.
♥ Dietaris.

Copyright © 2022 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook News WordPress theme

Go to mobile version