Skip to content
  • Inici
  • Autors, autores i títols analitzats
  • Traductors, traductores i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Crítica, anàlisi i orientació literària

  • La foscor visible, William Styron, Editorials Límits, Andorra, 2011
    La foscor visible, William Styron Català
  • Varjak, SF_Said
    Varjak, SF Said Català
  • Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo Català
  • Salvador Dalí vist per la seva germana, Anna Maria Dalí Català
  • Les escopinades dels escarabats, Andreu Martín Català
  • Nosaltres, Ievgueni Zamiatin Català
  • La mort i la paraula obra poètica (1988-2018), Carles Camps Mundó / Poesia completa, Josep M. Llompart
    La mort i la paraula obra poètica (1988-2018), Carles Camps Mundó / Poesia completa, Josep M. Llompart Camps Mundó, Carles
  • Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés, Editorial Punctum
    Epistolari, Jordi Arbonès i Antoni Clapés Arbonès, Jordi
L’acabadora, Michela Murgia, Edicions Proa, 2011

L’acabadora, Michela Murgia

Posted on 13 d'agost de 20114 de juliol de 2021 By Xavier Serrahima 1 comentari a L’acabadora, Michela Murgia
Si t'agrada, comparteix-ho!

L’acabadora, Michela Murgia

Sembla inqüestionable que hi ha llibres d’estiu i llibres per a l’estiu. Dues categories que, com les cançons per escoltar a l’estiu i la cançó de l’estiu, ni es poden comparar ni tenen res a veure. Generalment, els primers tendeixen a la facilitat, a la llegibilitat, a la lleugeresa; els segons, a la concentració, a l’atenció, a la pregonesa.

L’acabadora, Michela Murgia, Edicions Proa, 2011Els uns són una mostra més de la cultura fast food —o fast read— d’importació nord-americana que es van imposant. Són productes literaris basats en receptes ràpides, elementals i infal·libles, despersonalitzades, de deglució fugaç i digestió efímera. Els altres, plats d’haute cuisine, elaborats, innovadors, objecte d’un procés creatiu, de cuina d’autor; s’assaboreixen amb calma i delectació i deixen un record difícilment oblidable.

(Amb les excepcions que corresponguin, per descomptat, car tant en literatura com en cuina també hi ha entremaliats i espavilats que viuen precisament d’aprofitar-se de la necessitat i voluntat de presumpció, de l’elitisme acultural, que són incapaços de diferenciar un text de Proust d’un de Colette —o una simfonia de Mahler d’un concert de Mozart, tot i comptar amb una llotja vitalícia al Liceu— però que adornen les seves biblioteques amb els obres imprescindibles dels Premis Nobel de cada any. Alguns dels quals —no ens podem estar de dir-ho— no ofereixen més que diàfans exemples de la insostenible feixuguesa de la fatuïtat.)

Considerem llibres per a l’estiu —o, expressar-ho amb major precisió, llibres per a llegir a l’estiu— aquells que requereixen, per a ésser degustats plenament, per a extreure’n tot el fruit i el goig que ens reserven, unes condicions de calma i una disponibilitat horària que ens nega la vida laboral quotidiana. Per dir-ho ras i clar: que exigeixen o agraeixen disposar de tranquil·litat i força temps lliure per endavant, que estiguem per ells i que res no distregui la nostra atenció. Situació que la immensa majoria de mortals  tan sols podem assolir durant les vacances estivals —si no tenim fills en edat de creixença i un mínim de responsabilitat pedagògica.

Una d’aquestes obres que havíem reservat per a aquesta època  —usualment càlida, tot i que enguany l’anticicló de les Açores se’ns ha girat d’esquena i ens ha obsequiat amb alguns dies de tardor avant l’heure— és L’acabadora, (Accabadora) de Michela Murgia, traducció de Mercè Ubach Dorca, Raval Edicions-Proa, 2011. Una inesperada i més que agradable sorpresa, escrita per una jove autora gairebé desconeguda al nostre país, que corre un risc cert de passar desapercebuda, immergida de l’oceà cabalós i inabastable de les novetats literàries que sadollen mes rere mes les llibreries, però que llueix com una petita joia, al bell mig de la majoria d’elles.

Amb un domini i, sobretot, una força narrativa del tot impròpies de la seva edat, l’escriptora sarda ens ofereix, en la seva primera aventura novel·lística, una mostra magnífica de la grandesa, la vastitud i la complexitat que ens pot oferir el bo i millor d’aquest gènere literari. I ho aconsegueix fent gala d’una simplicitat i d’una naturalitat extraordinària, palesant un ben escaient coneixement de quines són les seves virtuts però, també, quins són els seus límits. Servint-nos ni més ni menys que exactament allò que ella pot abastar —la qual cosa, en el seu cas, és dir molt.

Un detall que no tan sols és d’agrair, sinó gratament destacable, en un món com el literari, curull de patums i patumetes, de genis —sovint geniüts— situats au dessous de la mèle, que en manta ocasions confonen prolixitat amb qualitat, feixuguesa amb profunditat; en un món de boira i fum, on —com bé vam comprovar en el cas de Vaclav i Lena— quasi sembla obligatori que els que comencen hagin d’enlluernar-nos d’entrada amb la buida supèrbia de la seva vanitat. Murgia escriu del que coneix i sap, i ho fan com en sap, afavorint així tant la literatura com els lectors.

Amb un estil senzill, accessible, amanit amb uns diàlegs col·loquials, amb aire de veritat, de realitat viscuda, com converses caçades al vol, amb un llenguatge amarat de gust, musicalitat i flaire d’aquesta illa de terra endins —que se’ns permeti l’oxímoron, però el considerem ineludible— que configura, determina el paisatge, el tarannà i l’existència dels que hi viuen, i quasi en predetermina el destí, l’autora ens submergeix en la més universal de les particularitats: la del localisme.

Com el algunes de les grans novel·les de tots els temps —i pensem, tot i salvant les naturals distàncies (i sense pretendre equiparar-les), en el Macondo de García Márquez, el Yoknapatawpha de Faulkner, la Región de Benet, l’Estepa de Txèkhov o l’Empordanet de Pla— tant l’illa de Sardenya en general com, en particular, el Soreni L’acabadora no esdevenen tan sols l’escenari i l’ambient de l’obra, el paisatge, pròpiament dit, sinó un dels seus personatges principals. Tant és així que resulta impossible imaginar-se l’argument traslladat a qualsevol altre lloc.

 Sardenya, aquesta illa amb tant de caràcter i personalitat, posseïdora d’una riquíssima i captivadora cultura ancestral, mig oblidada, negligida, negada, ofegada pèrfidament i obsessiva en l’imperialisme de la Gran Itàlia, unitària i unitarista, que com un implacable Saturn modern es proposa devorar els seus teòrics fills (o més aviat fillastres) —i en aquest punt l’emmirallament amb Catalunya resulta ineludible— esdevé el principi, l’eix i la raó de la novel·la.

Una illa que, en realitat, és molt més mental —fins i tot potser metafòrica— que no pas geogràfica. Una illa que, com amb gran encert dictamina l’imprescindible epíleg de Stefano Puddu, “(…) certament et marca. Encara que te’n vagis”, te l’endus amb tu, gravada “a l’ànima com tatuatges”, (pàg. 213). Motiu pel qual en deixar-la, la distància esdevé més anímica, espiritual, que no pas física. En certa manera, com si mai no n’haguessis marxat, com si mai no la poguessis deixar del tot.

Tal i com descobrirà Maria en anar-se’n a Gènova, amb al pretensió de fer-se una vida nova, per descobrir que si bé lluny de l’illa la vida segueix, no podrà alliberar-se de la seva condició d’estranya, de desplaçada, d’exiliada permanent. Perquè ella, ho vulgui o no, no només és de Soreni, sinó que hi pertany.

El llibre recobra i posa l’èmfasi en la importància dels detalls, de les coses petites, dels fets aparentment intranscendents, d’aquells nimis records mig esborrats, en principi insignificants, senzills però fonamentals, que defineixen i atorguen sentit a l’existència, que converteixen la vida en quelcom més —o molt més— que un mer transcurs de les hores i els dies. /

D’ací, segurament, en prové la rellevància del joc de diàlegs i silencis. Si els diàlegs i les converses són importants —en algun cas, fins i tot antològiques, esdevingudes adagis: «O sigui que el dol serveix perquè tothom vegi que se sent dolor…» / «No, Maria, el dol no serveix per a això. El dolor va despullat, i el negre serveix per a tapar-lo, no per fer-lo veure». (pàg. 125)— encara ho són més, i amb molt major caràcter definitori, els silencis. Els silencis i els esguards, els intercanvis de mirades (pag. 145, 192 i 200). Aquests silencis que parlen i expliquen més que els llargs discursos o dissertacions, ja que no cal parlar del que ja se sap.

Tot i que —segurament per la mateixa raó i per més que resulti paradoxal (en un d’aquests jocs de miralls encarats, de simetries asimètriques que tan bé defineixen l’existència— en certs moments i davant de determinades circumstàncies: «Bonaria Urrai sentia que hi havia coses entre elles que hauria calgut dir, però que amb tota probabilitat no es podrien pronunciar mai més». (pàg. 193).

El llibre ens brinda una apassionant reflexió sobre el veritable significat de la família, o més aviat, de la maternitat. D’aquesta maternitat que tant pot ésser biològica com d’adopció, que en el fons, no depèn tant de la sang sinó del cor, no tant de l’obligació —i, per extensió, del destí, de la providència— sinó de l’elecció (pàg. 31, 32 i 35) D’aquest costum sard dels fillus de anima que permet escollir, i per tant renéixer en— una nova família.

També sobre la veritat i la mentida, sobre les partides preses i els prejudicis, sobre la relativitat i la fragilitat de tot allò que creiem, que sabem o creiem creure.

És més que possible que tot això aflori a L’acabadora precisament perquè la seva autora no ha tingut cap voluntat d’incloure-les; tan sols perquè no s’ha forçat ni pretès afegir-les, perquè ha estat els ritmes i necessitats inherents a la gènesi de l’obra les que les han creades; només i únicament perquè havien de sorgir, perquè el propi desenvolupament del llibre ho exigeixi.

Per tot plegat és una novel·la més que aconsellable per a abordar i assaborir amb tranquil·litat i parsimònia els càlids i llangorosos dies de l’estiu, justament perquè el seu també és un ritme morós, pausat. No enlluerna ni enamora de cop, ans al contrari: si entra a poc a poc, quasi sense prendre’n consciència, com si no llegíssim res de l’altre món, fins que, tot d’una, s’ha ensenyorit de tu, t’ha seduït, quasi hipnotitzat. T’ha fet seva i ja no et deixarà.

I ho ha aconseguit, com diem, amb una absoluta espontaneïtat, amb normalitat, sense cap forçament ni afectació. Se’t va posant a dins —ben endins— d’una manera paulatina, gairebé imperceptible, com una melodia irresistible, com un ritornello indeturable que no cessa ni t’abandona, que a l’inici et semblava que no senties, però que anava amarant-te l’ànima i els sentits. Que no tan sols t’acompanya, sinó que et farà costat llarg temps. En síntesi, una obra tan fàcil de llegir com difícil d’oblidar, d’aquelles que et deixen una petja indeleble.

Un resultat que és mèrit, sens dubte, a l’innegable talent narratiu de Michela Murgia, d’una simplicitat esborronadora, plena de força i habilitat, però —en la versió que comentem— també, i és de justícia fer-ne esment, a la seva traductora al català, Mercè Ubach, que, sense ànims de lluïment, ha sabut, posar-se exactament al lloc que li corresponia: al servei de la seva autora, de la novel·la i dels seus lectors. Això sí, agrairíem força que ens expliqués per quina raó, enmig d’un llenguatge tan planer i adient, va decidir fer ús d’un patent i del tot innecessari mot manllevat de l’espanyol com és “botella”, (pàg. 156)? Què potser no poden ésser verdes, les ampolles?

A fi de no donar la impressió —totalment fal·laç, per altra banda— que aquesta “nota de lectura” nostra d’avui és més una hagiografia que no pas una anàlisi literària, anotarem, encara que només sigui a títol d’inventari, la raó que, segons el nostre modest parer, impedeix que L’acabadora sigui una obra del tot rodona: el seu massa previsible final. Un final que fa la impressió que ha anat llaurant un xic massa explícitament —i, en aquest cas, de manera un xic forçada— al llarg de la novel·la.

El segon punt negatiu del llibre no és imputable a l’autora, sinó a l’editorial, a la qual ens adrecem públicament per si ens pot aclarir la raó del seu comportament: què pot justificar el seu entestament —fet palès no únicament a la contraportada, sinó a la frase que presideix la portada— en explicar d’entrada el poc explícit significat del títol, quan l’autora decidí que ni la protagonista ni els lectors no el descobrissin del tot fins a la pàgina 147, gairebé superats el tercer quart de l’obra? Quin sentit pot tenir acabar no tan sols amb el secret, sinó amb un dels encisos de la novel·la?

Una pregunta que també podríem adreçar a Giulio Einaudi Editore, la propietària original dels drets, que és almenys tan diàfana com la catalana a la seva pàgina web…

Transcrivim una mostra de la prosa —senzilla i fantàstica alhora— de Michela Murgia. A fi de poder-ne constatar la fidelitat oferim, a continuació de la traducció de Mercè Ubach, l’original italià:

«No era fàcil saber quants anys tenia la Tzia Bonaria llavors, però eren anys que s’havien aturat feia anys, com si hagués envellit de cop per decisió seva i ara esperés, pacient, que vingués a trobar-la el temps endarrerit. La Maria, en canvi, havia arribat massa tard al ventre de la seva mare, i des de ben aviat s’havia acostumat a ser l’última preocupació d’una família que ja en tenia més del compte. Per contra, a casa d’aquella dona experimentava la insòlita sensació d’haver esdevingut important. Al matí, quan deixava la porta enrere i s’encaminava a l’escola estrenyent els llibres, tenia la seguretat que, si es girava, la trobaria allà mirant-la, recolzada al marc de la porta, com si volgués sostenir-ne els perns.

La Maria no ho sabia, però era sobretot de nit que la vella hi era, en aquelles nits comunes, sense cap pecat al qual donar la culpa d’estar desperts.»

L’acabadora, Michela Murgia, pàg. 9 i 10

«Quanti anni avesse Tzia Bonaria allora non era facile da capire, ma erano anni fermi da anni, come fosse invecchiata d’un balzo per sua decisione e ora aspettasse paziente di esser raggiunta dal tempo in ritardo. Maria invece era arrivata troppo tardi anche al ventre di sua madre, e sin da subito aveva fatto l’abitudine a essere l’ultimo pensiero di una famiglia che ne aveva già troppi. Invece in casa di quella donna sperimentava l’insolita sensazione di essere diventata importante. Quando la mattina si lasciava alle spalle la porta e stringeva il sussidiario verso la scuola, aveva la certezza che se si fosse voltata l’avrebbe trovata lì a guardarla, appoggiata allo stipite come a reggerne i cardini.

Maria non lo sapeva, ma era soprattutto di notte che la vecchia c’era, in quelle notti comuni senza nessun peccatoa cui dare la colpa di essere svegli.»

Accabadora, Michela Murgia, pàg. 4 i 5

divendres 12 i dissabte 13 d’agost del mmxi

© Xavier Serrahima 2011
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499

Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats

Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

 
       
Català, Murgia, Michela, Notes de lectura, Novel·la Tags:Accabadora, anàlisi literària, L’acabadora, lectura, literatura, literatura en català, llegir, llibres, Mercè Ubach, Michela Murgia, nota de lectura, Notes de lectura, novel·la, novel·la italiana, novel·la segle XXI, novel•la sarda, orcid.org/0000-0003-3528-4499, prescipció literària, Raval Edicions-Proa, ressenya literària, ressenya llibres, Sardenya, Stefano Puddu, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: ERC, l’etern joc de les cadires
Next Post: Plataforma per Catalunya ens fa por!

Related Posts

  • El diable al cos, Raymond Radiguet, Viena Edicions
    El diable al cos, Raymond Radiguet Català
  • Sota l’asfalt, Llort Català
  • L’imitador de veus, Thomas Bernhard, traducció Clara Formosa Plans, El Gall Editor
    L’imitador de veus, Thomas Bernhard Bernhard, Thomas
  • Afollada, Laia Martinez i Lopez
    Afollada, Laia Martinez i Lopez Català
  • Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig, Navona Editorial
    Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig Biografia
  • Sylvia, Leonard Michaels, Viena Edicions, 2010
    Sylvia, Leonard Michaels Català

Comment (1) on “L’acabadora, Michela Murgia”

  1. LaMirandolina ha dit:
    13 de setembre de 2011 a les 1:01 AM

    Justament avui acabo de llegir-me la novel·la i m’ha agradat moltíssim. I jo també em pregunto per què a la coberta del llibre ja s’ha de parlar de l’ofici de ben morir. Trobo que treu molta part de misteri al llibre i que aixafa una mica la guitarra a la feina de l’autora. En fi, a veure quan tinc temps i en publico jo la meva ressenya.
    Per cert! T’afegeixo a la meva llista de blocs. Et/Em trobaràs a lamirandolina.blogspot.com.

    Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegits

Comentaris recents

  • 2022, gener – Estovalles Blanques en Les ones, Virginia Woolf
  • Xavier Serrahima en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • margarita+ballester en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • Francesc Vidal en Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020
  • luis en El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020

Entrades recents

  • Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022
  • Traducció simultània de llibres
  • Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
  • Un altre sant Jordi és possible, encara
  • L’angle noir de la joie, Denise Desautels, Poésie/Gallimard, Paris, 2022
agost 2011
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
« jul.   set. »

Arxius

Vols rebre les entrades al teu correu?

Escriu la teva adreça de correu:

Delivered by FeedBurner

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Bookshop.org: Dóna suport a les llibreries de proximitat

Llista d’autors, autores i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella, 2014.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964).

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d'Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan
♦ Emma

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort.
♣ Els ulls.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971.
♣ Francesc Pujols per ell mateix.
♥ Geografia espiritual de Catalunya.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena .

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés
.
♠ Microgrames
.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records
.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♣ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l'exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III).
♠ L'angle noir de la joie.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick.
♠ David Copperfield.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta.
♠ Les nits blanques.
♣ Crim i càstig.
♠ Apunts del subsòl.
♣ Una novel·la en nou cartes.
♥ Un cor dèbil.
♦ Un lladre honrat.
♠ Una noia dòcil.
♣ El somni d’un home ridícul.
♥ Una història desagradable.
♦ El doble.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial.

Réjean Ducharne
L’engolida dels engolits
.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes.
♥ L'album multicolore.
♦ L’àlbum multicolor.
♣ Théo à jamais.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas.
♥ El dolor.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals.
♣ Ocells, bèsties i parents.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa.

Jean Echenoz
♣ 14.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure.

Laia Fàbregues
♣ La nena de nou dits.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d'una lectora.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany.
♠ L’home que volia arribar lluny.
♣ Llop entre llops.

John Fante
♥ A l’oest de Roma
♠ La germandat del raïm.

Remo Fasani
♠ Novenaris.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary.
♣ Trois contes.
♠ La tentation de Saint Antoine.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat.

Richard Ford
♠ Canadà.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions.

Mireille Gansel
♣ Traduir com transhumar.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953).

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945).
♣ Les Faux-Monnayeurs.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942).

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així.
♣ Tot el teatre I (1965-1967).

Jean Giono
♠ L'home que plantava arbres.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions.

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos.

Anna Gual
♣ Molsa.

Antoni Gual
♣ Locus.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili.

Hakan Günday
♣ Daha!.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938).
♣ Cuadernos negros II (1938-1939).

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko.
♠ Una soledad demasiado ruidosa.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d'un president a l'exili.

John Irving
♣ En una sola persona.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie.
♠ Aires.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956.
♦ Quadern de verdor.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos).

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999).

Ba Jin
♠ Família.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma.
♣ Era una broma.
♣ Infinit. Història d’un moment.
♠ Infinito. La historia de un momento.
♥ Moo Pak.
♦ Moo Pak.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia.

Franz Kafka
♠ La carta al pare.
♥ Cartes a Milena.
♣ El castell.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor.

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat.

Claire Keegan
♣ Tres llums.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom.

Patrisse Khan-Cullors & asha bandele
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición.
♣ Temor y temblor.
♣ Migajas filosóficas.
♣ El concepto de la angustia.
♣ Prólogos.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se .

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K..

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera.

Milan Kundera
♠ El Teló.

Carmen Laforet
♠ Nada.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada.
♣ Volar en cercles.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons.
♣ Els jardins de la dissidència.

Édouard Levé
♣ Autoretrat.
♥ Suïcidi.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès.

Aina Li
♣ El noi del bus.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum.
♣ Boscana.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes.
♦ Sota l’asfalt.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians.

Alice McDermontt
♣ Algú.

Helen Macdonald
♣ F de falcó.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956).

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca.

Katherine Mansfield
♣ Diaris.
♥ Felicitat i altres contes.
♦ La festa al jardí i altres contes
♠ Un niu de tórtores i altres contes.
♣ Una mica infantil i altres contes.
♥ En una pensió alemanya.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997).
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980).

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai.

Leonard Michaels
♠ Sylvia.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català.

Alberto Moravia
♠ Agostino.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència.

Alice Munro
♠ Estimada vida.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge.
♣ Homes sense dones.
♣ De què parlo quan parlo d’escriure.

Michela Murgia
♠ L’acabadora.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes.

Irene Némirovsky
♠ El Ball.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia.
♠ El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner.
♣ Nietzsche contra Wagner.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic.

Cynthia Ozick
♠ El Xal.

Miquel Pairolí
♠ Octubre.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals.

Marta Pasqual
♣ Joan Sales, la ploma contra el silenci.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen.
♦ Acte de violència.
♦ Les portes del passat.
♠ Les paraules dels botxins.
♣ Les finestres interiors.
♥ La nit horitzontal.
♠ Joc brut.
♣ L’inspector fa tard.
♥ Doble o res.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre.

Lucia Pietrelli
♠ V.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa.
♣ Los cuerpos desnudos.
♥ Las cenizas del hierro.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell.
♥ El carrer estret.
♦ El quadern gris.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964).
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964).

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària.

Andrei Platónov
♣ La rasa.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos.
♣ Era.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França.

Carles Porta
♠ Fago.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera.

Marcel Proust
♦ Combray.
♥ Un amor d’en Swan.
♣ A l’ombra de les noies en flor I.
♣ A l’ombra de les noies en flor II.
♣ A l’ombra de les noies en flor.
♠ El cantó de Guermantes I.
♣ El cantó de Guermantes II.
♥ Sodoma i Gomorra I.
♦ Sodoma i Gomorra II.
♣ La presonera I.
♠ La presonera II.
♣ Albertine desapareguda I.
♥ Albertine desapareguda II.
♦ El temps retrobat I.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet.

Adrià Pujol
♣ Alteracions.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019.

Carles Rebassa
♠ Eren ells.
♣ Sons bruts.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte.
♠ Cartes a un poeta jove.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926).
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie.

Marilynne Robinson
♣ Gilead.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956.
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Mirall trencat.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats.

Karen Russell
♠ Terra de caimans.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Viatge d’un moribund.
♦ Cartes a Màrius Torres.
♥ Incerta glòria.
♣ El vent de la nit.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres.

James Salter
♥ Això és tot.
♣ L’última nit.
♥ Anys llum.
♦ L’art de la ficció.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968).
♣ Diaris (1969-1972).

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no.

George Sand
♠ Histoire de ma vie.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia.
♣ 
L’ordre de les coses.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?.

George Saunders
♥ Deu de desembre.
♦ Pastoràlia.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860).

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera.

Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler.

Lionel Shriver
♣ Germà gran.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga.

Ali Smith
♠ Tardor.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d'amor i d'exili.

Joaquim Soler
♣ París-Bis.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984.

John Steinbeck
♠ El poni roig.
♥ Viatges amb el Charley.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess.
♣ Em dic Lucy Barton.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia1.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017.

Àlex Susanna
♠ Filtracions.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018.

Wisława Szymborska
♠ Instant.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial,.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme.

Peter Terrin
♠ El vigilant.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♥ Somnis en temps de guerra.

Henry David Thoreau
♣ Caminar.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra.

Lluís Todó
♣ L’últim mono.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles.

Lev Tolstoi
♥ Confessió.
♣ La mañana de un terrateniente.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?.
♦ La sonate a Kreutzer.
♠ Le Père Serge.
♣ Maître et serviteur.
♥ Hadji-Mourat.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa.

Francesc Trabal
♠ Vals.
♣ Temperatura.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917.

Magdalena Tulli
♠ El defecte.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor.
♥ El primer amor.
♦ Dos amics.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 5.
♥ 24 contes.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant.
♣ L’ambició de l’Aleix.

Valéry, Paul
♠ Tal qual.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit.

Antònia Vicens
♥ Lovely.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953).

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres.
♠ Amors i laberints.
♥ Les llunes i els calàpets.
♦ La mà del jardiner.
♣ L’illa dels dòlmens.
♦ La ciutat de ningú.
♥ Aigües desprotegides.
♠ Quan el cel embogeix.
♣ Si entra boira no tendré on anar.

Guillem Viladot
♠ La Cendra.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999).
♣ Un home que se’n va.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua.

Voltaire
♥ Càndid.

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims.
♣ Culpa.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat.
♠ Mare nit.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre.

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes.

Evelyn Waugh
♠ L'ésser estimat.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut.

Virginia Woolf
♠ Les Ones.
♣ Una cambra pròpia.
♥ Un esbós del passat.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973).

Marie-Claire Zimmerman
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi.
♠ Petita crònica. Quatre narracions.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).
♠ Trois poètes de leur vie.
♠ Clarissa.
♥ Por.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta.
♣ Encuentro con libros.
♥ Dietaris.

Copyright © 2022 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook News WordPress theme

Go to mobile version