El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El miralls negres, Antoni Vidal Ferrando Poder-se mirar al(s) mirall(s) Tots els que llegim amb un cert interès i seriositat, tots els que busquem en
Converses seguit de Fer les cartes, Carles Hac Mor i Antoni Clapés Lo poètic Si tractar d’analitzar una obra literària ja és prou difícil, com
El temps retrobat II, Marcel Proust Més enllà del temps Hi ha, per descomptat, moltes maneres, de celebrar que hagi quedat enllestida la traducció d’A
Cartes a Jones Street, Manuel de Pedrolo La Catalunya dels anys 60 Com exposa molt bé A. Munné-Jordà, Temps Obert “és el cicle novel·lístic més
Nous ne sommes pas des fées, Louise Dupré i Ouanessa Younsi Som dones Sabem —hauríem de saber— que la poesia és —hauria de ser— sobretot
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al llibre, tan recomanable Els dies
Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline Explosió artística Crec que amb la literatura de Louis-Ferdinand Céline succeeix, si fa no fa, el mateix que amb la
Madame de Treymes, Edith Wharton En el pot petit… Una de les frases més habituals que podem sentir sovint tots els que ens dediquem, d’una
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer Una alt(r)a llum En aquest món nostre on el pensament lliure i propi està cada dia més i més assetjat
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, Denise Desautels L’art de la poesia / la poesia de l’art Com és natural, la meva primera intenció,