Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Madame de Treymes, Edith Wharton En el pot petit… Una de les frases més habituals que podem sentir sovint tots els que ens dediquem, d’una manera o altra, al món del llibre és: «A mi llegir m’agrada molt, el problema és que no tinc temps per fer-ho…». normalment, qui ens ho diu mostra una coherència…
Llegeix-ne més “Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022” »
Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer Una alt(r)a llum En aquest món nostre on el pensament lliure i propi està cada dia més i més assetjat —només cal veure com les successives lleis (des)educatives han anat arraconant la filosofia fins a fer-la desaparèixer (no fos cas que entrenessin els cervells dels joves i després correguessin el…
Llegeix-ne més “Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022” »
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, Denise Desautels L’art de la poesia / la poesia de l’art Com és natural, la meva primera intenció, en llegir D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (D’où surgit parfois un bras d’horizon), de Denise Desautels, LaBreu Edicions, 2022, traduït per Antoni Clapés, era fer-ne una anàlisi simple….
El temps retrobat I, Marcel Proust (Començant a) Posar-ho tot a lloc Malgrat la bona feina que s’està fent en els darrers anys, em temo que encara són majoria els lectors que senten una certa prevenció —per no dir-ne, directament, por— a acostar-se a la colossal A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust….
Llegeix-ne més “El temps retrobat I, Marcel Proust, Viena Edicions, 2022” »
Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando Poesia, llum (molt més) enllà de la boira Hi ha vegades, poques, ben ben poques, del tot excepcionals, en que les paraules sobren. En que les paraules sobren perquè una obra d’art t’ha deixat sense paraules. Perquè una obra d’art ja ho diu tot, ja…
Llegeix-ne més “Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando, Edicions Proa, 2022” »
Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, Marie-Claire Zimmermann i Jad Hatem A casa nostra tenim, per desgràcia, ben poca tendència a publicar llibres de poètica o d’anàlisi poètica. Ho fem tan sols en comptagotes. I, les escasses vegades que es fa acostumen a centrar-se en autors o autores que ja ens han…
El doble, Fiódor Dostoievski Estic boig o somnio? En aquest món literari nostre, on tot es tan confús, on es lloa amb tanta generositat com gratuïtat llibres que s’han escrit fa quatre dies, llibres que no han passat, que no han pogut passar, per l’únic cribratge infal·lible, el del pas del temps suficient —aquest únic…
Llegeix-ne més “El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, 2021” »
Una historia desagradable, Fiódor Dostoievski El gran renovador Llegir Fiódor Dostoievski és un d’aquells plaers de primera magnitud que convindria que practiquéssim tan sovint com ens fos possible. O el que és el mateix, que no ens fes cap mena de falta que se celebrés el seu bicentenari per fer-ho. Que ho convertíssim en una…
Llegeix-ne més “Una historia desagradable, Fiódor Dostoievski, Nórdicalibros, 2021” »
Traduir com transhumar, Mireille Gansel Paraula interior Quan es parla, i es lloen, les aventures de risc, aquelles que suposen que ens situem al límit de les nostres forces o possibilitats, no s’acostuma a comptar entre elles la que, des del meu (modest) punt de vista és la més perillosa i arriscada de totes, la…
Llegeix-ne més “Traduir com transhumar, Mireille Gansel, Lleonard Muntaner, 2021” »
La señora Potter no es exactamente Santa Claus, Laura Fernández Aquesta no és (ni exactament ni no) exactament una altra novel·la Per més que sovint ens confonguem —i, per tant (i el que és molt més lamentable, molt més perillós, molt més imperdonable) confonguem els lectors—, actuant, i, per tant valorant les obres artístiques, talment…
