Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Joc brut, Manuel de Pedrolo Un tast per a l’eternitat Si deia, ahir, que feia la sensació que Manuel de Pedrolo en començar a escriure L’inspector fa tard ja havia llegit amb molt d’interès i atenció Dashiell Hammett i d’altres autors de novel·la negra del seu temps, en el cas de Joc brut, la tercera…
Llegeix-ne més “Joc brut, Manuel de Pedrolo” »
L’inspector fa tard, Manuel de Pedrolo (Mal) viure a la penombra Em fa la impressió que, a diferència de la primera, quan va començar a escriure L’inspector fa tard, la segona novel·la que s’inclou en el volum A l’ombra del crim, La Butxaca, febrer del 2018, Manuel de Pedrolo no tan sols havia superat la…
Llegeix-ne més “L’inspector fa tard, Manuel de Pedrolo” »
Doble o res, Manuel de Pedrolo Arqueologia pedroliana No em cansaré de repetir que l’Any Pedrolo és una magnífica oportunitat de donar a conèixer l’obra d’un escriptor de primera categoria que, més per raons polítiques i socials que no pas literàries, havia estat (més que) injustament arraconat. Tant de bo serveixi perquè mai més no…
Llegeix-ne més “Doble o res, Manuel de Pedrolo” »
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que…
Llegeix-ne més “La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo” »
La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo El temps no passa, a l’Espanya eterna Potser la millor manera de deixar aquest 2017, que desembocarà en l’Any Manuel de Pedrolo sigui començar a re-descobrir-lo llegir-lo. I potser no hi pugui haver una millor manera de fer-ho que recobrant una de les seves obres menys desconegudes, la…
Llegeix-ne més “La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo” »
No hi ha murs infranquejables El primer que hauríem de fer quan una editorial —i, més encara, si és valenciana— decideix publicar un llibre de Manuel de Pedrolo és congratular-nos-en: per raons que seria llarg de relatar (i que ben poc tenen a veure amb criteris literaris, sinó més aviat mercadotècnics), l’any passat es va…
Llegeix-ne més “Acte de violència, Manuel de Pedrolo” »
Si no fóssim un país que ni país no és, que comença a vestir-se pel cap i no pels peus, no deixaria d’ésser curiós, per dir-ho amb suavitat, que un autor tan prolífic com Manuel de Pedrolo fos conegut sobretot pel seu Mecanoscrit del segon origen i no pas per algunes de les seves obres…
Llegeix-ne més “Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo” »
En una lletra del maig del 1885 Friedrich Nietzsche li comenta a la seva germana que atès que “no ens ha estat donat de comunicar-nos amb nosaltres mateixos, tot i que seríem ben feliços de poder-ho fer, […], cal que trobem algú davant del qual ens sigui possible obrir-nos”. Una declaració que ens causaria no…
Llegeix-ne més “Epistolaris Arbonès-Manent, Arbonés-Pedrolo i Serrahima-Pedrolo” »
