El nedador del mar secret, William Kotzwinkle
Colpidora delicadesa
Per fortuna, el món de la literatura, que sovint depèn massa de campanyes de màrqueting i de promoció, ofereix inesperades sorpreses agradables. Els nord-americans, que tenen l’hàbit d’etiquetar-ho tot, d’un èxit inesperat d’aquesta mena, que esclata al cap d’un temps de la seva publicació més per la recomanació de persona a persona que no pas de cap campanya publicitària, en diuen sleeper.
En el present cas, el ressorgiment sobtat d’El nedador del mar secret (Swimmer in the Secret Sea), Navona Editorial, octubre del 2015, aquesta breu, intensa, colpidora, poètica novel·la de William Kotzwinkle, va tenir el seu atzarós origen per un esment que en va fer Ian McEwan a la seva obra Operació Caramel, quan Serena i Tom, els seus protagonistes parlen de literatura: «Jo trobava que la seva colla [d’autors] era massa seca, i ell trobava que la meva [colla d’autores] era massa humida, tot i que estava disposat a donar el benefici del dubte a l’Elizabeth Bowen. Durant aquella època, només vam coincidir en una novel·la curta, de la qual ell tenia un exemplar relligat en compaginades: El nedador del mar secret, de William Kotzwinkle. Ell opinava que tenia una estructura impecable; jo, que era enginyós i trist»*.
Sense que ningú s’ho esperés, la realitat s’imposà a la ficció. Havent-ho llegit, alguns curiosos volgueren comprovar si tenien (prou) raó d’ésser les lloances que tots dos personatges acordaven a aquell llibre del qual quasi ningú no se’n recordava. Els primers lectors dels Estats Units que el recobraren en quedaren meravellats, el boca a boca funcionà perfectament com a corretja de transmissió i així es produí el miracle que, quaranta anys després, quan ja dormia el son dels justos, recuperés l’esclatant èxit que ja havia assaborit en publicar-se per primera vegada.
Un èxit merescut
Un èxit ben merescut, perquè el llibre t’impacta com ho fan ben pocs llibres. La seva tan reeixida mescla entre bellesa, plasmació de sentiments i dolor el converteix en un imant, se’t fa tan proper, tan teu, el sents tan agusadament propi que no el pots deixar. I et preguntes, inevitablement: «Com és possible que no hagués sentit parlar mai abans d’aquesta novel·la tan pregonament humana i emotiva?».
Perquè aquesta petita i meravellosa miniatura en prosa —que tan sols han de defugir aquells que encara faci poc que hagin patit la pitjor desgràcia que pot caure damunt uns pares: la pèrdua d’un fill— ens parla amb una delicadesa inoïda, i alhora, amb una intensitat poètica, plena de vida i d’ànima (en síntesi, d’humanitat) d’una criatura que és a punt de néixer: “el petit nedador del mar secret” que neda dins del “mar d’amor” (pàg. 35) de la seva mare; d’aquell temps d’embaràs sublim que canvia la percepció del món i de l’existència del pare i la mare: “va sentir que ell era el riu i els arbres, el sol i el vent” (pàg. 15).
Però, sobretot —i per això l’absolutament imprescindible advertència que he fet al paràgraf anterior— del dolor de la pèrdua que res ni ningú no pot reemplaçar, que converteix el somni en malson, el paradís en infern: “Va veure com la inundava la pena durant un instant, com una onada que trencava contra un penya-segat, però l’onada va remetre i hi va quedar el penya-segat, que la pena era incapaç d’enfonsar” (pàg. 47).
l’art de la delicadesa
Tanmateix, Kotzwinkle ho fa amb una tal delicadesa, amb una impensable serenitat, impossible d’imaginar per a una persona que tot just acaba d’ésser condemnat a viure amb “l’ombra de la mort a dins” (pàg. 59), amb un lirisme tan captivador —“va sentir […] com si fos transparent i el dia el travessés per dins” (pàg. 75)— que, no tan sols servirà (al cap d’un temps natural de dol) de consol per a aquells que hagin patit un infortuni com el seu, sinó que posa de manifest la capacitat màgica que posseeixen els sentiments per dur-nos molt més enllà de nosaltres, per transformar l’existència, fins i tot quan és esquinçadora, en art; per convertir les persones en éssers transcendents.
Si voleu entrar en contacte directe amb l’emoció en estat pur, amb una obra literària trasbalsadora i inoblidable, magníficament transvasada al català per Yannick Garcia, afanyeu-vos a la vostra llibreria de guàrdia, torneu a casa, situeu-vos ben a prop de la llar de foc, abaixen les persianes i els llums i fruïu-lo.
dissabte, 6 de febrer del mmxvi
* «I thought his lot were too dry, he thought mine were wet, though he was prepared to give Elizabeth Bowen the benefit of the doubt. During that time, we managed to agree on only one short novel, which he had in a bound proof, William Kotzwinkle’s Swimmer in the Secret Sea. He thought it was beautifully formed, I thought it was wise and sad».
(La traducció és de l’Albert Torrescasana, que ha tingut l’amable deferència de permetre’m emprar-la.)
© Xavier Serrahima 2016
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Vols donar suport a les llibreries independents (a la Llibreria de guàrdia que tinguis més a prop de casa)? |
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)
