Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no són més…
Llegeix-ne més “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »
La meva família i altres animals, Gerard Durell Fauna animal i humana Estem, per desgràcia, tan i tan (mal)acostumats a l’humor vulgar (i vulgaritzant) de Polònia i dels seus programes satèl·lits, que amb prou feines estimulen —o, més aviat, desestimulen o anestesien— una part ínfima del nostre enginy o intel·ligència, que potser ja no estem…
Llegeix-ne més “La meva família i altres animals, Gerard Durell, Editorial Empúries, 2021” »
Els ulls (II), Margarita Ballester L’ànima (molt) ben soterrada L’altre dia, en el meu primer apunt sobre Els ulls, de Margarita Ballester, publicat dins el recull Després de la pluja, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018, —un poemari tan bell, tan profund, tan inexhaurible, que ofereix tantes lectures que m’ha estat (del tot) impossible dedicar-li…
Els ulls, Margarita Ballester Murs de pedres seques La majoria, quan morirem, deixarem —en el millor dels casos— una làpida al nostre darrere. Una freda, glacial, impersonalitzada làpida. Amb un simple epitafi: «Aquí jau Xavier Serrahima, que va fer tot el que va poder —i podia ben poc». Margarita Ballester, en canvi, quan li arribi…
Llegeix-ne més “Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Dietaris, Stefan Zweig Apunts perdurables Com més llegeixo Stefan Zweig —i el llegeixo tan sovint com puc: cop m’agradaria saber alemany per poder-ho fer el la seva llengua original!— més i més incomprensible em sembla que hi hagi, encara, qui el consideri com un autor menor. Com més el llegeixo, més em fa la impressió…
Llegeix-ne més “Dietaris, Stefan Zweig, Quaderns Crema, 2021” »
Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, Enzo Traverso Que el jo mai no amagui el nosaltres És bastant —si més no, prou— probable que siguin molts els que, en trobar-se damunt el taulell de la seva llibreria de guàrdia Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història (Passés singuliers. Le «je»…
El meu cap és fort allà on l’altra dansa, Martine Audet Perplexitat creativa Si volem tenir alguna possibilitat d’(intentar) parlar d’un llibre de poemes com El meu cap és fort allà on l’altra dansa, (Ma tête est forte de celle qui danse), de Martine Audet, Cafè Central / Eumo Editorial, 2020, el primer que hem…
No sé de què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon Pensar i dir Escriure un diari o dietari personal sempre és (molt) complicat: no només perquè et mostres tot nu davant del món, sinó, sobretot, perquè resulta molt difícil arribar a creure que allò que, en principi, tu escrius per a tu mateix —i no ho…
Llegeix-ne més “No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon, Edicions 3 i 4, 2021” »
Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet La natura (ens) parla La poesia és —o, més aviat, hauria d’ésser, car sovint hi ha autors i autores que sembla que ho oblidin i es quedin en la part formal; que vulguin més enlluernar que no pas (assajar de) transmetre o comunicar— un diàleg entre…
Llegeix-ne més “Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet, AdiA, 2020-2021” »
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Llegeix-ne més “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
