Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
La tardor em sobta, Francesc Parcerisas Petites (grans) ombres de llum Comentava, en la meva darrera anàlisi literària, dedicada al llibre, tan recomanable Els dies sense fi, de Jaume Benevente, que creia que tenia una certa afinitat amb una altra obra, també recomanable, de Francesc Parcerisas, publicada fa quatre anys: Un estiu, i amb el…
Llegeix-ne més “La tardor em sobta, Francesc Parcerisas, Quaderns Crema, 2022” »
Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne proclama— que la literatura catalana està vivint un dels meus màxims moments d’esplendor. Que ben poques vegades les lletres catalanes han comptat amb una constel·lació d’autors de tan elevat nivell…
Llegeix-ne més “Els dies sense fi, Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, 2022” »
Madame de Treymes, Edith Wharton En el pot petit… Una de les frases més habituals que podem sentir sovint tots els que ens dediquem, d’una manera o altra, al món del llibre és: «A mi llegir m’agrada molt, el problema és que no tinc temps per fer-ho…». normalment, qui ens ho diu mostra una coherència…
Llegeix-ne més “Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022” »
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, Denise Desautels L’art de la poesia / la poesia de l’art Com és natural, la meva primera intenció, en llegir D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (D’où surgit parfois un bras d’horizon), de Denise Desautels, LaBreu Edicions, 2022, traduït per Antoni Clapés, era fer-ne una anàlisi simple….
El temps retrobat I, Marcel Proust (Començant a) Posar-ho tot a lloc Malgrat la bona feina que s’està fent en els darrers anys, em temo que encara són majoria els lectors que senten una certa prevenció —per no dir-ne, directament, por— a acostar-se a la colossal A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust….
Llegeix-ne més “El temps retrobat I, Marcel Proust, Viena Edicions, 2022” »
Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando Poesia, llum (molt més) enllà de la boira Hi ha vegades, poques, ben ben poques, del tot excepcionals, en que les paraules sobren. En que les paraules sobren perquè una obra d’art t’ha deixat sense paraules. Perquè una obra d’art ja ho diu tot, ja…
Llegeix-ne més “Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando, Edicions Proa, 2022” »
Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, Marie-Claire Zimmermann i Jad Hatem A casa nostra tenim, per desgràcia, ben poca tendència a publicar llibres de poètica o d’anàlisi poètica. Ho fem tan sols en comptagotes. I, les escasses vegades que es fa acostumen a centrar-se en autors o autores que ja ens han…
El doble, Fiódor Dostoievski Estic boig o somnio? En aquest món literari nostre, on tot es tan confús, on es lloa amb tanta generositat com gratuïtat llibres que s’han escrit fa quatre dies, llibres que no han passat, que no han pogut passar, per l’únic cribratge infal·lible, el del pas del temps suficient —aquest únic…
Llegeix-ne més “El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, 2021” »
Traduir com transhumar, Mireille Gansel Paraula interior Quan es parla, i es lloen, les aventures de risc, aquelles que suposen que ens situem al límit de les nostres forces o possibilitats, no s’acostuma a comptar entre elles la que, des del meu (modest) punt de vista és la més perillosa i arriscada de totes, la…
Llegeix-ne més “Traduir com transhumar, Mireille Gansel, Lleonard Muntaner, 2021” »
Dedicat a en Pere Sureda 24 contes, Anton Txékhov La grandesa de la simplicitat Per fortuna, i segurament gràcies al bicentenari del naixement d’un dels més grans entre els més grans, en Fiódor Dostoievski, la traducció al català de la literatura russa ha pres aquest any una molt bona embranzida, de la qual tots ens…
Llegeix-ne més “24 contes, Anton Txékhov, Club Editor, 2021” »
