Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Diaris complets (I: El somriure de l’atzar), Feliu Formosa La vida m’ha fet qui sóc Com acostuma a passar amb d’altres escriptors com ell, quan ens ve al cap Feliu Formosa pensem en el poeta; en el poeta que ha deixat una tan important petja en les nostres lletres; en el poeta que, al llarg…
Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies Els homes superflus Quan un escriptor o escriptora ja té al darrera una llarga obra, una bona manera de recuperar-la, de tornar a oferir-la als lectors, perquè en puguin fer un (nou) tast, unitari i seguit, una reconsideració, per poder-la situar al seu lloc, en definitiva, una manera de posar-la…
Llegeix més “Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025” »
Diaris, Sylvia Plath Una dona que escriu Una de les preguntes que no podem deixar de fer-nos, quan un autor o autora mor abans d’hora, és què hauria estat capaç d’escriure si hagués viscut els anys que se suposa que li corresponien. Una pregunta sense resposta i, potser, absurda, atès que, com diuen els redactats…
L’erosió, Antoni Martí i Monterde Fugir per trobar-se En general, els bons llibres, els que queden, els que deixen petja —o sigui, simplement els llibres que mereixen ser anomenats literatura— neixen d’una necessitat. Dic ‘en general’ perquè hi ha excepcions, és clar. Perquè la vida, sense (benaurades) excepcions no seria més que una mena de…
Llegeix més “L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019” »
El món interior. Una història europea, Francesc Serés El llibre dels potsers Abans d’emprendre l’anàlisi literària d’aquest llibre crec (del tot) necessari indicar que cada vegada (em) resulta més difícil escriure’n. El món actual de la immediatesa exigeix que tot sigui ràpid i breu. I, si és possible, senzill. Que allò que s’escriu ho pugui…
Llegeix més “El món interior. Una història europea, Francesc Serés, Edicions Proa, 2024” »
Crítica de la raó pura, Immanuel Kant (segon apunt) La pedra de toc Una vegada deixem enrere la introducció —que és del tot essencial per (assajar d’)entendre (tot) el que vindrà a continuació, Immanuel Kant prossegueix la seva (imprescindible) Crítica de la raó pura amb la primera part de “La doctrina transcendental dels elements”. O…
Crítica de la raó pura, Immanuel Kant (primer apunt) Sense (molt d’)esforç no hi ha recompensa En condicions normals, espero a haver acabat un llibre per analitzar-lo, per parlar-ne en detall; per donar-ne el meu parer (en)raonat. I, quan ho faig, duc a terme una crítica literària com a tal, acabada i enllestida, que inclogui…
La ruta invisible, Jordi Galli Saber veure, saber dir En aquest món nostre on tot cada vegada és més homogeni —sobretot, en el de la literatura, on la comercialitat i la comercialització s’han imposat d’una manera tan devastadora— s’agraeix d’allò més que hi hagi editorials que apostin per autors que aportin una altra mirada. O…
Llegeix més “La ruta invisible, Jordi Galli, Quaderns Crema, 2024” »
Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, Josep M Sala-Valldaura Acostem-nos a la poesia No crec gaire —per no dir, gens— en els cànons literaris. Si més no, en els cànons literaris generals, universals i incontrovertibles. Entenc que els cànons literaris, si és que n’hem de tenir, han de ser (del tot) personals….
La festa de Gerald, Robert Coover Embriaguesa literària Dedicat a la Laura Fernández El primer que em cal dir en (tractar d’)iniciar aquesta meva anàlisi de la reedició de La festa de Gerald (Gerald’s Party), de Robert Cooper (Quaderns Crema, 2023, traducció de Jordi Larios) és que em costa (força) imaginar que pugui dir alguna…
Llegeix més “La festa de Gerald, Robert Coover, Quaderns Crema, 2023” »
