Skip to content
  • Inici
  • Autors, autores i títols analitzats
  • Traductors, traductores i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Crítica, anàlisi i orientació literària

  • La lentitud de la mirada, Joan Manuel Homar Català
  • París-Bis, Joaquim Soler Català
  • L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940, Artur Bladé i Desumvila Bladé i Desumvila, Artur
  • Un capellà gens clerical, un polític poc polític, Josep Poca Gaya Biografia
  • Lady Susan, Jane Austen. Nørdicalibros, 2014
    Lady Susan i Emma, Jane Austen Austen, Jane
  • Els consells del colom, Stephen Kelman Català
  • Hi havia una vegada una noia…, Liudmila Petruixévskaia Català
  • Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015
    L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Català
El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, Pollença, 2021

El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, 2021

Posted on 17 de gener de 202217 de gener de 2022 By XavierSerrahima Sense comentaris a El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, 2021
Si t'agrada, comparteix-ho!

El doble, Fiódor Dostoievski

Estic boig o somnio?

En aquest món literari nostre, on tot es tan confús, on es lloa amb tanta generositat com gratuïtat llibres que s’han escrit fa quatre dies, llibres que no han passat, que no han pogut passar, per l’únic cribratge infal·lible, el del pas del temps suficient —aquest únic cribratge que permet veure les coses amb la subjectivitat que la proximitat impedeix— llegir un llibre clàssic acostuma a esdevenir una benedicció.

Una benedicció no pas perquè tots els llibres clàssics siguin bons —també cal tenir criteri, per decidir quines són les obres que, més enllà del que asseverin, en general, categòricament, els mandarins literaris de torn, mereixen la consideració de clàssics que romandran d’ací a 300 anys— sinó, sobretot, perquè ens permeten allunyar-nos de la lluita de galls en que sembla que s’està convertint la literatura catalana actual.

D’aquesta lluita de galls on el que compta més no és l’obra, sinó que el gall que l’ha escrit cridi més fort que cap altre gall; que sigui qui mana al galliner. El gall —el o la gall, en aquest aspecte no existeix cap discriminació per raons de gènere— que fa veure més la seva cresta, que la fa lluir per damunt de les altres i, sobretot, que té més amics i amigues dins del galliner de la raquítica (i, el que és molt més greu, raquititzada, dominada per una capelleta minúscula que s’ha (auto)atorgat el dret inqüestionable d’atorgar patents de genialitat) literatura catalana actual.

El doble
El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, Pollença, 2021I un clàssic, un clàssic dels que convé llegir, dels que quedaran, dels que, probablement, se seguiran llegint d’ací a 300 anys, és El doble (Двойник), de Fiódor Dostoievski, publicat el novembre de l’any passat per Quid Pro Quo Edicions, amb traducció i epíleg de Xènia Dyakonova. Un d’aquests clàssics que convenia, i força, que comptés amb una nova versió actualitzada, que ens permetés recobrar-lo. Recobrar-lo i, sobretot, poder tornar a llegir-lo.

Per fer-ho, però, per fer-ho en les condicions que es mereix —en realitat, que exigeix— el que ens cal, en primer lloc, és llegir, i rellegir (re-llegir), amb molta atenció, amb tota l’atenció del món, al començament del paràgraf inicial de la novel·la:

Faltava poc per a les vuit del matí quan el conseller titular làkov Petróvitx Goliadkin, després de dormir llargament, es va despertar, va badallar, es va estirar i, per fi, va obrir els ulls del tot. Durant alguns minuts, però, es va estar immòbil al llit, com algú que no té clar si està despert o encara dorm, i si tot el que li passa succeeix en la realitat i en la vigília, o bé forma part dels seus somnis confusos[1],
(p. 15, els subratllats són meus).

Si no ho fem, si no ho tenim del tot en compte, el més probable és que ens succeeixi com a la major part dels que el llegeixen, el mateix que els va succeir als que el van llegir la primera vegada que es va publicar, començant per Vissarion Belinski, qui, tal com ens indica la traductora a l’epíleg, era “el crític de més autoritat [de l’època]”, (p. 242): que no hi entenguem res o quasi res, que no sapiguem com agafar-lo ni per on agafar-lo; que, pensant que és el que no és, ens entestem en llegir-lo (i, el que és més important, en valorar-lo) com en el que no és; com el que (crec que) el seu autor mai no es va plantejar que fos.

O el que és el mateix, que el comparem amb Pobres gents, la seva novel·la anterior. Amb una novel·la que no té res a veure amb aquesta. Que no hi té res a veure, que no hi volia tenir res a veure, essencialment, perquè mentre aquella era una obra realista, que retratava amb una precisió de cirurgià, el moment, l’època, la societat, aquest no ho és, no ho vol ser, de realista. Al contrari, és una obra no tan sols irònica sinó, sobretot, onírica.

O, més exactament, que vol, que no li queda altre remei que ser realista a través de l’onirisme.

Obra onírica
Una obra que no entendrem ni valorarem com convé si no tenim, tothora, (ben i ben) present, que tot el que ens narra l’autor de Sant Petersburg tant pot succeir quan el seu protagonista “està despert” com si “encara dorm”; que “tot el que li passa”, tant pot succeir “en la realitat i en la vigília” com “forma[r] part dels seus somnis confusos”.

Per dir-ho amb major precisió que el més probable és que succeeixi mentre “encara dorm”, que tot formi part “dels seus somnis confusos”. O el que ve a ser el mateix, que el que ens narra Dostoievski, a través d’una mirada irònica, desencantada, que té molt i molt de gogoliana, és —o, més exactament, hauria de ser; tant de bo fos— un somni. El somni, el malson, en realitat, del món rus dels seus dies.

D’aquell món rus dominat i determinat, amb una fermesa i una immobilitat quasi granítica, immutable, per la Taula de Rangs que va instituir l’any 1722 Pere el Gran, “una llista jeràrquica que distribuïa en catorze rangs tots els funcionaris de l’estat”, (p. 247).

Una Taula de Rangs que, com veurem en anar avançant la novel·la —com ja havíem vist llegint Gógol, com tornarem a veure llegint Una historia desagradable, i com veurem de nou llegint la major part dels contes de Txékhov— converteixen els membres dels rangs inferiors en poc més que en serfs dels dels superiors; que converteixen els inferiors en uns permanents i irremeiables humiliats i ofesos.

En uns humiliats i ofesos que no tan sols accepten les constants humiliacions i ofenses que els infringeixen els seus superiors, sinó que no són capaços, no ja de rebel·lar-se —una idea que sembla del tot impossible que se’ls pugui passar pel cap—, sinó de tractar d’evitar que aquestes humiliacions i ofenses acabin constituint el que defineix i determina les seves vides; que siguin ells els que també s’humiliïn i s’ofenguin.

Fiódor Dostoievski

David no s’atreveix contra Goliat
Perquè el gran problema de Goliadkin, el protagonista de la novel·la, el gran problema que comparteix amb els protagonistes de les obres dels ja esmentats Gógol i Txèkhov, no consisteix en la seva petitesa o insignificança (“el seu aspecte mig calb, ensonyat i miop era tan insignificant que, a primera vista, no podia atreure l’atenció de ningú[2]”, p. 16)—, en la seva posició subalterna, ni en la pobresa que aquesta posició comporta (“les parets de la seva petita habitació —llardoses, empolsegades, d’un verd brut[3]”, p. 15; “un mirallet petit i rodó[4]”, p. 16; “l’únic que hi havia era un samovar posat a terra[5]”, p. 17)— sinó en el seu caràcter submís: “el senyor Goliadkin […] gairebé sempre s’acovardia i se sentia desorientat quan havia d’abordar algú per un assumpte dels seus[6]”, (p. 25).

El gran, gran, insolucionable, problema de tots els Goliadkins no és que hi hagi massa Goliats, a la Rússia del seu temps, és que els encara molt més Davids no tan sols s’hi sotmeten amb un servilisme que fa escruixir, sinó que se senten orgullosos de fer-ho, que se senten (molt) orgullosos de la seva malaltissa humilitat: “Jo […] estimo la calma, i no pas el soroll de la societat […]. Sóc un home humil, gens refinat, i no en sé, de brillar. En això […] deposo les armes; em rendeixo,en aquest sentit[7]”, (p. 29); “Sóc un home petit[…]; però per sort, no em sap greu ser un home petit. Ben al contrari […], estic orgullós i tot de no ser un gran home, sinó un home petit[8]”, (p. 30).

I és en aquest sentit, i des d’aquest punt de vista, que s’ha —si més no, que convé— llegir El doble. Des del punt de vista d’un home que se sent, que se sap tan i tan insignificant, tant no-res, tan intercanviable o reemplaçable, que té tan poca confiança en ell mateix, que no pot sinó acabar somiant en un altre jo, en un doble seu. Somniant o, potser, enfollint: això, és clar, ho heu d’acabar decidint vosaltres, lectors i lectores.

Aquest home que, incapaç d’acarar res, que sent tremolar les cames tan sols se li acosta un dels seus superiors, que tan aviat com en veu un tot el món comença a donar-li voltes i voldria que la terra se l’empassés per poder passar desapercebut, acaba inventant-se un doble, un altre jo, perquè faci front al que ell mai no podrà fer front, al que ell el supera:

En veure que l’Andrei Filípovitx[, el cap de departament de l’oficina on també treballava en Goliadkin, que ocupava el càrrec d’ajudant del cap del despatx,] l’havia reconegut […] es va posar vermell com un tomàquet.
«¿El saludo o no? ¿Li responc o no? ¿Li ho confesso tot o no?», pensava, ple d’angoixa indescriptible. «¿O millor fingeixo que no sóc jo, sinó algú altre que se m’assembla d’una manera increïble, i li aguanto la mirada com si res? Exactament, no sóc jo, no sóc jo, de debò, sinó un altre!», deia el senyor Goliadkin, traient-se el barret davant de l’Andrei Filípovitx i sense treure-li els ulls de sobre[9].
(p. 21, els subratllats són meus)

Sàtira
I com es pot narrar la història d’aquest home que no tan sols és insignificant, que no tan sols s’enorgulleix de la seva permanent humiliació, que besa els peus dels que l’ofenen una vegada i una altra, sinó que ni tan sols gosa mirar a la cara als que el tracten com un gos, si no és a través de la sàtira?

D’aquesta sàtira que es fonamenta, que tan sols es pot fonamentar, en la confusió —més que confusió, mescla, incertitud, dubte— entre la realitat i el somni, entre el somni i la follia, entre el que creu que passa i el que passa de veritat.

D’aquesta sàtira que se serveix del món dels somnis o de la follia per parlar de la realitat. D’aquesta realitat de la qual tan sols és possible parlar-ne indirectament o veladament, com si no se’n parlés. Perquè, així com, arreu del món tan sols les criatures, els bojos i els que han begut més del compte diuen la veritat —i les veritats— a la Rússia tsarista, la veritat —les veritats— no es poden dir.

O tan sols es poden dir sense dir-se, com si no es diguessin. O el que és el mateix, tan sols fingint que el protagonista o bé està somniant o bé ha perdut el senderi. Perquè la veritat, la realitat és tan crua, tan insofrible, tan inacceptable, que el simple fet de reflectir-la és revolucionari. Revolucionari i, per tant, perillós. Molt i molt perillós.

Com, sinó mitjançant la sàtira, mitjançant la ironia, mitjançant el dir que se suposa que diu el contrari del que diu, es podria parlar de la ciutat on va néixer Dostoievski sense inflamar les ires de les autoritats? Com, sense ironia, es podria dir que viure a Rússia és un malson?

 Un malson de cada dia, del qual ningú no se’n pot despertar, al qual cal retornar cada nou matí: “el dia gris, tèrbol i ronyós de tardor havia mirat a través del vidre somort a l’interior de la seva cambra amb una ganyota tan agra i rabiosa que el senyor Goliadkin ja no tenia cap dubte que no es trobava pas al regne dels somnis, sinó a Petersburg, a la capital[10]”, (p. 15).

divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 de gener del mmxxii

© Xavier Serrahima 2021
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
ORCID iD iconorcid.org/0000-0003-3528-4499

****
[1] “Было без малого восемь часов утра, когда титулярный советник Яков Петрович Голядкин очнулся после долгого сна, зевнул, потянулся и открыл, наконец, совершенно глаза свои. Минуты с две, впрочем, лежал он неподвижно на своей постели, как человек не вполне еще уверенный, проснулся ли он, или еще спит, наяву ли и в действительности ли все, что около него теперь совершается, или — продолжение его беспорядочных сонных грез.”
[2] “отразившаяся в зеркале заспанная, подслеповатая и довольно оплешивевшая фигура была именно такого незначительного свойства”
[3] “на него зелено-грязноватые, закоптелые, пыльные стены его маленькой комнатки”
[4] “небольшому кругленькому зеркальцу”
[5] “лишь один поставленный там на полу самовар”
[6] “господин Голядкин почти всегда как-то некстати опадал и терялся в те минуты, в которые случалось ему абордировать кого-нибудь ради собственных делишек своих”
[7] “я […] люблю спокойствие, а не светский шум. […]Я человек простой, незатейливый, и блеска наружного нет во мне. В этом […] я полагаю оружие; я кладу его, говоря в этом смысле.”
[8] “Человек я маленький, сами вы знаете; но, к счастью моему, не жалею о том, что я маленький человек. Даже напротив […]; и, чтоб все сказать, я даже горжусь тем, что не большой человек, а маленький.”
[9] “видя, что Андрей Филиппович[, начальник отделения в том служебном месте, в котором числился и господин Голядкин в качестве помощника своего столоначальника,] узнал его совершенно, что глядит во все глаза и что спрятаться никак невозможно, покраснел до ушей. «Поклониться иль нет? Отозваться иль нет? Признаться иль нет? — думал в неописанной тоске наш герой, — или прикинуться, что не я, а кто-нибудь другой, разительно схожий со мною, и смотреть как ни в чем не бывало? Именно не я, не я, да и только! — говорил господин Голядкин, снимая шляпу пред Андреем Филипповичем и не сводя с него глаз. — Я, я ничего, — шептал он через силу, — я совсем ничего, это вовсе не я, Андрей Филиппович, это вовсе не я, не я, да и только».”
[10] “серый осенний день, мутный и грязный, так сердито и с такой кислой гримасою заглянул к нему сквозь тусклое окно и комнату, что господин Голядкин никаким уже образом не мог более сомневаться, что он находился не в тридесятом царстве каком-нибудь, а в городе Петербурге, в столице”.

Vols donar suport a les llibreries independents (a la Llibreria de guàrdia que tinguis més a prop de casa)?
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats

Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades

Creative CommonsAquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)

 
       
Català, Dostoievski, Fiódor, Notes de lectura, Novel·la Tags:2021, anàlisi literària, art, Creative Commons, crítica, crítica literària, cultura, El doble, escriure, Fiodor Dostoievski, literatura, literatura en català, literatura russa, literatura russa segle XIX, llegir, llibres, nota de lectura, novel·la, orcid.org/0000-0003-3528-4499, prescipció literària, Quid Pro Quo Edicions, ressenya literària, sàtira, Xavier Serrahima

Navegació d'entrades

Previous Post: Una historia desagradable, Fiódor Dostoievski, Nórdicalibros, 2021
Next Post: Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, Marie-Claire Zimmermann i Jad Hatem, Pagès Editors, 2022

Related Posts

  • Quatre quartets, T.S. Eliot, Viena Edicions, 2010
    Quatre quartets, T.S. Eliot Català
  • No tinc paraules, Edward St. Aubyn
    No tinc paraules, Edward St. Aubyn Altres
  • Joan Sales, la ploma contra el silenci, Marta Pasqual Assaig literari
  • El defecte, Magdalena Tulli Català
  • El derecho a disentir, Mauricio Wiesenthal, Acantilado, Barcelona, 2021
    El derecho a disentir, Mauricio Wiesenthal, Acantilado, 2021 Assaig
  • «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983), Acantilado, Barcelona, 2020
    «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983) Castellà

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegits

Comentaris recents

  • 2022, gener – Estovalles Blanques en Les ones, Virginia Woolf
  • Xavier Serrahima en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • margarita+ballester en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • Francesc Vidal en Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020
  • luis en El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020

Entrades recents

  • Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
  • Un altre sant Jordi és possible, encara
  • L’angle noir de la joie, Denise Desautels, Poésie/Gallimard, Paris, 2022
  • D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III), Denise Desautels, Pòésie/Gallimard, Paris, 2022
  • D’où surgit parfois un bras d’horizon (II), Denise Desautels, Pòésie/Gallimard, Paris, 2022
gener 2022
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
« des.   febr. »

Arxius

Vols rebre les entrades al teu correu?

Escriu la teva adreça de correu:

Delivered by FeedBurner

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Bookshop.org: Dóna suport a les llibreries de proximitat

Llista d’autors, autores i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella, 2014.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964).

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d'Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan
♦ Emma

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort.
♣ Els ulls.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971.
♣ Francesc Pujols per ell mateix.
♥ Geografia espiritual de Catalunya.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena .

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés
.
♠ Microgrames
.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records
.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♣ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l'exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III).
♠ L'angle noir de la joie.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick.
♠ David Copperfield.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta.
♠ Les nits blanques.
♣ Crim i càstig.
♠ Apunts del subsòl.
♣ Una novel·la en nou cartes.
♥ Un cor dèbil.
♦ Un lladre honrat.
♠ Una noia dòcil.
♣ El somni d’un home ridícul.
♥ Una història desagradable.
♦ El doble.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial.

Réjean Ducharne
L’engolida dels engolits
.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes.
♥ L'album multicolore.
♦ L’àlbum multicolor.
♣ Théo à jamais.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas.
♥ El dolor.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals.
♣ Ocells, bèsties i parents.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa.

Jean Echenoz
♣ 14.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure.

Laia Fàbregues
♣ La nena de nou dits.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d'una lectora.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany.
♠ L’home que volia arribar lluny.
♣ Llop entre llops.

John Fante
♥ A l’oest de Roma
♠ La germandat del raïm.

Remo Fasani
♠ Novenaris.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary.
♣ Trois contes.
♠ La tentation de Saint Antoine.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat.

Richard Ford
♠ Canadà.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions.

Mireille Gansel
♣ Traduir com transhumar.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953).

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945).
♣ Les Faux-Monnayeurs.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942).

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així.
♣ Tot el teatre I (1965-1967).

Jean Giono
♠ L'home que plantava arbres.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions.

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos.

Anna Gual
♣ Molsa.

Antoni Gual
♣ Locus.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili.

Hakan Günday
♣ Daha!.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938).
♣ Cuadernos negros II (1938-1939).

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko.
♠ Una soledad demasiado ruidosa.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d'un president a l'exili.

John Irving
♣ En una sola persona.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie.
♠ Aires.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956.
♦ Quadern de verdor.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos).

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999).

Ba Jin
♠ Família.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma.
♣ Era una broma.
♣ Infinit. Història d’un moment.
♠ Infinito. La historia de un momento.
♥ Moo Pak.
♦ Moo Pak.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia.

Franz Kafka
♠ La carta al pare.
♥ Cartes a Milena.
♣ El castell.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor.

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat.

Claire Keegan
♣ Tres llums.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom.

Patrisse Khan-Cullors & asha bandele
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición.
♣ Temor y temblor.
♣ Migajas filosóficas.
♣ El concepto de la angustia.
♣ Prólogos.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se .

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K..

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera.

Milan Kundera
♠ El Teló.

Carmen Laforet
♠ Nada.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada.
♣ Volar en cercles.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons.
♣ Els jardins de la dissidència.

Édouard Levé
♣ Autoretrat.
♥ Suïcidi.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès.

Aina Li
♣ El noi del bus.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum.
♣ Boscana.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes.
♦ Sota l’asfalt.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians.

Alice McDermontt
♣ Algú.

Helen Macdonald
♣ F de falcó.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956).

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca.

Katherine Mansfield
♣ Diaris.
♥ Felicitat i altres contes.
♦ La festa al jardí i altres contes
♠ Un niu de tórtores i altres contes.
♣ Una mica infantil i altres contes.
♥ En una pensió alemanya.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997).
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980).

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai.

Leonard Michaels
♠ Sylvia.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català.

Alberto Moravia
♠ Agostino.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència.

Alice Munro
♠ Estimada vida.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge.
♣ Homes sense dones.
♣ De què parlo quan parlo d’escriure.

Michela Murgia
♠ L’acabadora.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes.

Irene Némirovsky
♠ El Ball.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia.
♠ El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner.
♣ Nietzsche contra Wagner.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic.

Cynthia Ozick
♠ El Xal.

Miquel Pairolí
♠ Octubre.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals.

Marta Pasqual
♣ Joan Sales, la ploma contra el silenci.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen.
♦ Acte de violència.
♦ Les portes del passat.
♠ Les paraules dels botxins.
♣ Les finestres interiors.
♥ La nit horitzontal.
♠ Joc brut.
♣ L’inspector fa tard.
♥ Doble o res.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre.

Lucia Pietrelli
♠ V.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa.
♣ Los cuerpos desnudos.
♥ Las cenizas del hierro.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell.
♥ El carrer estret.
♦ El quadern gris.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964).
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964).

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària.

Andrei Platónov
♣ La rasa.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos.
♣ Era.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França.

Carles Porta
♠ Fago.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera.

Marcel Proust
♦ Combray.
♥ Un amor d’en Swan.
♣ A l’ombra de les noies en flor I.
♣ A l’ombra de les noies en flor II.
♣ A l’ombra de les noies en flor.
♠ El cantó de Guermantes I.
♣ El cantó de Guermantes II.
♥ Sodoma i Gomorra I.
♦ Sodoma i Gomorra II.
♣ La presonera I.
♠ La presonera II.
♣ Albertine desapareguda I.
♥ Albertine desapareguda II.
♦ El temps retrobat I.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet.

Adrià Pujol
♣ Alteracions.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019.

Carles Rebassa
♠ Eren ells.
♣ Sons bruts.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte.
♠ Cartes a un poeta jove.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926).
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie.

Marilynne Robinson
♣ Gilead.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956.
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Mirall trencat.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats.

Karen Russell
♠ Terra de caimans.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Viatge d’un moribund.
♦ Cartes a Màrius Torres.
♥ Incerta glòria.
♣ El vent de la nit.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres.

James Salter
♥ Això és tot.
♣ L’última nit.
♥ Anys llum.
♦ L’art de la ficció.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968).
♣ Diaris (1969-1972).

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no.

George Sand
♠ Histoire de ma vie.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia.
♣ 
L’ordre de les coses.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?.

George Saunders
♥ Deu de desembre.
♦ Pastoràlia.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange.

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera.

Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler.

Lionel Shriver
♣ Germà gran.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga.

Ali Smith
♠ Tardor.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d'amor i d'exili.

Joaquim Soler
♣ París-Bis.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984.

John Steinbeck
♠ El poni roig.
♥ Viatges amb el Charley.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess.
♣ Em dic Lucy Barton.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia1.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017.

Àlex Susanna
♠ Filtracions.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018.

Wisława Szymborska
♠ Instant.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial,.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme.

Peter Terrin
♠ El vigilant.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♥ Somnis en temps de guerra.

Henry David Thoreau
♣ Caminar.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra.

Lluís Todó
♣ L’últim mono.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles.

Lev Tolstoi
♥ Confessió.
♣ La mañana de un terrateniente.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?.
♦ La sonate a Kreutzer.
♠ Le Père Serge.
♣ Maître et serviteur.
♥ Hadji-Mourat.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa.

Francesc Trabal
♠ Vals.
♣ Temperatura.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917.

Magdalena Tulli
♠ El defecte.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor.
♥ El primer amor.
♦ Dos amics.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 5.
♥ 24 contes.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant.
♣ L’ambició de l’Aleix.

Valéry, Paul
♠ Tal qual.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit.

Antònia Vicens
♥ Lovely.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953).

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres.
♠ Amors i laberints.
♥ Les llunes i els calàpets.
♦ La mà del jardiner.
♣ L’illa dels dòlmens.
♦ La ciutat de ningú.
♥ Aigües desprotegides.
♠ Quan el cel embogeix.
♣ Si entra boira no tendré on anar.

Guillem Viladot
♠ La Cendra.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999).
♣ Un home que se’n va.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua.

Voltaire
♥ Càndid.

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims.
♣ Culpa.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat.
♠ Mare nit.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre.

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això.

Evelyn Waugh
♠ L'ésser estimat.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut.

Virginia Woolf
♠ Les Ones.
♣ Una cambra pròpia.
♥ Un esbós del passat.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973).

Marie-Claire Zimmerman
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi.
♠ Petita crònica. Quatre narracions.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).
♠ Trois poètes de leur vie.
♠ Clarissa.
♥ Por.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta.
♣ Encuentro con libros.
♥ Dietaris.

Copyright © 2022 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook News WordPress theme

Go to mobile version