Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El somni d’un home ridícul (i altres narracions), Fiódor Dostoievski Viatge espiritual Si alguna vegada en la vida tinguéssim la pretensió que Catalunya pogués assimilar-se als grans països europeus en el que es refereix a la cultura —la qual cosa no depèn ni dels altres ni de cap (teòrica) taula de diàleg eunuca, sinó, ras…
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Llegeix-ne més “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Llegeix-ne més “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
* Un somiador […] no és una persona, sinó un ésser de gènere neutre. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial, 2015, pàg. 34) * Permeti’m que m’expliqui […] en tercera persona, perquè en primera em fa una vergonya terrible. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial,…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Les nits blanques, Fiódor Dostoievski” »
Provar de descobrir Fiódor Dostoievski al lector és tan inútil com absurd: qui no conegui les seves grans, grans obres (Crim i càstig, L’idiota, Els germans Karàmazov), si té temps per endavant, ja pot deixar de llegir aquesta anàlisi literària i submergir-s’hi: en quedarà tan captivat i aclaparat que el més segur és que les…
Com a homenatge al recent estrenat Premi Nobel de Literatura 2014, recobro avui la meva anàlisi literària de L’herba de les nits, de Patrick Modiano: En aquest món literari nostre, on (massa) sovint fa la impressió que les grans obres hagin de mesurar-se a pes, segons el nombre de les seves pàgines —la qual cosa…
Llegeix-ne més “Patrick Modiano, Premi Nobel de Literatura 2014: L’herba de les nits,” »
Vergonya, Aleksandr Soljenitsin El de la literatura russa és un món que no ens l’acabaríem mai: tan immens, colossal i magnífic que, només sabent triar un xic, podríem passar-nos la resta de les nostres vides llegint amb plaer sense haver-ne de sortir, saltant d’un llibre a l’altre, com aquells esquirols que fa cent anys podien…
Llegeix-ne més “Vergonya, Aleksandr Soljenitsin, LaBreu Edicions” »
En la fa ben poc publicada La llogatera de Wildfell Hall, d’Anne Brontë no tan sols hi trobem una frase que sembla haver estat escrita expressament per a referir-se al tema central de La germandat del raïm, (The Brotherhood of the Grape), de John Fante, Edicions de 1984, 2013, amb traducció de Martí Sales —“Sé…
Per poc partidari que hom sigui de les generalitzacions i, amb major raó encara, dels cànons literaris, no podem evitar sentir una emoció especial, indicible, cada vegada que assaborim el privilegi de submergir-nos en un llibre de Fiódor Dostoievski. La seva proverbial humanitat i la seva colossal força narrativa ens subjuguen i captiven: ens duen…
Llegeix-ne més “Memòries de la Casa Morta, Fiódor Dostoievski” »
La nit de Nadal, Nikolai Gógol La gran —gran, gran, immensa— literatura russa del segle XIX és, segurament un dels més increïbles miracles culturals i artístics de la història de la humanitat. Un d’aquells extraordinaris miracles que resulta molt difícil, si no impossible, d’explicar. Tot d’una, per una atzarosa conjunció de circumstàncies que ni tan…
Llegeix-ne més “La nit de Nadal, Nikolai Gógol, Edicions de l’Albí” »
