Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Le temps retrouvé I, Marcel Proust (Commencer à) mettre tout en place Malgré le bon travail qui a été fait ces dernières années, je crains que la majorité les lecteurs éprouvent encore une certaine prévention — pour ne pas dire, directement, de la peur — à aborder le colossal À la recherche du temps perdu,…
Llegeix-ne més “Le temps retrouvé I, Marcel Proust, Folio Gallimard, 1990” »
El temps retrobat I, Marcel Proust (Començant a) Posar-ho tot a lloc Malgrat la bona feina que s’està fent en els darrers anys, em temo que encara són majoria els lectors que senten una certa prevenció —per no dir-ne, directament, por— a acostar-se a la colossal A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust….
Llegeix-ne més “El temps retrobat I, Marcel Proust, Viena Edicions, 2022” »
El doble, Fiódor Dostoievski Estic boig o somnio? En aquest món literari nostre, on tot es tan confús, on es lloa amb tanta generositat com gratuïtat llibres que s’han escrit fa quatre dies, llibres que no han passat, que no han pogut passar, per l’únic cribratge infal·lible, el del pas del temps suficient —aquest únic…
Llegeix-ne més “El doble, Fiódor Dostoievski, Quid Pro Quo Edicions, 2021” »
La señora Potter no es exactamente Santa Claus, Laura Fernández Esta no es (ni exactamente ni no) exactamente otra novela A pesar que a menudo nos confundamos —y, por tanto (y lo que es mucho más lamentable, mucho más peligroso, mucho más imperdonable) confundamos a los lectores—, actuando, y, por lo tanto valorando las obres…
La señora Potter no es exactamente Santa Claus, Laura Fernández Aquesta no és (ni exactament ni no) exactament una altra novel·la Per més que sovint ens confonguem —i, per tant (i el que és molt més lamentable, molt més perillós, molt més imperdonable) confonguem els lectors—, actuant, i, per tant valorant les obres artístiques, talment…
El Gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald Més enllà de la festa Segurament, la millor forma d’acostar-se a un clàssic —tant si és (molt) antic com si és (més o menys) modern, com si és (més o menys) contemporani és oblidar-se que ho és, és perdre-li el respecte. Perdre el respecte (quasi) reverencial que acostumen a…
Llegeix-ne més “El Gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald, LaBreu Edicions, 2021” »
Correus, Charles Bukowski I can’t breathe Des del meu (modest) punt de vista, una de les característiques més preuades, valuoses i definitòries de les creacions artístiques és la seva pluralitat: que són ben diferents entre elles; que cada autor o autora crea —de fet, ha de crear, atès que l’art sorgeix de l’impuls interior— el…
Llegeix-ne més “Correus, Charles Bukowski, Quid Pro Quo, Pollença, octubre de 2021” »
Albertine desapareguda II, Marcel Proust (re)Fent el trencaclosques Segurament el més raonable —si és que hi pot haver cap mena de raonabilitat en la creació artística—, després de llegir, entusiasmat, meravellat, captivat (gairebé diria que bocabadat) Albertine desapareguda II (Albertine disparue), de Marcel Proust, Viena Edicions, maig del 2021, en la tan recomanable traducció habitual…
Llegeix-ne més “Albertine desapareguda II, Marcel Proust, Viena Edicions, 2021” »
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no són més…
Llegeix-ne més “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »
La meva família i altres animals, Gerard Durell Fauna animal i humana Estem, per desgràcia, tan i tan (mal)acostumats a l’humor vulgar (i vulgaritzant) de Polònia i dels seus programes satèl·lits, que amb prou feines estimulen —o, més aviat, desestimulen o anestesien— una part ínfima del nostre enginy o intel·ligència, que potser ja no estem…
Llegeix-ne més “La meva família i altres animals, Gerard Durell, Editorial Empúries, 2021” »
