Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Correus, Charles Bukowski I can’t breathe Des del meu (modest) punt de vista, una de les característiques més preuades, valuoses i definitòries de les creacions artístiques és la seva pluralitat: que són ben diferents entre elles; que cada autor o autora crea —de fet, ha de crear, atès que l’art sorgeix de l’impuls interior— el…
Llegeix-ne més “Correus, Charles Bukowski, Quid Pro Quo, Pollença, octubre de 2021” »
Albertine desapareguda II, Marcel Proust (re)Fent el trencaclosques Segurament el més raonable —si és que hi pot haver cap mena de raonabilitat en la creació artística—, després de llegir, entusiasmat, meravellat, captivat (gairebé diria que bocabadat) Albertine desapareguda II (Albertine disparue), de Marcel Proust, Viena Edicions, maig del 2021, en la tan recomanable traducció habitual…
Llegeix-ne més “Albertine desapareguda II, Marcel Proust, Viena Edicions, 2021” »
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no són més…
Llegeix-ne més “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »
La meva família i altres animals, Gerard Durell Fauna animal i humana Estem, per desgràcia, tan i tan (mal)acostumats a l’humor vulgar (i vulgaritzant) de Polònia i dels seus programes satèl·lits, que amb prou feines estimulen —o, més aviat, desestimulen o anestesien— una part ínfima del nostre enginy o intel·ligència, que potser ja no estem…
Llegeix-ne més “La meva família i altres animals, Gerard Durell, Editorial Empúries, 2021” »
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Llegeix-ne més “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Casa aliena, Silvio d’Arzo (Re)sons del silenci) Fa la impressió que Viena Edicions ha decidit, des de fa un temps, complicar-nos l’existència. Fins fa relativament poc, tots aquells a qui ens agrada la literatura literatura —la literatura que, per (tractar d’)entendre’ns podríem anomenar d’autor— teníem clar que, a banda d’altres llibres que anessin publicant —i…
Llegeix-ne més “Casa aliena, Silvio d’Arzo, Viena Edicions, 2021” »
Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Placer y pensamiento En este tiempo nuestro de tanta desdichada desorientación y distorsión literaria —y no me refiero, por supuesto, sólo a esta (cada año más desviada y desvaída) fiesta de las vanidades pseudoliterarias en que se ha convertido Sant Jordi— donde la literatura de autor y la literatura…
Llegeix-ne més “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Goig i pensa En aquests temps nostres de tanta dissortada desorientació i distorsió literària —i no em refereixo, per descomptat, tan sols a aquesta (cada any més desviada i esvaïda) festa de les vanitats pseudoliteràries en que s’ha convertit Sant Jordi— on la literatura d’autor i la literatura d’evasió…
Llegeix-ne més “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the fury), Navona…
Llegeix-ne més “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Llegeix-ne més “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
