Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica i orientació literària: invitació a la lectura.
Lectures: 7 Aloma, Mercè Rodoreda Tornar als clàssics suposa un enorme plaer; el plaer d’obtenir certeses. Si més no, d’una certesa: l’esforç per crear literatura de qualitat paga la pena; potser no assegura la immortalitat, mes ofereix alguna possibilitat d’atènyer-la. Una immortalitat que, per descomptat, està lligada íntimament amb la universalitat: amb el fet d’escriure…
Lectures: 9 NOTES DEL DIETARI 6 de maig del mmxxvi Hipoliteratura i hiperliteratura Avui sí que acabo, si que em forço a acabar, aquestes notes de dietari sobre La niege brûle. Dedicar-li més temps o més espai seria un gra massa. Si ho faig, però, és perquè entenc que em serveix com a exemple d’un…
Lectures: 9 NOTES DEL DIETARI 5 de maig del mmxxvi La Niege brûle, Régis Debray (III) Acabaré, avui sí que sí, els meus apunts de dietari sobre La niege brûle, de Régis Debray, Éditions Grasset, 1977. I ho faré posant al com a exemple de la inflació literària, de pretendre volar molt i molt amunt…
Lectures: 19 NOTES DEL DIETARI 2 de maig del mmxxvi La Niege brûle, Régis Debray (II) Potser sí que cal continuar. Continuar parlant de La Niege brûle, de Régis Debray, Éditions Grasset. Em refereixo. Com vaig continuar llegint-lo, fins al final, malgrat que no m’hi convidava gaire. Des de fa uns anys, si hagués deixar cada…
Lectures: 12 NOTES DEL DIETARI 1 de maig del mmxxvi La Niege brûle, Régis Debray Tant per Sant Jordi (mediàtic) com per qualsevol època de l’any, no crec que hi hagi cap millor opció, quan vols comprar un llibre —i, per descomptat, llegir-lo: si el compres per obligació i no tens cap intenció de llegir-lo,…
Lectures: 27 NOTES DEL DIETARI 17 d’abril del mmxxvi Pastiches et mélanges, Marcel Proust Quan portes temps i temps i temps llegint llibres —en alguns casos intentant-ho, atès que no superen la prova de les 20 primeres pàgines que t’has imposat per higiene mental (artística i literària)— i no pots parlar-ne perquè no hi ha…
Lectures: 37 NOTES DEL DIETARI 13 d’abril del mmxxvi Le testament d’Orphée, Jean Cocteau (III) Donaré per enllestides aquestes notes de dietari sobre Le testament d’Orphée, de Jean Cocteau —tot i que una anàlisi literari d’un llibre amb cara i ulls mai no pot enllestir-se— tornant al que deia ahir, a l’argument. Al no argument,…
Continua llegint “Le testament d’Orphée, Jean Cocteau (III)” »
Lectures: 19 NOTES DEL DIETARI 12 d’abril del mmxxvi Le testament d’Orphée, Jean Cocteau (II) Més enllà de saber a quin gènere pertany Le testament d’Orphée, de Jean Cocteau, teatre?, narrativa?, cinema?, el que probablement sobtarà més als lectors és el seu argument. En el cas que en puguem dir ‘argument’, és clar. Perquè ja…
Continua llegint “Le testament d’Orphée, Jean Cocteau (II)” »
Lectures: 45 NOTES DEL DIETARI 11 d’abril del mmxxvi Le testament d’Orphée, Jean Cocteau Hi ha obres d’art que sorprenen i hi ha obres d’art que estan fetes per sorprendre. Són ben i ben diferents. I convindria no confondre-les. No confondre-les perquè, en realitat, les primeres acostumen a ser obres d’art i, per tant a…
Lectures: 48 NOTES DEL DIETARI 5 d’abril del mmxxvi Quin Sant Jordi volem? (II) Com a continuació del que dèiem ahir, per saber quin Sant Jordi volem, el primer que ens cal és provar de deixar clar què diferencia la literatura d’autor de la que no ho és, de la literatura d’entreteniment. No pas perquè…