Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Traducció simultània de llibres Des de fa uns dies, sembla que les aigües habitualment (més o menys) calmes de la literatura catalana s’han agitat —més aviat, esvalotat— una mica pel debat sobre si és o no convenient publicar els llibres escrits en català, simultàniament en castellà. Remarco, simultàniament, perquè hi ha qui ha volgut desviar…
Llegeix-ne més “Traducció simultània de llibres” »
Un altre sant Jordi és possible, encara Se suposa que el que hauria de fer, el dia de Sant Jordi, seria recomanar-vos que compreu els meus llibres. Lloant-los com si fossin una mena de festí dels déus. No ho faré, per descomptat. Per decència, en primer lloc. Per principi, en segon. Per sentit comú, en…
Llegeix-ne més “Un altre sant Jordi és possible, encara” »
Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial Gràcies a un article del Joan Safont a Revers, vaig assabentar-me de la trista notícia que Navona Editorial havia entrat en concurs de creditors. I que, per tant, a hores d’ara, no se sap què passarà amb aquesta casa editora; no se sap si podrà…
Llegeix-ne més “Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial” »
Premis literaris: els lectors Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris parlant dels lectors literaris. Suposo que, abans de res, em cal intentar aclarir a què —i a qui— em refereixo, quan parlo de lectors de premis literaris, atès que és molt probable que la majoria…
Llegeix-ne més “Premis literaris (i III): els lectors” »
Premis literaris: els jurats Parlava, ahir, com a resposta a un escrit de l’amic Sebastià Bennasar, dels premis literaris que es deixen deserts. Avui, com a continuació, em referiré als membres del jurat. En el seu article —que us recomano que llegiu de cap a peus i a poc a poc, i que, en acabat,…
Llegeix-ne més “Premis literaris (II): els jurats” »
Premis literaris deserts: una eina (possiblement) necessària Comentava ahir l’amic Sebastià Bennasar al seu bloc que deixar un premi literari suposa una perversió del sistema. Entre d’altres raons, argüia que “deixar un premi desert és disminuir els pocs recursos que poden obtenir els creadors per les seves obres”. I, des d’aquest punt de vista, li…
Llegeix-ne més “Premis literaris (I): els deserts, una eina (possiblement) necessària” »
Criticar la crítica (literària) Raons i desraons La polèmica —o més aviat, semi-polèmica: som un país petit i tenim una literatura petita (i empetitida)— dels darrers dies per la crítica literària que en Pere Antoni Pons va publicar al diari Ara sobre el darrer Premi Sant Jordi, Les amistats traïdes, de David Nel·lo potser podria…
Llegeix-ne més “Criticar la crítica (literària)” »
El 10 de juliol del 1871 naixia Marcel Proust a Paris. Per celebrar-ho, res millor que llegir-lo. En francès o en català: en la versió de Josep Maria Pinto (Viena Edicions) o en la de Valèria Gaillard (La Butxaca) La presonera I, Marcel Proust Condició humana a besllum Sovint, quan convides a la lectura de…
Llegeix-ne més “Aniversari de Marcel Proust” »
Detectar el tumor (o, quan l’astrònom assenyala la lluna, alguns miren el dit): el cas Marina Porras Abans d’entrar —imprudentment: qui em demana, a mi, posar-me en camisa d’onze vares?; potser la idea (ximple) que un país, sigui o no independent, sense cultura no és més que una ombra xinesa de país (mal) pintada de…
Barcelona s’entrompa Fa la impressió que cada vegada tinguem un país que s’assembla més a Polònia i una capital del principat que s’assembli més a Crackòvia (als teòrics programes d’humor de la televisió catalana, no pas els reals): la darrera, fantàstica, idea de l’Ajuntament de Barcelona, amb la impagable col·laboració ni més ni menys que…
Llegeix-ne més “Regalem llibres a Donald Trump” »
