Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Dietaris, Stefan Zweig Apunts perdurables Com més llegeixo Stefan Zweig —i el llegeixo tan sovint com puc: cop m’agradaria saber alemany per poder-ho fer el la seva llengua original!— més i més incomprensible em sembla que hi hagi, encara, qui el consideri com un autor menor. Com més el llegeixo, més em fa la impressió…
Llegeix més “Dietaris, Stefan Zweig, Quaderns Crema, 2021” »
Encuentro con libros, Stefan Zweig Invitación a la lectura En estos tiempos nuestros, en los que la crítica literaria no acaba de hallar ni su lugar ni su camino —principalmente, porque se tiende a confundir reseña con análisis literario; porque todo el mundo habla de los mismos libros y, lo que es (mucho) más grave,…
Encuentro con libros, Stefan Zweig Invitació a la lectura En aquest temps en que la crítica literària no acaba de trobar ni el seu lloc ni el seu camí —principalment, perquè es confon ressenya amb anàlisi literària; perquè tothom parla dels mateixos llibres i, el que és (molt) més greu, en parla de la mateixa…
Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig L’home, per damunt de totes les coses Una de les grans, colossals, contradiccions de la literatura d’aquests temps líquids —que, a efectes culturals, molt em temo que són més aviat gasosos— consisteix en el fet que, en general, es publiquen (ben) poques obres narratives actuals de veritable…
Llegeix més “Magalhães L’home i la seva gesta, Stefan Zweig” »
Correspondencia (1912-1942), Stefan Zweig / Friderike Zweig Trenta anys decisius Si ens agrada llegir, hi ha, sens dubte, moltes maneres de procurar conèixer la història d’alguns dels més convulsos anys del segle XX, ja sigui mitjançant llibres d’història, de novel·les que ens hi traslladin —i, en aquest aspecte, les obres de Vassili Grossman, Vida i…
Llegeix més “Correspondencia (1912-1942), Stefan Zweig / Friderike Zweig” »
Por, Stefan Zweig És quan tinc por que ho veig clar Estem ben poc avesats a llegir novel·les breus, i menys encara quan se’ns ofereixen soles i no pas en un volum que n’agrupa unes quantes. En general, les editorials recorren a aquest subterfugi, com si no confiessin prou en cada obra en particular, com…
Petita gran existència Cal agrair que, a diferència de Franz Kafka, que va encarregar a Max Brod que cremés tots els seus manuscrits inèdits, Stefan Zweig decidís, poc abans de suïcidar-se, que la seva obra encara no publicada arribés a mans del seu amic Victor Wittkowsi, a fi que en fes el que en cregués…
Stefan Zweig no només és un dels millors escriptors europeu del darrer segle, almenys, com ho demostra la recent publicació de Petita crònica. Quatre narracions, sinó que és un fabulós coneixedor de la psicologia d’altres creadors. Les seves biografies ens acosten als personatges que retraten i, sobretot, ens permeten entendre’ls, i, per tant, assaborir-los en…
La sang de l’esperit Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph Roth, Robert Musil, Alfred Doblin, Franz Kafka, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Thomas Bernardh, Günter Grass…), ens oblidem d’esmentar-ne un que mereixeria de ple dret formar part d’aquesta llista però que, per raons no del…
L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig Feliços el que no saben (prou) que són infeliços Tal i com funciona el món editorial en els nostres dies, acostuma a ésser aconsellable rebre amb una certa prevenció les obres literàries publicades pòstumament. Per fortuna, quan és Quaderns Crema qui ha decidit editar un d’aquests llibres podem alliberar-nos…
Llegeix més “L’embriaguesa de la metamorfosi, Stefan Zweig” »
