Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida Petit(s) gran(s) tresor(s) Molt em temo que encara hi ha qui es pensa —si és que de no pensar en podem dir pensar, és clar— que els llibres infantils (i juvenils) són de segona categoria. Que són llibres que, tan sols per estar adreçats (primordialment) a…
Llegeix-ne més “El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, Blackie Books, 2020” »
El nedador del mar secret, William Kotzwinkle Colpidora delicadesa Per fortuna, el món de la literatura, que sovint depèn massa de campanyes de màrqueting i de promoció, ofereix inesperades sorpreses agradables. Els nord-americans, que tenen l’hàbit d’etiquetar-ho tot, d’un èxit inesperat d’aquesta mena, que esclata al cap d’un temps de la seva publicació més per…
Llegeix-ne més “El nedador del mar secret, William Kotzwinkle” »
No tinc paraules, Edward St. Aubyn El jurat ja té el seu veredicte? No crec que hi hagi gaire dubte, com han demostrat al llarg del temps un bon nombre d’escriptors, que l’humor és una de les armes (pacífiques) de destrucció massiva més eficaces i devastadores que es coneixen. I que, en literatura, quan es…
Als pobles costers de l’Empordà, asseguts als casino —la seva darrera illa de calma terra endins— fent navegar amb els dits les fitxes del dòmino damunt les taules macades de tanta història, la ratafia al davant, una pipa mig apagada als llavis, conversant amb el silenci de les hores i amb els seus antics companys,…
Llegeix-ne més “Simfonia de paraules a la Muralla de Banyoles” »
D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta…
A casa nostra —em refereixo a aquell territori extens que definia amb tanta exactitud en Josep Pla: «El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”— sembla que el gènere del conte estigui condemnat a progressar fent salts, en comptes de fer-ho de manera gradual i…
Que la presentació d’un llibre es dugui a terme en un restaurant anomenat Silenus no saps ben bé si és una premonició de disbauxa o de saviesa, d’ordre o de liberalitat, de modernitat o d’antigor. Potser t’ajuda a fer-t’hi arribar més disposat a les preguntes que no pas a les respostes, a obrir els ulls…
Llegeix-ne més “Presentació de La nostra vida vertical, de Yannick Garcia” »
Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a l’hora de crear una obra artística, atès que la intensitat del lligam, sobretot emocional, amb allò que s’explica no permet que la llibertat de l’artista s’envoli tant com seria desitjable. Alguns autors es troben tan a prop de…
