Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Curs de filosofia en sis hores i quart, Witold Gombrowicz Filosofia necessària No crec que hi hagi gaires dubtes que un dels elements que enriqueix l’ecosistema literari català —i, segurament, l’únic que en pot garantir la pervivència— és la seva diversitat: com més ampli sigui el ventall del que es publica, millor que millor; com…
Llegeix-ne més “Curs de filosofia en sis hores i quart, Witold Gombrowicz” »
El crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov Viatge de l’interior de l’ànima Valorar un llibre de contes acostuma a ésser més complicat que no d’altres gèneres, com la novel·la, per exemple, on és la cohesió i la integració del conjunt el que cal tenir en compte per damunt de tot. En un recull de narracions,…
Llegeix-ne més “El crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov” »
(La meva contribució a Tiana Negra) Adéu, nena, Raymond Chandler Els alts fons són els més baixos Si encara existeix algú que cregui, erròniament, que la novel·la negra —vull dir, és clar, tota la novel·la negra— és un gènere o, pitjor, un subgènere, no ho pot tenir més fàcil per canviar de parer: només ha…
Contra l’aparador, Marc Moreno Ben poc després de la fundació d’Edicions 62 a algú se li acudí la brillant idea de començar una col·lecció de novel·la policíaca, escollir a Manuel de Pedrolo com a director i anomenar-la «La cua de palla». Malgrat que algunes de les traduccions han envellit més que no seria convenient, aquesta…
No tinc paraules, Edward St. Aubyn El jurat ja té el seu veredicte? No crec que hi hagi gaire dubte, com han demostrat al llarg del temps un bon nombre d’escriptors, que l’humor és una de les armes (pacífiques) de destrucció massiva més eficaces i devastadores que es coneixen. I que, en literatura, quan es…
El noi del bus, Aina Li Hi ha llibres que, per diversos motius (qualitat, originalitat, novetat…), mereixen una rebuda entusiàstica. No crec errar-me si afirmo que El noi del bus, Fanbooks, octubre del 2015, la mereix, tant per raons particulars, per l’obra mateixa, com generals: per les possibilitats que ofereix als més joves d’acostar-se a la…
Molt interessant l’article de Roger Vila Padró a Núvol, “La fi de la crítica”, tot i que, segons al meu modest entendre, mostra una certa tendència a la generalització. Obre un debat no només molt atractiu, sinó imprescindible: quin és —o, més aviat, hauria d’ésser— el sentit i la funció de la crítica literària? Certament, per…
En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi…
Llegeix-ne més “Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres” »
En Mattia i l’avi, Roberto Piumini Llevat de comptades excepcions, la literatura infantil està vivint una època de poca salut preocupant, que no promet res de bo per a les (teòriques) futures generacions lectores: els ratolins que figura que escriuen contes i tots els seus imitadors i adlàters gairebé ens han convençut que el millor…
Stefan Zweig no només és un dels millors escriptors europeu del darrer segle, almenys, com ho demostra la recent publicació de Petita crònica. Quatre narracions, sinó que és un fabulós coneixedor de la psicologia d’altres creadors. Les seves biografies ens acosten als personatges que retraten i, sobretot, ens permeten entendre’ls, i, per tant, assaborir-los en…
