Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
On som i com hi hem arribat (III) Artur Mas, els Mossos i Versió RAC1 En aquest ambient tan convuls i enrarit, on tothom està en tensió —quan dic “tothom” vull dir “tothom menys el Govern”, amb el President Quim Torra al capdavant, que sembla que se sent molt i molt còmode al seu despatx,…
On som i com hi hem arribat (III) Desviar l’atenció Quan saps que no només no has fet el que et corresponia, sinó que has fet, exactament, el contrari del que et corresponia, el millor que pots fer és provar de desviar l’atenció, d’enfocar-la cap a una altra banda. Si te’n surt, ja tens molt…
La culpa segueix sent de Madrid Al llarg del dilluns, 14 d’octubre, el dia que s’havia conegut la condemna desproporcionada dels presos i les preses polítics, tant el Govern com el Parlament van continuar fent el que millor saben fer: fer veure que fan i no fer. En aquest cas, fer veure que s’oposaven amb…
La resposta Durant un temps, els partidaris de la independència de Catalunya i els nostres representants polítics hem avançat de la mà. Gairebé del tot fins al Primer d’Octubre. Després, quan el President Carles Puigdemont va decidir declarar tan sols testimonialment la República catalana i deixar-la en suspens al cap de set segons, ja no…
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el pecat original dels nostres (teòrics) representants polítics. En comptes de pecat, en podríem dir errada o, més exactament, renuncia, submissió, agenollament. Original perquè, després, ha anat venint tots els altres,…
Llegeix més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II) Per deixar (ben) clares les raons que ens duen a desconfiar dels nostres representants polítics, les raons que ens impedeixen de seguir donant-los el suport incondicional i acrític que ens exigeixen, res millor que fer una mirada enrere i recordar quan es va…
Llegeix més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I) Jo sóc, pràcticament un no-ningú. Un poeta (gairebé desconegut, invisible als mitjans) que pensa. Un pensador (a qui només quatre gats tenen interès en escoltar) que escriu. Va ésser per això que, ja fa uns anys, vaig deixar de fer públiques les meves…
Llegeix més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I)” »
El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates Dedicat a Bea Talegón i a Ramon Cotarelo Sovint, submergits en l’actualitat oblidem que la història és un tren que no s’atura mai, que segueix avançant i que tan sols deixa estacions al seu darrera al cap de molt de temps; estacions que són la cristal·lització de…
Llegeix més “El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates” »
Ens volen esclaus: alliberem-nos! Els darrers dies hem assistit a un dels espectacles més lamentables possibles: a la humiliació publica de quasi tothom. Quan tenim la llibertat tan a tocar, sembla que fins i tot el que eren ho tenien molt clar i els que sempre havien fet costat a la República catalana han preferit…
Un dels efectes més nocius, Catalunya endins, de l’atac del govern espanyol a la legalitat i a les institucions catalanes, que han traspassat totes les línies vermelles, ha estat que part dels manifestants que protestaven contra el seu totalitarisme han increpat els Mossos d’Esquadra, amb crits com “No us mereixeu la senyera que porteu!”. Potser…
