Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs, tril·lerismes ni trair-te tu mateix, tributar tribut a qui t’ha triat i triscar o tripular la teva tria en un tris-tras a bon port, tot i sortejant la trivialitat. Heus…
Llegeix-ne més “Els meus 15 del 15” »
Instrumental, James Rhodes No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines si hi pot haver llibres recomanables que, segons el criteri propi, sempre subjectiu i, per tant fal·lible, destaquen per damunt dels altres. Tanmateix, si n’existeix algun de necessari segurament és Instrumental. Memorias de medicina y…
Llegeix-ne més “Instrumental, James Rhodes” »
La sang de l’esperit Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph Roth, Robert Musil, Alfred Doblin, Franz Kafka, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Thomas Bernardh, Günter Grass…), ens oblidem d’esmentar-ne un que mereixeria de ple dret formar part d’aquesta llista però que, per raons no del…
Llegeix-ne més “Petita crònica, Stefan Zweig” »
Sota l’asfalt, Llort Llort ha explicat en més d’una ocasió que si va arribar a la novel·la negra va ésser per casualitat, perquè en publicar, perquè Sebastià Bennasar va incloure el 2011 a l’antologia de novel·la negra catalana Pot semblar un accident (Meteora) la seva novel·la Trenta-dos morts i un home cansat (Rosa dels Vents,…
Llegeix-ne més “Sota l’asfalt, Llort” »
Un dels principis més coneguts del periodisme assenyala que és notícia allò que és excepcional —d’acord amb la frase atribuïda a Charles A. Dana, editor del New York Sun, «Quan un gos mossega una persona, això no és una notícia; però quan una persona mossega un gos, si que ho és». És per això que…
Llegeix-ne més “El noi del bus, Aina Li” »
* Un somiador […] no és una persona, sinó un ésser de gènere neutre. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial, 2015, pàg. 34) * Permeti’m que m’expliqui […] en tercera persona, perquè en primera em fa una vergonya terrible. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial,…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Les nits blanques, Fiódor Dostoievski” »
Provar de descobrir Fiódor Dostoievski al lector és tan inútil com absurd: qui no conegui les seves grans, grans obres (Crim i càstig, L’idiota, Els germans Karàmazov), si té temps per endavant, ja pot deixar de llegir aquesta anàlisi literària i submergir-s’hi: en quedarà tan captivat i aclaparat que el més segur és que les…
Llegeix-ne més “Les nits blanques, Fiódor Dostoievski” »
La cripta dels caputxins, Joseph Roth Si una de les raons de la literatura —si és que té o pot tenir raons— és lluitar contra l’oblit i, per tant, recordar d’on venim per saber qui som, res millor que refrescar-nos la memòria històrica amb algun dels llibres de Joseph Roth, com La cripta dels caputxins…
Llegeix-ne més “La cripta dels caputxins, Joseph Roth” »
