Necessitat interior Que Catalunya és un país culturalment deficient —o, almenys, amb greus llacunes— ho demostra el fet que fins el novembre de l’any passat
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Necessitat interior Que Catalunya és un país culturalment deficient —o, almenys, amb greus llacunes— ho demostra el fet que fins el novembre de l’any passat
Ja no som el que era Sovint, en clubs de lectura, tallers literaris, tertúlies i actes similars et demanen com es diferencia la literatura —la
El primer amor, Ivan Turguénev Aprendre a volar (no és fàcil) Parlar de la literatura russa del segle XIX és més que complicat, atès que,
De mare en tenim una sola Els qui hagin llegit —i gaudit— Els germans Burgess i, sobretot, Olive Kitteridge, segurament se sobtaran força, en endinsar-se
Els 13 rellotges, James Thurber L’art en la paraula No he entès mai gaire la raó per la qual la (teòrica) literatura juvenil hagi de
El (segon) millor amic de l’home Les àvies, quan encara explicaven contes a la vora del foc, deien que “Qui no estima els animals mai
L’art d’enlairar-se Una frase feta catalana afirma que «Al pot petit hi ha la bona confitura», però com que no hi ha sí sense no,
Tempus fugit, poesis manent Un dels més grans avantatges del gènere poètic és la seva diversitat, l’absència de recepta que la caracteritza, la qual cosa
Més amunt que les flames, Louise Dupré La dansa de la mort i de la vida Una pregunta que et repeteixen sovint els que no
Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el seny i la rauxa— sobre