Caldria demanar als polítics que lleguessin els seus cervells a la ciència: ben segur que el seu estudi permetria assolir uns sensacionals progressos neurològics. Entre d’altres aspectes, en el de recuperació de la memòria, facultat en la qual mostren unes capacitats inaudites, més pròpies del superhome nietzschià que no pas del vulgar home del carrer —que, per no recordar, ja ni tan sols recorda com s’ho feia per a arribar a final de mes.
Si tenim en compte que el que preserva millor la memòria és la quantitat de connexions neuronals o sinapsis que s’estableixen al nostre cervell, i que l’augment de sinapsis prové essencialment d’una gimnàstica cerebral intensa, aquest fet desmenteix la insensata llegenda urbana que afirma que els nostres polítics són més aviat mediocres, amb una formació acadèmica deficient i sense coneixement de llengües estrangeres.
Al contrari, la seva capacitat regenerativa mnemotècnica és tan sensacional com enlluernadora…, i augmenta de manera exponencial tan aviat com s’acosten les eleccions! Així, Carme Chacón —que ha passat els darrers tres anys i mig provant de descatalanitzar-se per poder-se postular com a candidata a presidenta del govern espanyol, havent-se de conformar amb la pedrea d’ésser nomenada candidata del PSC—, tot d’una ha recordat quins són els seus orígens, ha desat el seu uniforme de Comandant en Cap de les Forces Armades del país veí, s’ha disfressat de pubilla i s’ha deixat veure a la colònia catalana.
Fent un gran esforç, ha recordat que els indígenes catalans no tenim el privilegi de parlar la lengua común, sinó que ens entestem en mantenir el nostre dialecte vernacle. Dialecte protegit fins fa quatre dies per un sistema d’immersió lingüística. “Una de les nostres grans conquestes”, segons la Ministra de Defensa, “que no canviarà el Tribunal Suprem”. Cal, com és habitual, donar-li la raó: aquesta “gran conquesta” no la canviarà el Tribunal… perquè ja l’ha canviada! O, més exactament, suprimida d’arrel!
Què potser ha estat massa ocupada la senyora Chacón comprant armes —recordem que el pressupost de despeses militars de l’any en curs és de 17.244 milions d’euros— per llegir la sentència 6632/2010 del Tribunal Supremo? O potser ha preferit demanar a un dels infal·libles membres del seu servei d’intel·ligència que li’n fes un resum?
Només així s’explica que s’obcequi en negar el fallo de l’excel·lentíssim i plural magistrat colonial espanyol, que estableix, amb una claredat meridiana, que (traducció i subratllat són, per descomptat, nostres): “declarem el dret de la recurrent a que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular al sistema educatiu de la Comunitat Autònoma de Catalunya”.
Certament, el Tribunal Suprem no canviarà el sistema d’immersió lingüística ni acabarà amb la cohesió social a Catalunya, ni ho farà ni li caldrà fer-ho… perquè ja ho ha fet!
dimecres, 21 de setembre del mmxi
© Xavier Serrahima 2011
Publicat al Diari de Terrassa, el 24 de setembre del 2011
|
Comparteix
|
