Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne proclama— que la literatura catalana està vivint un dels meus màxims moments d’esplendor. Que ben poques vegades les lletres catalanes han comptat amb una constel·lació d’autors de tan elevat nivell…
Llegeix més “Els dies sense fi, Jaume Benavente, Edicions Bromera, Alzira, 2022” »
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas un artesà— no acostuma a tenir gaire clar ni el què fa ni per què ho fa. Es limita a fer-ho, perquè necessita fer-ho, perquè alguna cosa, dins seu, li…
Llegeix més “Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020” »
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles que acostumen a fer els aspirants a escriptors —que, a casa nostra, són una assedegada gernació molt ben alimentada— és: «Cal llegir, per a escriure bé?» La resposta és tan obvia —«Els calen ales per volar, als…
Llegeix més “L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente” »
Escriure una novel·la comporta voler començar un joc que no saps ben bé on et durà; llegir-la implica la voluntat de participar en el mateix joc, embarcar-te (i embrancar-te) en un viatge compartit amb l’autor, els personatges i la seva història —o, més exactament, en la seva vida convertida en història. En Jaume Benavente ho…
