Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
No pot resultat més obvi que és en els grans moments, i no pas en l’exercici quotidià de la seva responsabilitat, que els líders d’un país, els seus més destacats cabdills, es posen de manifest. Un dels majors handicaps que han perseguit Artur Mas des dels seus inicis —junt amb el del seu atractiu, entès…
Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat i escaiença l’essència de l’existència humana…
Tot i que ja era prou habitual, des que Patxi López, l’actual lehendakari convocà per al proper 21 d’octubre les eleccions a Euskadi resulta impossible escoltar o veure cap debat en una ràdio o televisió espanyoles sobre aquesta contesa electoral sense que algun dels seus participants es refereixi a Bildu com als “proetarres”. Sense que…
El Govern presidit per Artur Mas l’encerta de ple novament en fer una crida ciutadana a aprofitar l’Onze de Setembre per a reclamar el Pacte Fiscal. Artur Mas no pot tenir més raó: el millor que pot fer “la societat catalana” és centrar tots els seus esforços reivindicatius en dur a terme “pronunciaments explícits a…
Llegeix-ne més “L'Onze de Setembre reclamem el Pacte Fiscal” »
A les catalanes i els catalans, quan no estem adormits sota la figuera, mirant-nos el melic amb una atenció obsessiva que mereixeria una millor causa —junt amb els peatges, una de les característiques més definitòries del nostre fet diferencial— ens agrada, o més aviat ens convé, donar sempre la culpa als altres: als de Madrid, si és…
El nostre no és tan sols un país escanyat econòmicament, que no es decideix a fer la passa endavant que hauria de fer, sinó que té una memòria ben esquifida. Tan miserablement esquifida que tan sols és capaç de mantenir en el record quatre noms, negligint tots els altres, talment com si la història no…
Llegeix-ne més “En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), Àngel Jiménez” »
Des de fa una setmana un Maragall —que no és pas poeta— acapara una bona part de les notícies i opinions dels diaris convencionals i digitals. No és, per descomptat, cap novetat, si destaquen per alguna característica els Maragall polítics és precisament per la seva permanent voluntat de no passar mai desapercebuts. Primer fou en…
