Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el codi deontològic com el personal exigeixen un esforç per a alliberar-se tant com sigui possible de les opinions i dels interessos propis….
Llegeix més “La rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos” »
Tot i que més sovint que no convindria es faci un clar abús del terme, sens dubte el d’ahir fou un dia històric; un d’aquells que assenyalen un abans i un després. Un abans que coneixem prou bé —massa bé, per desgràcia— i un després que encara no sabem ben bé com serà ni on…
Josep Espunyes, Obra poètica Potser podríem definir la poesia com l’art de traslladar en paraules aquella veu interior que tan sols ens parla a nosaltres mateixos. Tanmateix, al llarg d’un temps no gaire llunyà —del qual encara en sofrim les nefastes conseqüències—, la poesia, més que no pas una estricta creació artística, esdevingué una arma…
Tal i com era més que previsible —tres-cents anys d’obligada (i gens comprensiva) colonització ensenyen molt!— el govern de torn espanyol ha tornat a dir “No”, una altra vegada, a la darrera proposta d’entesa o reconciliació que li arribava des de casa nostra: el pacte fiscal. Aquella darrera, quasi desesperada, temptativa de mantenir Catalunya dins…
Idil·li amb gos ofegant-se, Michael Köhlmeier En el seu darrer article publicat al —renovat i ampliat— Suplement de Cultura d’El Punt Avui, D. Sam Abrams amb la seva habitual solvència afirmava que les editorials petites “comencen a ocupar un lloc […] central en el mercat del llibre en català”, mercès al fet que “aposten fort…
Llegeix més “Idil·li amb gos ofegant-se, Michael Köhlmeier” »
Escolta la veu —o, més aviat, el clam— d’un poble que ha cridat, unànimement, independència! Que ha assistit multitudinàriament a una manifestació per a expressar el seu desig d’esdevenir “Un nou estat d’Europa”. Que, al bell mig d’una magnífica festa de civisme ha dit, amb veu alta i clara, que vol decidir, que vol ésser…
No pot ésser més trist que en aquests dies en els quals Catalunya inicia el seu nou camí, aquell que ens ha de dur a decidir què volem ésser, una persona tan sincera, honesta i accessible com és en Pere Navarro —els egarencs, de més lluny o de més a prop, en podem donar constància—…
Si ens ho plantegem ben plantejat i ens acarem a la realitat sense por, ens adonarem que el que compta de veritat no és tant quants serem a la manifestació en reclamació d’un estat propi —“Catalunya, nou estat d’Europa”—, sinó què farem una volta hagi quedat prou clar el què volem. En primer lloc, perquè…
Únicament a algun inconscient i malpensat se li pot acudir imaginar que els canvis radicals que el batlle de Terrassa ha introduït al grup parlamentari socialista —la substitució en els seus càrrecs de Joaquim Nadal, Miquel Iceta, Laia Bonet i Marina Geli— obeeixen a la voluntat de passar-hi comptes o d’estirar-los les orelles. Ell mateix…