Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Una de les característiques més destacades dels autors de la literatura anglesa del darrer segle i mig va ésser el seu afany viatger. Pocs foren els escriptors que no sortiren de les illes britàniques i molts, en canvi, els que no tan sols es traslladaren a terres més o menys llunyanes, sinó que hi passaren…
Llegeix-ne més “Un cas enllestit, Graham Greene” »
Sovint s’ha repetit que els polítics viuen al seu món —aïllats a la seva torre d’ivori, prevalent-se de les seves més que generoses dietes—, fent-se només ells amb ells, sense cap mena de contacte amb la realitat quotidiana que viuen aquells que els han escollit. Com si es tractés d’actors i actrius damunt d’un escenari,…
Llegeix-ne més “Pacte fiscal? El de Portugal!” »
El de la correspondència literària —si és que podem definir-lo, estrictament com un gènere— ha estat, sens dubte un dels gèneres més descuidats i oblidats a casa nostra. Llevat d’algunes més que lloables excepcions —entre elles, la més que destacable i acurada edició de les cartes de l’enyorat Joan Fuster, duta a terme per Tres…
Llegeix-ne més “Correspondance a trois, Rilke-Pasternak-Tsvétaïeva” »
A l’assaig L’art rus, escrit l’any 1900, Rainer Maria Rilke afirmava: “Allò que revela el més alt significat d’una obra d’art és que l’espectador recreï en el seu interior allò que l’artista creà primer”. En l’àmbit literari aquesta realitat, que havia estat present des de les seves primeres manifestacions, esdevé molt més palesa a partir…
Llegeix-ne més “Fauna animal, Damià Bardera Poch” »
Per fi el nostre Govern ha tingut una idea sensata per a acabar amb la crisi aplicant una retallada que no perjudiqui els innocents: ha eliminat el berenar que rebien cada dia tots els presos de casa nostra. Alguna obscura i desaprofitada eminència de Convergència —o ha estat d’Unió?— ha recordat tot d’una aquells gloriosos…
Llegeix-ne més “Castigats sense berenar” »
En una carta de adreçada a Maurici Serrahima seixanta anys enrere Manuel de Pedrolo advertia de la inconveniència que suposava que el terme francès nouvelle no tingués “un mot adequat en la nostra llengua” que permetés englobar-hi totes aquelles obres de caire narratiu que no comptessin “amb les seves bones tres-centes pàgines”. Aquest tan dissortat…
Llegeix-ne més “Tu i jo, Niccolò Ammaniti” »
Un dels més grans intel·lectuals dels darrers cinquanta anys, el peruà-espanyol Mario Vargas Llosa declarà, des del cimal de la seva doble nacionalitat, que el gran càncer de les societats avançades era el nacionalisme. Ell, ferm defensor del cosmopolitisme i de la universalitat, afirmà que la Catalunya que ell havia conegut en temps de la…
Llegeix-ne més “Viva la roja (i la rojigualda)!” »