Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Fago, Carles Porta En analitzar un llibre cal, abans de res, maldar per definir a quin gènere o categoria pertany. Una tasca ben àrdua, que s’acreix —fins a esdevenir impossible— en proporció geomètrica amb el nivell qualitatiu de l’obra: com més grans són, més defugen les classificacions. Entre d’altres raons, per una de primordial: classificar…
Llegeix-ne més “Fago, Carles Porta, La Campana, 2012” »
Cal felicitar el primer secretari del PSC per la proverbial sinceritat que ha mostrat aquest cap de setmana, tot deixant enrere el fugaç període d’autocrítica i carregant amb contundència contra els actuals governs de dreta, que duen a terme una política tan desencertada com desastrosa. Política que, com declarà en la seva al·locució de dissabte…
Llegeix-ne més “Pere Navarro exigeix coherència” »
Segurament, una de les qüestions que es planteja més sovint en parlar de la història de Catalunya és la raó per la qual els monarques catalans no s’anomenaren reis sinó comtes. Una curiosa singularitat —aprofitada pels de sempre per a negar-nos les arrels seculars de la nostra indiscutible realitat nacional— l’origen de la qual tractaren…
Llegeix-ne més “Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal” »
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària o artística en general, és la seva continuïtat en el temps, la seva permanent actualitat. O el que és el mateix: una obra mestra indiscutible, una obra clàssica és aquella que…
Llegeix-ne més “Mirall trencat, Mercè Rodoreda” »
Quan hom s’equivoca, el primer que ha de fer, tan aviat com se n’adona —sempre i quan no sigui polític (en el qual cas, cal que s’afanyi a donar-ne la culpa als adversaris)— és reconèixer-ho i demanar disculpes. En comprovar el fulgurant èxit que ha obtingut el Reial Decret-llei de mesures urgents per a la reforma…
Llegeix-ne més “Visca la reforma laboral!” »
Si —per algun despistat sense ànim colonialista— hi havia encara algun dubte de la ineludible necessitat del tan lloat i eficient sistema d’immersió lingüística al nostre país, la interlocutòria d’ahir de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña [sic] el va esborrar per complet. No només pels…
Llegeix-ne més “La immersió lingüística, més necessària que mai” »
Si deixem de banda els grecs antics —que culturalment parlant són els precursors de gairebé tot— bé podríem dir que el pioner de la literatura de viatges fou un català, ocult sota el pseudònim d’Ali Bei, que inicià els seus Viatges a l’Àfrica i a l’Àsia l’any 1803 i els publicà el 1814. Dos anys abans, doncs,…
Llegeix-ne més “Hores angleses, Ferran Soldevila” »
Que la novel·la és un gènere tan difícil de definir com de classificar ho sabem des dels seus inicis remots, des que Apuleu escrigué L’ase d’or, Cervantes el Quixot o Sterne La vida i opinions de Tristram Shandy. La novel·la és, alhora, tot i no-res; el que és, el que pot ésser i, fins i…
Llegeix-ne més “La marca de l’aigua, Joseph Brodsky” »
El titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel i Porres, dictà ahir una interlocutòria que estableix, en el seus raonaments jurídic cinquè i sisè, que la càrrega policial dels Mossos d’Esquadra del passat 27 de maig fou “raonablement proporcionada” i que l’actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona “va ésser absolutament…
Llegeix-ne més “Actuació raonablement proporcionada” »
