Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
En general, quan hom escriu allò que li plau, deixant-se menar pel que li demana el cor, amb absoluta llibertat, s’acostuma a notar. Amb major raó encara si ho fa amb l’abrandament i la convicció que habitualment acompanyen aquesta mena d’obres: poques coses hi ha al món més encomanadisses que la passió, sobretot quan s’alia…
Llegeix-ne més “Honorables, Quim Torra” »
Malgrat que entenguem que no acostuma a ésser gens recomanable la lectura de les contraportades dels llibres —pel seu caràcter generalment massa explícit—, en algunes ocasions és bo saber quina mena d’obra ens disposem a llegir, abans d’endinsar-nos-hi. Segurament, si encetem On el foc no s’apaga (When their Fire is not Quenched), de May Sinclair,…
Llegeix-ne més “On el foc no s’apaga, May Sinclair” »
Els dos grans partits (mal) anomenats constitucionalistes espanyols porten anys reiterant de manera obsessiva que a Euskadi no hi podria haver mai democràcia fins que Eta no es dissolgués i l’esquerra abertzale s’adaptés a la Llei de partits polítics que crearen ad hoc. Quan això ha succeït i Amaiur —malgrat la temptativa d’il·legalitzar-los preventivament, que…
Llegeix-ne més “El Congrés dóna la benvinguda a Amaiur” »
Benvolgut batlle i bon amic, abans de res, em cal felicitar-te per haver assolit, amb la teva discreció habitual, el nou objectiu que t’havies proposat: convertir-te en primer secretari del teu partit. La qual cosa significa que —si, com Saturns moderns, no t’acaben devorant aquests mateixos insaciables i injubilables barons socialistes que avui et donen…
Llegeix-ne més “Carta oberta a Pere Navarro” »
Un dels debats permanentment obert en el món literari és el dels clàssics: quins són? Quin sentit tenen, avui en dia? Com acostuma a succeir en aquesta mena de qüestions de caràcter general o ampli, la resposta no és —ni pot ésser— una sola. No direm pas que “tants caps, tants barrets”, però gairebé: cadascú…
Llegeix-ne més “Orgull i prejudici, Jane Austen” »
El títol primitiu d’aquest escrit era “Espanya ens roba!”, però ens hem afanyat a seguir les tan sensates i lliberals recomanacions de la Molt Honorable Senyora Núria de Gispert, que tanta estima democristiana ha demostrat per la llibertat d’expressió i per l’ús del llenguatge políticament correcte. Té tota la raó, Espanya no ens roba pas:…
Llegeix-ne més “Espanya no ens paga” »
La part que ens toca, Frederic Manning Dins la trinxera La part que ens toca retrata amb una corprenedora cruesa la progressiva degradació dels soldats a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial, immersos involuntàriament en un pou de depravació, de patiment físic i misèria moral. Bussejant en l’oceà més tèrbol dels instints humans i…
Llegeix-ne més “La part que ens toca, Frederic Manning” »
Crims, Ferdinand von Schirach Inversemblant versemblança “La veritat és estranya; més estranya que la ficció”, escriu Lord Byron al cant 14è de Don Juan. Gairebé dos-cents anys després el primer llibre de Ferdinand von Schirach sembla venir a confirmar la seva afirmació: les onze narracions que ens ofereix, basades en alguns dels milers de casos…
Llegeix-ne més “Crims, Ferdinand von Schirach” »