Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis
Segurament estarem d’acord que els catalans i catalanes —que tenim l’inveterat costum de llançar-nos pedres a la teulada i posar-nos bastons a les rodes a nosaltres mateixos— tenim una tendència massa acusada a plantejar-nos, cada dos per tres, si la novel·la no és un gènere definitivament mort, en el conreu de les nostres lletres. Com…
Llegeix-ne més “Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis” »
