Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Verament Catalunya és el país més estrany del món! Tant ho som, que ni país no som… No tant perquè no ens deixin —que no ens deixen ni ens deixaran mai, els que ens colonitzaren aviat farà tres-cents anys— sinó perquè no ens decidim a decidir. Si seguim així, ben aviat ens mirarem al mirall…
Hi havia una vegada, en un país molt i molt llunyà, perfilat per les muntanyes a una banda i per la mar a l’altra, un bou i un brau que eren amics des de ben infants. Tot i que s’havien criat junts la vida els havia separats. L’un anà a parar a la Gran Ciutat,…
Llegeix-ne més “Faula del bou i el brau (Corridas i correbous)” »
En finir un dels períodes més obscurs de la nostra història recent milers i milers de ciutadans sortiren al carrer reclamant “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Transcorreguts trenta anys llargs ens adonem que l’amnistia s’aplicà més als botxins que no pas a les víctimes, i que el tan desitjat estatut, per més que el renovem,…
Llegeix-ne més “(No) deixeu que els electors vinguin a mi!” »
En el seu teòric missatge institucional de l’Onze de setembre —més propi d’un dirigent no ja del PSc, sinó del PsoE— José Montilla ens convidava als catalans i catalanes a recobrar “el sentiment d’afecte” amb l’estat espanyol “i les seves institucions” que el Tribunal Constitucional “havia malmès”. Ho feia plagiant literalment part del text de…
En un dia com el d’avui any rere any els catalans i catalanes ens veiem obligats a fer-nos la mateixa pregunta: hem de celebrar l’Onze de setembre? Quina era la voluntat del primer Parlament de la nostra història potsfranquista en convertir l’Onze de setembre en festiu? Més encara, quina fou la idea de fons que…
Sylvia, Leonard Michaels Els anys seixanta foren els de les convulsions, dels grans canvis, dels times are changing dylanians. Els que es proposaven capgirar el món com si fos un mitjó. Anys en que la joventut descobrí l’aroma de la rebel·lia i el tast de la llibertat. Del triomf de la voluntat, de l’home nou,…
Els dies difícils, Maria Mercè Roca Llegir un llibre que t’agradi, un llibre que realment t’agradi, sempre és una sort i un privilegi. Amb major raó quan la major part de les lectures de l’estiu —segurament l’època de l’any més propícia per la literatura— no t’han fet el pes. Algunes per excés (per haver pretès…
Quan es parla del conflicte entre Israel i palestina no tan sols resulta més que complicat mantenir una posició mínimament objectiva o equilibrada sinó encara més difícil, i amb major motiu, mostrar-se optimista. Ni tan sols de manera moderada. Malauradament l’enfrontament armat entre hebreus i àrabs fa vora seixanta anys que dura. I cada vegada…
