Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que
* Només et pots acomiadar de les coses que hagis tingut. (© Jan van Mersbergen, A l’altra banda de la nit, Raig Verd Editorial, pàg.
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més
* Era mil vegades més feliç quan no tenia res més que centenars d’esperances! Ara ho tinc tot i no puc esperar res més. (©
L’home que volia arribar lluny, Hans Fallada Que la literatura creix, es reprodueix i es va enllaçant consecutivament com les baules d’una cadena que comunica
En el seu article “Qui mana al Núvol?”, Bernat Puigtobella reflexiona i ens convida a reflexionar sobre “la línia vermella que separa la llibertat d’expressió
* Es trobava en el millor moment de la vida d’un home, aquell en què la raó i les emocions segueixen camins separats. (© Thomas
En general, resulta més senzill posseir —i mantenir— una visió superficial de les coses que no pas una de més profunda. En el cas dels
Quan es llegeix —i encara més quan s’analitza— una novel·la, sembla que existeixi una certa obsessió per cercar-hi referències biogràfiques de l’autor, talment com si
A mesura que es va perfilant amb una certa nitidesa que la majoria de la població catalana votaria a favor d’un estat propi, la posició