Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana —fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?—, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un temps fomenten…
* Només et pots acomiadar de les coses que hagis tingut. (© Jan van Mersbergen, A l’altra banda de la nit, Raig Verd Editorial, pàg. 14) * Sempre que dónes alguna cosa, reps alguna cosa. (© Jan van Mersbergen, A l’altra banda de la nit, Raig Verd Editorial, pàg. 119) * Si trobes a faltar algú,…
Llegeix més “Citacions literàries d’A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen” »
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit en font…
Llegeix més “A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen” »
* Era mil vegades més feliç quan no tenia res més que centenars d’esperances! Ara ho tinc tot i no puc esperar res més. (© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 80) * Qui demana diners, sol rebre també una carretada de consells que no ha demanat. (© Hans Fallada,…
Llegeix més “Citacions L’home que volia arribar lluny, de Hans Fallada” »
L’home que volia arribar lluny, Hans Fallada Que la literatura creix, es reprodueix i es va enllaçant consecutivament com les baules d’una cadena que comunica el passat, el present i el futur ho demostra l’estimació que sentia Jörg Fauser per un dels seus antecessors, Hans Fallada. Al seu Matèria primera, no tan sols comenta que…
Llegeix més “L’home que volia arribar lluny, Hans Fallada” »
En el seu article “Qui mana al Núvol?”, Bernat Puigtobella reflexiona i ens convida a reflexionar sobre “la línia vermella que separa la llibertat d’expressió de la pura i simple defecació” en els comentaris que afegeixen (alguns) lectors als articles publicats al digital de cultura —i, per extensió, als articles d’opinió en webs o blocs….
* Es trobava en el millor moment de la vida d’un home, aquell en què la raó i les emocions segueixen camins separats. (© Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 9) * La convivència és fonament de tota bellesa. (© Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, Viena Edicions, Barcelona, 2013, pàg. 16)…
Llegeix més “Citacions literàries de Lluny del brogit del món, Thomas Hardy” »
En general, resulta més senzill posseir —i mantenir— una visió superficial de les coses que no pas una de més profunda. En el cas dels escriptors, també resulta més simple limitar-se a classificar-los en una sola categoria. Així, pensar en Thomas Hardy suposa reconèixer com el novel·lista que creà Tess d’Urbeville i Jude l’obscur i…
Quan es llegeix —i encara més quan s’analitza— una novel·la, sembla que existeixi una certa obsessió per cercar-hi referències biogràfiques de l’autor, talment com si ésser capaç de localitzar-les i d’identificar-les comportés un mèrit afegit, incalculable, per al qui ho aconsegueix. Aquest hàbit, que té sentit en un estudi acadèmic exhaustiu, oblida que precisament l’essència…
A mesura que es va perfilant amb una certa nitidesa que la majoria de la població catalana votaria a favor d’un estat propi, la posició dels dos partits declaradament espanyolistes —la dreta hereva de Fraga i els nous lerrouxistes (que no tan sols van despullats de cos, sinó, sobretot, d’idees)— va esdevenint més i més…