* Era mil vegades més feliç quan no tenia res més que centenars d’esperances! Ara ho tinc tot i no puc esperar res més.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 80)
* Qui demana diners, sol rebre també una carretada de consells que no ha demanat.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 179)
* Una persona n’havia de tenir una altra en qui confiar, a qui poder-ho explicar tot. Si no, no era realment una persona.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 229)
* Només es pot ser generós amb un enemic generós; un enemic mesquí sempre interpreta la generositat com un senyal de feblesa.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 266)
* Les xifres no són mai la mesura de l’èxit.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 321)
* Tenia el costum propi de la gent rica de deixar les persones amb la paraula a la boca.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 373)
* A la vida val més no demanar gaires favors. En general, els favors acaben sortint massa cars.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 375)
* Ens imaginem que necessitem més coses de les que en realitat necessitem.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 489)
* Els homes sense petites febleses oculten en general un gran vici!
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 558)
* No crec que pugui estimar-te en hores prefixades.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 599)
* Si tens confiança, no cal que facis preguntes, i si no en tens, és inútil que en facis.
(© Hans Fallada, L’home que volia arribar lluny, Edicions de 1984, pàg. 601)
