Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Seguretat o llibertat? Per desgràcia hi ha pensadors contemporanis als quals, pel simple fet de no seguir el corrent dels temps, per navegar a contravent, per resultar incòmodes als poder establerts, els fem menys cas del que convindria. Succeeix amb Noam Chomsky, un dels grans intel·lectuals del segle XX, sempre disposat a posar en dubte,…
Llegeix-ne més “Temps líquids, Zygmunt Bauman” »
L’art d’enlairar-se Una frase feta catalana afirma que «Al pot petit hi ha la bona confitura», però com que no hi ha sí sense no, a algú se li acudí afegir-hi una continuació —«… però també el verí!»— que, en principi, sembla incompatible, però que, potser, no és més que una, molt assenyada, mostra de…
Llegeix-ne més “Breus notes sobre literatura-Bloom, Gonçalo M. Tavares” »
El temps de les cireres, Montserrat Roig Els fruits malmenats Els aniversaris, encara que siguin tan tristos com el d’aquest cas, ja que commemorem els 25 anys de la mort d’una autora fonamental de les lletres catalanes del segle passat, serveixen per recobrar obres de qualitat que la maregassa permanent de les novetats literàries que…
Llegeix-ne més “El temps de les cireres, Montserrat Roig” »
Els millors relats de Roald Dahl Inesperada quotidianitat Segurament per causa de la incapacitat d’acceptar la validesa artística en més d’una disciplina, que defineix cada vegada més el nostre món, i probablement també per la tendència a la infantilització de la societat actual, des de fa un temps Roald Dahl és conegut sobretot com a…
Llegeix-ne més “Els millors relats de Roald Dahl” »
La mecànica de l’aigua, Silvana Vogt La vida en(tre) lletres Així que apareix una autora o autor nou—sobretot a casa nostra, on a la majoria de les editorials acostumen a sentir una al·lèrgia (més comercial que no pas literària) gairebé congènita per la publicació d’òperes primes diferenciades— sembla que primer que haguem de fer els…
Llegeix-ne més “La mecànica de l’aigua, Silvana Vogt” »
Es fa difícil, quan t’ho demanen, com si tu fossis el posseïdor d’alguna mena de pedra filosofal, respondre que és la literatura —o, més exactament, que la separa de l’escriptura convencional. Potser una de les aproximacions més vàlida és dir que és una manera de veure i de viure el món transformada —i transcendida— en…
Llegeix-ne més “Mare nit, Kurt Vonnegut” »
Com a homenatge al recent estrenat Premi Nobel de Literatura 2014, recobro avui la meva anàlisi literària de L’herba de les nits, de Patrick Modiano: En aquest món literari nostre, on (massa) sovint fa la impressió que les grans obres hagin de mesurar-se a pes, segons el nombre de les seves pàgines —la qual cosa…
Llegeix-ne més “Patrick Modiano, Premi Nobel de Literatura 2014: L’herba de les nits,” »
Hi ha llibres i autors sense l’existència dels quals es fa difícil d’entendre la literatura d’un temps i d’un país, llibres que són imprescindibles per a fer-se una idea del seu recorregut i la seva evolució; de la mateixa manera, sense l’existència d’alguns estudiosos i historiadors resultaria força complicat conèixer el nostre passat. Però només…
Llegeix-ne més “Joan Sales, Cartes a Màrius Torres” »
Amb els pas dels anys, i a força de llegir una mica de tot, t’imagines que entens una mica que és i com funciona un best seller. Tan aviat com en tens un entre les mans, reconeixes alguns trets en comú (ritme ràpid, nivell d’exigència discret, mescla sàviament dosificada entre acció, amor, sexe i humor,…
Llegeix-ne més “Els escarxofats, Michele Serra” »
Segurament convindríem que la feina de l’analista o crític literari consisteix —o, més aviat, consistiria: hi ha de tot, en la vinya del senyor, des del glossador a l’encicolpedista, passant pel hagiògraf i pel esgarria-agruments— en garbellar el gra de la palla; en oferir una certa funció de guia per a navegants literaris; en provar…
Llegeix-ne més “La literatura que no se’n va: Un home que se’n va, Vicenç Villatoro” »
